Eduard Ripollès, interiorisme al màxim nivell

Eduard Ripollès és el fundador i gerent d’Estudi Ripollès, un dels estudis d’arquitectura i interiorisme líders en el sector del luxe, especialment en joieries i rellotgeries d’alt nivell, i amb més de 25 anys d’experiència. És per això que els seus serveis no podien faltar en la reforma de la Joieria Berna.

Fotos: César Vidal / César De Pablos

Si parlem d’Estudi Ripollès, estem parlant d’arquitectura i interiorisme al màxim nivell. Quants anys porteu al mercat? Quan va començar tota aquesta aventura?

Aquesta aventura va començar cap a l’any 1986. Vaig entrar al món de la joieria a través de l’empresa Octavio Sardà, puntera en el món de la joieria, i a partir d’aquell moment, a poc a poc, em vaig anar introduint en aquest món, i ara estic treballant per tot Espanya, encarregant-me de dissenyar i produir diferents projectes, com també d’executar-los mitjançant un servei integral.

T’ha tocat reformar una de les rellotgeries emblemàtiques d’aquest país, Berna. Com ha estat la relació amb la família Pons? Us heu entès bé des del primer moment?  

Francament, he de dir què, al marge de Rolex, dins la meva cartera, el client final i particular més important és la família Pons. Des del primer dia em van donar una confiança absoluta, sense limitar-me mai amb res. M’han ofert la possibilitat d’expressar la meva capacitat de disseny i han confiat sempre. Sempre ha sigut una relació de confiança, de cordialitat i és un plaer treballar amb aquesta família.

Quins són els detalls que diferencien Berna de la resta de botigues? Parla’ns del tipus de disseny que has emprat, els materials i la imatge que has volgut projectar amb aquesta nova botiga.

La veritat és que la idea era fer una recepció neutra que pogués valdre com a referent de la imatge de la botiga. Un espai que quan entres et faci sentir acollit, amb una recepció que no té res a veure amb Rolex, ni Patek Phillippe, ni cap altra marca. A la part de darrere del taulell de recepció hi ha un element que crida l’atenció, que és una cortina d’aigua. Aquest element ha sigut reiteratiu a totes les botigues de la família Pons. A la Berna anterior ja vam crear aquestes cortines d’aigua amb vidre, que delimiten espais i són un element de referència visual que queda al darrere de la persona que rep el client. Al darrere d’aquesta cortina d’aigua hi ha uns panells de resina amb petites partícules de pa d’or que estan retro-il·luminades. Aquesta combinació és una imatge innovadora. Aquest espai central divideix la botiga entre els espais Rolex i Patek Phillippe. Després hi ha tota la part de dalt on hem intentat fer un espai de relaxament i de venda privada, on els clients de confiança de la casa s’hi puguin estar fent un cafè, prenent una copa o parlant amb la família Pons.

La primera impressió que tens quan entres és veure-ho tot molt blanc, molt lluminós. Possiblement et dona una impressió de fredor, però és cert que només que alces la vista, veus que malgrat que impera el blanc, el conjunt et deixa un regust de calidesa. I això és complicat d’aconseguir, no?

Sí, la veritat és que ho vam veure clar des del primer moment. Si ho deixàvem tot blanc i fred la botiga quedaria poc acollidora. I, com que el que es pretenia a la part de dalt era convertir-la en la zona més acollidora i més càlida, d’alguna manera havíem de manifestar aquesta calidesa, i que es veiés des de baix. Per tant, el sostre no podia ser blanc, sinó que havia de ser un sostre que des de baix estigués dient ‘compte, que aquí dalt hi ha alguna cosa diferent’. S’havia de notar des de baix.

El millor client que tinc i he tingut és la família Pons. Des del primer dia em van donar una confiança absoluta.

Parla’ns una mica del mobiliari. Per què aquest estil?

Els materials de la zona Rolex que, a nivell de mobiliari i vitrines, es repeteixen a dalt, són materials dels dissenys propis de la marca, amb parets amb combinació de fusta de noguera americana i pell de color sorra. També hi ha un altre material recurrent, que és el llautó sulfuritzat, color bronze, que és com un llautó envellit, i és el tercer material que es fa servir, bàsicament, als espais Rolex.

Tot això ve marcat per Rolex?

Sí, sí. Però com que a la part de dalt, d’elements pròpiament Rolex només hi ha un racó amb una taula i dues vitrines, la resta s’ha fet utilitzant els seus materials però amb una llibertat de creació totalment inusual, on hem pogut fer una llar de foc, una llibreria, uns sofàs… que són elements que no són propis de la carta de material i mobiliari de Rolex.

Destaca una impressionant làmpada imitant les estalactites, que crida moltíssim l’atenció. De qui va ser la idea? És un model exclusiu per a Berna?

Quan vaig fer el disseny inicial de tota la botiga vaig proposar que, d’alguna manera, del sostre o de la cornisa de fusta, havia de baixar gel, com aquestes estalactites que hi ha a les cornises d’alta muntanya. D’alguna manera, jo vaig pretendre fer una espècie de mix de l’espai acollidor que determina la llar de foc, un refugi de muntanya, quan a fora el que hi ha és molt fred i gel fonent-se. Llavors se’m va ocórrer la idea que, del sostre caigués gel. Vam encarregar a una empresa txeca, especialista en làmpades, que interpretés aquest disseny que havíem fet nosaltres, i que aportés les seves solucions tècniques. Entre tots va sortir aquesta làmpada que és única i que s’ha fet especial per a ells. No la té ningú més al món.

Què ha primat més en aquesta botiga: la imatge de marca, el disseny o la comoditat a l’hora de poder donar un bon servei al client?

La conjunció de tot el que has dit. Per part nostra, l’esforç sempre és acontentar a la marca, en aquest cas a Rolex i, alhora, conjugar això amb el fet que al client se li vegin respectats els seus gustos i interessos, perquè si només prima el que vol Rolex, és probable que el client vulgui que hi hagi alguna cosa que el distingeixi. En aquest cas, s’ha pogut fer així. Tots han tingut molt a dir i la feina ha estat molt fàcil.

Per part nostra, l’esforç sempre és acontentar a la marca, en aquest cas a Rolex i, alhora, conjugar això amb el fet que es respectin els gustos i interessos del client.