Les ‘Nenas Team’ tornen a Andorra per revalidar el seu títol

Les guanyadores de les edicions del 2015 i 2019 del Ral·li d’Andorra Històric, Tere Armadans i Anna Vives, tornen a Andorra per  revalidar el seu títol. Participaran en la 49a edició de la prova organitzada per l’Automòbil Club d’Andorra (ACA), que tindrà lloc el pròxim cap de setmana, dies 26 i 27 de setembre, per carreteres del Principat.

Fotos: Josep Maria Montaner ·  Billard Georges – Louis

Les ‘Nenas Team’ és el nom amb el qual van decidir batejar el seu equip, ja fa alguns anys, a causa de l’escassa participació de les dones i els comentaris que se sentien en arribar a la zona de competició. “Aquí vénen les nenes!” “Què fan les nenes?” La Tere i l’Anna comparteixen la seva passió pel món del motor i els cotxes clàssics, des que tenen ús de raó, però va ser a partir de l’any 2011 que van començar a competir juntes. Van ser el primer equip femení espanyol a obtenir la Copa de Dames en el Ral·li Històric de Montecarlo. Enguany, arriben a Andorra amb un nou objectiu, guanyar el Ral·li d’Andorra Històric, un repte que és possible gràcies a l’ajuda i el patrocini de ClassicCover i Ral·li Costa Brava.

Repeteixes participació amb Anna Vives. Quin cotxe pilotareu en aquesta edició?

Un Porsche 911 Carrera 3.2, el mateix que vam utilitzar l’any passat.

 Quines característiques destacaries d’aquest vehicle i fins a quin punt és important en una prova com aquesta?

En aquestes proves, que són de regularitat, la potència del vehicle és el més important. El Porsche és un cotxe molt típic de l’època i molt dur de conduir. Si bé és un cotxe que té un comportament molt agressiu, és molt divertit de pilotar.

Com reparteixes les tasques d’equip amb la teva companya? Quina és la funció de cadascuna?

L’Anna fa tot el que té a veure amb les notes, la navegació, controla la regularitat, els horaris, els parcs tancats, així com tot el que té a veure amb documentació, i jo vaig bàsicament al volant.

 Ja heu guanyat en dues ocasions a Andorra. Enguany l’objectiu és sumar la tercera corona? Quantes vegades han participat i què us motiva a tornar?

L’objectiu sempre és guanyar. La idea és defensar el nostre títol. A Andorra hem participat, des de l’inici del Ral·li. Hem fallat només en dues edicions, les altres les hem fet totes. Les dues que no vam poder participar va ser per treball, ja que participo en l’organització del Ral·li Costa Brava. Aquí hem guanyat en dues ocasions el ral·li, l’any 2015 i en l’última edició, que va ser el 2019.

Quines particularitats té el Ral·li d’Andorra Històric?

És un ral·li de carretera tancada, les mitjanes són bones, són altes i pots divertir-te al volant. Coneixem els trams, hi ha alguns que són més difícils i estrets amb molta corba i complicats, però això ho fa divertit.

 Al ser una prova de regularitat, quins aspectes es tenen en compte?

La regularitat exigeix, tal com ho diu la paraula, que siguis regular en tot moment. Es marquen unes mitjanes en cada tram cronometrat i has de mantenir sempre, i a cada moment, aquesta mitjana que t’han indicat.

De les últimes edicions que heu participat, quin és el vostre tram favorit?

Crec que pel que l’hem fet moltíssimes vegades, diria que el Coll d’Ordino. L’hem recorregut en els dos sentits, per la part de dalt i per la de baix. No és dels més estrets, com és el cas del Coll de la Gallina, aquell és més complicat i té més barrancs.

En què influeix l’altitud de les carreteres sobre la mecànica dels vehicles?

En principi pot influir en els pneumàtics per la temperatura de l’asfalt. En general, a Andorra les carreteres tenen molt bon grip i, els cotxes s’agafen molt bé. L’any passat, en la segona etapa ens va ploure tota la prova i, la pluja ens va dificultar molt més la conducció.

D’on us ve la passió pel motor?

A les dues ens ve de família, de sang i per afició pròpia. Ambdues som aficionades al motor i sobretot als cotxes clàssics. A mi em va arribar des de molt jove, perquè ja havia fet ral·li de velocitat als vint-i-pocs anys, a Espanya, i a la meva família sempre li va agradar el motor, els cotxes i també havien tingut un equip de Kars. A la meva companya, l’Anna, li ve també a través de la seva família. El seu pare era organitzador de ral·li, el seu marit era pilot i els seus germans apassionats del motor.

Com vas conèixer a l’Anna i quan vàreu decidir començar a competir?

A l’Anna la vaig conèixer fent de relacions públiques en el Ral·li Costa Brava, que és el ral·li més vell d’Espanya. Les dues estàvem allí compartint la nostra passió pel món del motor i treballant com a relacions públiques. Al cap de poc temps vaig començar a preparar el Porsche i en aquell moment, li vaig proposar a l’Anna córrer com a copilot. Ja fa nou temporades que estem juntes.

 Heu guanyat altres proves importants (Catalunya, Montecarlo…). Quines victòries destacaries?

El primer ral·li que vam guanyar va ser a Catalunya. Aquí hem guanyat ral·lis de bastant renom, com ara el ral·li de Girona, el ral·li d’Hivern 50, la Volta a Osona, entre altres. Estem dins dels equips de la regularitat, en aquest moment, i des de fa uns quants anys. Durant dues edicions vam fer el ral·li Montecarlo històric i en la segona ocasió vam guanyar la Copa de Dames. Una victòria molt important per a nosaltres. Cap equip espanyol, ni femení ni masculí, havia pujat a l’escenari a recollir aquest premi. Vam ser les primeres que vam obtenir el trofeu de la Copa de Dames, que és un ral·li amb neu, amb etapes molt dures i amb més de 48 hores al volant.

A més dels ral·lis de regularitat heu competit en una altra mena de proves o us plantegeu fer-lo en un futur?

No, amb el que fem ho passem molt bé. En la meva època ja vaig competir en velocitat, que econòmicament és molt més car. De moment, continuarem fent el mateix, perquè d’aquesta manera ho passem molt bé.

En un món tan ‘masculí’, com és el del motor, com porten els vostres rivals el fet que els guanyi un equip format per dues dones?

Dins d’aquest món ens hem fet un forat, hem sabut estar i entrar. Som amigues de tothom, ens portem molt bé amb els participants, i amb els nostres rivals, la majoria són grans amics. Sempre hi ha algú a qui li podem fer nosa, però la veritat, que tenim molt bona acceptació i ens portem molt bé amb els nostres companys. No tenim cap problema pel fet de ser noies. Si alguna cosa hi ha, és afecte i admiració.