Especial Meritxell: simbolisme i inici d’un nou curs polític

En un escenari marcat pels canvis geopolítics, Andorra s’apresta a celebrar els 150 anys de la proclamació de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona. Però més enllà de l’aspecte religiós d’aquesta commemoració, el Dia de Meritxell continua essent, almenys de manera simbòlica, el punt que marca l’inici d’un nou curs polític que enguany serà definit per una sèrie de reptes substancials als quals el nostre país haurà de fer front, al llarg del segon mandat de Xavier Espot Zamora com a cap de Govern, aquesta vegada amb majoria absoluta al Consell General.

Fotos: Noelia Farias · SFGA/CEsteve

No és cap secret que l’agenda política andorrana es veu condicionada per una sèrie d’escenaris que reclamen accions decidides, visionàries i fins i tot dures i impopulars.

El mercat d’habitatge de lloguer, un problema que s’arrossega des de l’anterior legislatura, ha generat una tensió palpable, amb preus que es disparen i que fan que tant andorrans com residents hagin de fer malabarismes per trobar un lloc digne on viure a un preu assequible. Això, al seu torn, ha posat sobre la taula un nou problema, la gentrificació, la qual obliga a moltes famílies i treballadors a situar la seva residència en parròquies més allunyades dels seus llocs de feina o a pobles fronterers.

Demanar que Govern trobi solucions immediates i contundents a aquesta situació és poc realista, però val a dir que els correctius implementats fins ara han estat insuficients, tot i que s’aplaudeixen mesures com ara la compra d’immobles que es destinaran a lloguer social per a persones vulnerables i, entre altres, que a partir de les dades subministrades per FEDA en què es determinen que al país hi ha 1.720 pisos buits, Govern busqui incentivar els propietaris a posar bona part d’aquestes unitats al mercat de lloguer.

Un altre gran repte que s’ha d’afrontar és la pèrdua del poder adquisitiu dels ciutadans, que s’ha erosionat amb l’augment del cost de vida i la inflació. L’equilibri entre el creixement econòmic i la qualitat de vida dels ciutadans és molt delicat i esdevé un tema de vital importància per a un gruix considerable  de la població.

I, quan de població es tracta, val posar la lupa sobre el creixement d’aquesta, passant de 80.544 a 83.990 habitants en només un any. Aquest fet obliga a plantejar-se preguntes sobre la capacitat del territori per absorbir aquest  desenvolupament de forma sostenible, sense trastocar dràsticament la quotidianitat dels ciutadans i sense minvar els serveis que existeixen l’actualitat. La urgència de la cura i preservació del medi ambient és evident, sobretot a la llum de les cada vegada més freqüents onades de calor, incendis forestals i grans episodis de sequera que afecten el context europeu. Andorra no és una excepció i, en aquesta línia, ha de prendre mesures efectives per garantir la sostenibilitat ambiental i la conservació dels seus recursos naturals, però també per a saber anticipar-se a escenaris tràgics com els que hem vist durant els darrers dies a Tenerife, amb milers d’hectàrees arrasades pel foc.

Un altre tema crucial que ocupa la ment dels andorrans és l’acord d’associació amb la Unió Europea. El cap de Govern i la bancada demòcrata defensen aquest vincle com a indispensable, tot i que parcialitats com ara el Partit Socialdemòcrata, Andorra Endavant i Concòrdia, en menor o major mesura, demanen valorar en més profunditat els detalls de l’acord per a evitar possibles conseqüències negatives per al país, com ara la pèrdua de sobirania institucional i econòmica. Aquesta qüestió esdevé un punt de discussió i reflexió important en la nova legislatura i és segur que no passarà desapercebuda, menys encara quan la configuració política també ha experimentat canvis notables, amb l’aparició, precisament, d’Andorra Endavant i Concòrdia com a noves forces d’oposició, però també amb la caiguda de partits com Liberals i ACC!Ó. Aquesta dinàmica pot ser cabdal en el debat polític i influir en les decisions clau que el Consell General i l’Executiu hauran de prendre.

Així, doncs, en aquest context de reptes i canvis, el Dia de Meritxell es referma com una data en què els ciutadans convergeixen en l’entesa i la germanor, mentre que els governants han d’obrir parar l’orella a les seves demandes. La commemoració dels 150 anys de la proclamació de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona, a més a més, ens recorda la força de la tradició i la unitat enfront de les adversitats, però també la proximitat entre el poble i els seus representants polítics, un valor que Andorra ha sabut conservar any rere any.

Índex de continguts: Especial Meritxell

1. Introducció 

2. Programa de les activitats previstes per la celebració de Meritxell

3. Epicentre d’agermanament:una celebració d’unitat, tradició i devoció

4. Ruta Mariana, religió, art i connexió espiritual

5. 150 anys de Meritxell com a patrona d’Andorra

6. Inici d’un nou curs polític

7. La petjada d’algunes figures claus en la història de Meritxell

8. Algunes de les ‘Meris’ més destacades d’Andorra

9.  Salutació oficial: Cap de Govern Xavier Espot Zamora

10. Salutació oficial: Síndic general Carles Ensenyat Reig

11. Salutació oficial: Copríncep francès Emmanuel Macron