L’ADA (Associació de Dones d’Andorra) consciencia sobre el lideratge femení

Meritxell Cosan (directora general del SAAS), Marisol Fuentes (directora de la Cadena SER d’Andorra), Imma Jiménez (directora general de RTVA) i Meritxell Julià (empresària i propietària del grup Pollyana, moderades per Clàudia Cornella (vicepresidenta de l’ADA) es van reunir al Centre de Congressos el passat 27 de febrer per plantejar qüestions sobre el lideratge femení, la presència de les dones en llocs de responsabilitat, el camí que s’ha recorregut i el que falta per fer.

No és cap secret que sempre s’ha vist més presència masculina als seients més alts de les empreses, una dada que durant molt temps es va atribuir erròniament a les capacitats d’ambdós sexes i que ara es justifica amb la major dificultat de les dones per conciliar feina i família, fet que explicaria que els homes hagin de continuar exercint de líders en l’àmbit laboral. Les xifres canten: el 40% de les persones treballadores són dones; d’aquest total, el 70% dels CEO mundials són homes.

Al voltant d’aquesta pregunta i de moltes altres relacionades es va debatre a la taula rodona organitzada per l’ADA: és just que es continui carregant les dones amb feina domèstica i feina remunerada? ¿Que encara hagin de suportar pressions excessives i bregar amb sentiments de culpabilitat si renuncien a un dia en família per dedicar-lo a un projecte professional, o a la inversa, si opten per no assumir un ascens conscients de què el nou càrrec els llevarà temps de qualitat amb les persones estimades? ¿Que sempre hagin de demostrar-ho tot i respondre a qüestions inadequades a l’hora de postular-se per un lloc de responsabilitat, qüestions relatives a la planificació familiar o a la quantitat d’hores extres que estan disposades a concedir, qüestions que als homes no se’ls planteja?

Algunes solucions serien la reducció de la jornada laboral o l’augment del teletreball, tot i que aquesta darrera alternativa no és possible en certes professions dedicades al comerç, tampoc a l’escola ni a l’àmbit sanitari ni al juridicolegal… Per tant, és evident el rol que els toca als homes en aquesta realitat, un rol que moltes vegades s’ha mal descrit com a “col·laboratiu”. Quan un home es responsabilitza de les tasques de la llar o facilita una situació concreta a una companya, no està “ajudant” sinó assumint la seva part de compromís, ja sigui a nivell personal o demostrant l’empatia i el companyerisme que sempre s’agraeix els dies en què la quotidianitat es complica.

Es van reconèixer els importants avenços duts a terme, la major conscienciació… molts homes (també algunes dones) han ampliat horitzons i modificat aquesta manera tan tradicional d’entendre el món, però és evident que la lluita continúa, encara no s’ha assolit el concepte d’igualtat reclamat per tantes. Els episodis masclistes esquitxen amb massa freqüència la premsa i la vida, però la ponència va concloure amb una estela d’optimisme i fe pel futur de les dones, per tot el que de ben segur aconseguiran gràcies a la seva perseverança.