Rafa Sánchez: “La música s’ha convertit en una forma de vida que gaudeixo molt, i continuaré movent-me en aquest món amb la mateixa passió”

Rafa Sánchez, vocalista de La Unión, ha estat una figura clau en la música pop-rock espanyola durant més de tres dècades. La seva veu inconfusible ha marcat generacions, especialment amb temes immortals com “Lobo Hombre en París”. Ara, en una nova etapa com a solista, encara explora nous horitzons sonors i manté la seva connexió amb el públic, amb la mateixa passió i autenticitat que l’han acompanyat des del principi.

Com va sorgir la idea de formar La Unión? Com va ser el procés creatiu en els primers anys de la banda?

La idea de formar La Unión va sorgir en una acadèmia de publicitat, on estudiaven Íñigo, Mario i Luis. Com que els feia falta un cantant, després de fer una prova, vam veure que encaixàvem bé. Així va començar el procés creatiu de La Unión. La forma de compondre es desenvolupava durant els assajos. Cadascú tocava el seu instrument i jo improvisava melodies en un idioma a mig camí entre el castellà i l’anglès, el que anomenàvem “spanglish”. Un cop trobàvem la melodia adequada, ens enfocàvem en crear les lletres.

“Lobo Hombre en París” s’ha convertit en un himne generacional. Què recordes de la seva creació i com va canviar el rumb de la banda?

“Lobo Hombre en París” va sorgir en un assaig on Íñigo, Mario i Luis ja tenien diverses cançons instrumentals. Una d’elles em va inspirar per afegir-hi una melodia amb udols. Al cap de poc temps, vam trobar una recopilació de contes de Boris Vian, que incloïa la història d’un llop que es converteix en home. Ens va semblar interessant adaptar aquesta història a la música.

Recentment has llançat projectes en solitari. Què et va portar a prendre aquesta decisió i com ha estat el procés creatiu en comparació amb treballar a La Unión?

La decisió de llançar projectes en solitari va sorgir quan només quedàvem dos membres a la banda, i la dinàmica que teníem com a trio ja no funcionava. Després de 36 anys i més de 160 cançons, sentíem un cert cansament i falta d’il·lusió per continuar component, el que va ser el detonant per fer aquest pas. En el meu procés creatiu en solitari, col·laboro amb altres músics, ja que no toco cap instrument. En aquesta etapa, he treballat amb Fermín Villascusa, teclista de la banda durant anys, i amb David Casamayor, amb qui he fet tres cançons, explorant nous sons. Crec que aquesta serà la meva forma de treballar en el futur.

El pròxim 7 de desembre, Rafa Sánchez presentarà a Andorra “Biografia”, on repassarà tota la seva carrera musical

Què és el que més gaudeixes d’actuar en directe? Tens alguna anècdota memorable de les teves gires amb La Unión?

El que més gaudeixo d’actuar en directe és que és on realment li dones forma a les cançons. Encara que la meva veu ja no és la mateixa després de 36 anys, sento que ara canto amb molt més sentiment. Una anècdota memorable de les gires de La Unión és que, en els nostres primers anys, en plena joventut i efervescència, les drogues estaven presents. Ens vam adonar que no podíem sortir drogats a l’escenari, així que vam fer un “pacte de cavallers”: ningú es drogaria abans de tocar, perquè afectava el nostre rendiment.

Com t’agradaria que es recordés La Unión i la teva carrera en solitari dins del panorama musical espanyol?

M’agradaria que La Unión es recordés per haver deixat una empremta amb “Lobo Hombre en París”, una cançó que ja forma part de la història del pop-rock espanyol. Encara que potser el nom de la banda es pugui perdre amb el temps, estic convençut que “Lobo Hombre en París” perdurarà i encara serà coneguda per les generacions futures.

Quins projectes o sorpreses podem esperar de tu en els pròxims anys?

En els pròxims anys, encara faré cançons. Per a mi, la música s’ha convertit en una forma de vida que gaudeixo molt. El meu pla és continuar en aquest món, movent-me com ho he estat fent últimament, mantenint el vincle amb la música i els meus seguidors.