La pintora Mari Carme Naudí Casal reviu els ‘Temps passats’ amb aquarel·les
L’aquarel·lista va presentar, al hall del Palau de Gel, una acolorida exposició que va posar en relleu els paisatges andorrans que s’han perdut a causa del desenvolupament urbanístic i l’augment poblacional. A més a més, Mari Carme Naudí Casal para atenció en detalls, a vegades imperceptibles, com ara façanes, estripagecs i portes.
Fotos: César De Pablos![]()
‘Temps passats’ és un nom que explica molt bé la intenció de l’artista Mari Carme Naudí Casal, que, a través de 28 precioses aquarel·les de mitjà format, va convidar l’espectador a fer una reflexió sobre aquells paisatges i paratges que s’han perdut, amb el pas del temps, arran del creixent desenvolupament urbanístic i l’augment del nombre d’habitants del Principat.
Personalitats com ara Francesc Camp, Enric Casadevall i mossèn Ramon de Canillo van assistir a l’acte inaugural de ‘Temps passats’
Evidentment, la temàtica no és en si mateixa una novetat, però sí una qüestió que ha cobrat molta vigència en els temps recents. Així, doncs, Naudí Casal va deixar anar la seva mà i els seus pinzells “per a tractar un tema que m’entusiasmava molt, ja que hi ha llocs i sentiments que em toquen molt el cor. L’exposició ‘Temps passats’ es diu d’aquesta manera perquè mostro espais que ja no existeixen de la mateixa forma en què es van constituir o que, senzillament, ja no hi són”, va expressar l’artista, que no va amagar el seu propòsit de crear un rastre històric que es pugui apreciar per les generacions futures.
L’aquarel·lista també va confessar que li va resultar complex desenvolupar aquest treball pictòric i de recopilació històrica, no només per les emocions que li generaven sinó pel fet d’haver de reproduir les escenes a partir de fotografies antigues, moltes de les quals de molt poca resolució.
Així i tot, el resultat va ser una mostra fantàstica que els canillencs i visitants van poder gaudir a plenitud, ja que les aquarel·les de Mari Carme reviuen escenes dels anys 20, 30, 40 i 50, algunes d’elles corresponents a l’Aldosa de Canillo, Ransol i Meritxell, molt representatives de la parròquia, però també a altres racons del país com ara La Cortinada, a Ordino.
L’exposició, que es va inaugurar el passat 6 d’octubre, va tancar el passat dijous 20, amb molt bones sensacions per part de l’artista que, si bé ens va dir que “s’han quedat moltes coses al tinter”, se sent molt satisfeta per la bona acollida per part del públic i per la curiositat que la seva tècnica va despertar en els espectadors. Durant les pròximes setmanes s’enfocarà en culminar els nombrosos encàrrecs que li van encomanar des del primer dia de la mostra, per a, posteriorment, decidir-se entre dos temes –aquests encara són una incògnita– relacionats amb la natura.
