(+Fotos) ‘Somiatruites’, la nova peça de la Jo Dansa
Després d’un procés creatiu i reflexiu d’un mes, la Jove Companyia Nacional de Dansa d’Andorra, Jo Dansa, va estrenar ‘Somiatruites’ a l’Auditori Nacional d’Andorra. La producció, que es va poder apreciar per primera vegada el passat 10 d’agost, va comptar amb la direcció artística de Martí Güell, ballarí i coreògraf, i de Mònica Vega, ballarina que, en aquesta oportunitat, va fer de coordinadora i col·laboradora artística.
Fotos: Capra Films
La gestació de ‘Somiatruites’ es va suscitar a la massanenca Sala dels Arcs, tan sols un mes abans de l’estrena d’aquesta nova peça de dansa derivada de la inquietud del seu director artístic, Martí Güell, qui va proposar desenvolupar escenes i coreografies amb els somnis com a fil conductor, per a explorar, finalment, el delicat equilibri entre l’oníric i el tangible. Amb aquesta primera llavor, els joves van posar el cos per a la posada en escena, però també el cap i la veu per a expressar les seves idees i inquietuds al llarg d’un procés que els va permetre créixer com a artistes i acabar d’arrodonir un espectacle de dansa amb molta personalitat.
Les joves aspirants Júlia Beal, Marta Cabases i Blanca Alcolea, encara que no hi van pujar a l’escenari, també van viure en primera persona la producció de l’obra
Així, guiats per Güell i per Mònica Vega, els ballarins Àlex Orona, Berta Picanyol, Mar Torra, Abril Melà, Chloée Bartolí, Ona Cubo i Emma Casas, es van guanyar el públic de l’Auditori Nacional, amb una actuació impecable de dansa que va comptar amb la banda sonora dissenyada i produïda pel talentós músic emergent Bernat Torra, qui hi va actuar en directe.
Artistes integrals
Per a la creació i preparació de ‘Somiatruites’, els coordinadors de la Jove Companyia Nacional de Dansa d’Andorra van seguir una metodologia oberta i participativa, en la qual els joves van ser capaços d’aportar la seva mirada creativa. Això permet no només fomentar el pensament crític dels ballarins i despertar la seva curiositat envers la cultura, sinó també apropar-los al món professional de la dansa, en què molt sovint la creació i la interpretació són dos conceptes que van lligats.
