Especial Canòlich: La Mare de Déu de Canòlich per Margarida Cepêda
Amb motiu del 800è aniversari de la troballa de la Verge de Canòlich, l’artista portuguesa Margarida Cepêda va pintar un quadre amb la figura de la patrona de Sant Julià de Lòria que, a partir d’aquest mes de maig, lliurà a l’església parroquial.
Fotos: Noelia Farias
Inspirada en la imatge original de la Verge de Canòlich, l’obra de Margarida Cepêda ha intentat respectar al màxim els trets propis de la Mare de Déu del segle XIII. Així i tot, els ulls i les celles, tant de la verge com del seu fill, s’han alterat mínimament amb la voluntat que l’expressió de les seves mirades siguin encara més celestials i pacifiques. A la pintura també s’han afegit alguns detalls, com els dits de la mà dreta de Mare de Déu, que la talla romànica no conserva a causa dels trasllats que ha patit al llarg de la seva història. La mà dreta, amb la qual, segurament, el fill beneïa, ha quedat mutilada per a semblar-se a la figura original, mentre que amb la mà esquerra, el nen agafa el llibre que recolza damunt el genoll.
A més a més, a la imatge recreada per Margarida Cepêda s’hi observa com la Mare de Déu i el seu fill reposen sobre una pedra, tal com indica la llegenda que parla de la seva aparició, l’any 1223. A l’obra, tots dos porten les seves corones, decorades en relleu imitant l’orfebreria, per simular incrustacions de pedreria d’or. Maria porta una túnica de color blau verd, amb escot rodó i amb motius geomètrics, així com un petit mantell molt característic de les marededeu tardanes del segle XIII. Tot i que a la talla original el seu calçat gairebé no s’aprecia, Cepêda ha pintat les seves sabates, acabades en punta, de color negre.
La pintura de la Mare de Déu de Canòlich fa 1,30 m d’alçada i 1,10 m d’amplada, i s’ha treballat al llarg de tres mesos en oli sobre tela, un material que, segons va explicar la pintora, pot arribar a durar fins a 300 anys, si es conserva en un espai interior.
A partir del mes de maig, l’obra de Margarida Cepêda quedarà instal·lada de manera permanent a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria perquè tots els feligresos la puguin apreciar.
