Joan Martínez Benazet defensa la transparència en l’adquisició de vacunes

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha deixat la porta oberta a un possible alleugeriment de les mesures sanitàries per frenar la Covid-19, l’ús obligatori de la mascareta inclòs. El ministre, que subratlla l’honestedat i rigorositat amb la qual s’han adquirit els vaccins, considera que, amb un 60% d’adhesió, estem molt a prop de tornar a la normalitat.

Fotos: SFGA/JAViladot

Ja fa més d’un any des que va esclatar la pandèmia. Recorda com va viure i com va haver d’afrontar aquells primers moments?

No va ser gens fàcil. Es va mostrar com a una situació complicada de la qual no sabíem si arribaria a Europa, ja que en el passat la incidència del SARS i el MERS al nostre continent no va ser tan notable. En veure que hi arribava el SARS-CoV-2 a Itàlia, sabíem que en qualsevol moment arribaria aquí, perquè als virus no els para ningú. Confinar-nos, aquell 13 de març, va ser una decisió molt complexa, però va ser molt efectiva, ja que ens va permetre no col·lapsar el sistema sanitari, que és un dels principals objectius que hem tingut en totes les etapes de la pandèmia, per garantir que totes les persones poguessin ser ateses de la millor manera i que continués en funcionament la unitat de cures intensives (UCI), cosa que malauradament no va passar a altres països on van haver de triar qui s’havia de ventilar mecànicament o es van aplicar mètodes poc ortodoxos, com ara ventilar dues persones amb la mateixa màquina. Això no va passar a Andorra, en primer lloc, pel confinament, i també per la robustesa del nostre sistema sanitari i la nostra dimensió.

Ha viscut una etapa molt dura com a ministre de Salut, s’ha penedit alguna vegada d’haver entrat a la política?

Jo vaig entrar amb la idea d’acabar d’afinar la reforma sanitària i, tot i la pandèmia, la dita reforma ha tirat endavant, ja que la figura del metge referent ha estat important i s’hi ha implantat notablement, especialment durant la pandèmia, on ha estat molt útil, igual que la història clínica compartida, que representen dos elements claus de la reforma sanitària. Responent a la seva pregunta, no em penedeixo. Al llarg de la història de la humanitat, hi ha hagut guerres, pandèmies i altres situacions que demostren la fragilitat de la societat i hem de ser conscients d’això.

Per la meva forma de ser, ara que hi ha una pandèmia, prefereixo ser on soc que mirar-m’ho de lluny. És una època de lluita, mai en la meva vida havia treballat tant com ara, ni havia tingut tanta pressió i responsabilitat, ja que les decisions podien tenir implicacions en les vides de les persones, l’economia, la societat… eren decisions de molt pes.

“Les partides de vacunes que ens han arribat han estat generoses i no ens podem queixar en aquest sentit”

Creu que algun dia tornarem a la normalitat que coneixíem abans o la pandèmia ens ha canviat massa?

Crec que, tal com ha passat en diferents ocasions en què la societat s’ha vist colpida, ens tornarem a aixecar i fer una vida normal. Soc molt optimista en aquest sentit i potser sortirem molt enfortits de la pandèmia, però malauradament sempre hi ha gent que es queda en el camí; a part de les persones que hem perdut o aquelles que han perdut el seu negoci, la societat sortirà enfortida, creixerà i, fins i tot, el model de negoci del país sortirà beneficiat.

És conscient que vostè s’ha convertit en un dels personatges més rellevants de la política en aquests moments? Es visualitza en un altre càrrec polític, com ara el de Cap de Govern?

En primer lloc, jo no tenia cap intenció de convertir-me en un personatge tan mediàtic, però sí que el meu objectiu era ser molt proper a la ciutadania i poder explicar de forma molt transparent tot el que estava passant. A més a més, volia transmetre missatges d’esperança perquè soc una persona molt optimista. Aquest ha estat el meu objectiu. Sobre la meva popularitat, que només ha estat resultat de la voluntat de tot el Govern per comunicar el que passava, no tinc cap intenció d’aprofitar aquesta projecció mediàtica com a polític. Jo més aviat tinc ganes que acabi la pandèmia.

Un dels personatges que també ha guanyat popularitat durant la pandèmia ha estat el Barry. Abans de parlar de vacunes, com està ell?

El fet de donar conferències de premsa mentre estava malalt o confinat, va fer possible que sortissin elements de casa meva. Recordo que algú em deia que una orquídia, que hi havia al darrera meu, s’estava pansint (riu)… i després va sortir el Barry. Aquest aspecte de veure casa meva i personatges com el Barry, van humanitzar més les rodes de premsa i la comunicació que teníem… el Barry em va ajudar a comunicar-me millor, tot i que no va ser res volgut sinó que ell mateix va saludar les càmeres. Va ser un personatge popular que va fer més agradables aquells moments tan difícils que passàvem. Es troba molt bé i està molt cuidat, de fet, se sent molt orgullós a propòsit de la seva popularitat (riu).

Entrant en matèria, tenim que França i Espanya són les primeres fonts assegurades de vacunes per Andorra; posteriorment, s’hi va afegir el mecanisme COVAX. Per què vau optar per aquestes vies i no per altres vies?

Quan hi ha declaració de pandèmia, l’OMS demana que se segueixin vies oficials. La compra de vacunes és una cosa molt delicada que requereix un seguiment i una traçabilitat de tot el procés de fabricació de cada lot i, posteriorment, del procés de transport. Aleshores, hi havia tres vies per adquirir vacunes: la primera, el contacte directe amb la Unió Europea (UE) a través dels nostres veïns; la segona, a través del COVAX; la tercera, anar directament als laboratoris, però aquests no venien les vacunes de manera directa, ja que, quan es va declarar la pandèmia, es van veure obligats a vendre a organitzacions de països, com ara COVAX o la mateixa UE, amb algunes excepcions de països com ara Israel, que va arribar a un acord amb Pfizer, arran de la seva relació amb els Estats Units. El Regne Unit, per haver desenvolupat el vaccí Oxford-AstraZeneca, també va tenir prioritat.

La resta de països que van adquirir vacunes als laboratoris ho van fer a través d’intermediaris, però aquesta és una pràctica perillosa i nosaltres la vam descartar, ja que no hi ha cap garantia de la traçabilitat i poses en risc els altres subministraments de vacunes (…). Per un tema de seguretat, responsabilitat i eficàcia, ens hem mantingut dins d’aquests mecanismes oficials, tot i que vam tenir ofertes provinents d’intermediaris, empreses de logística, representants, però sense garantia per part dels laboratoris.

“Hem tingut com a principis ser curosos, rigorosos, honestos i transparents amb l’adquisició de les vacunes”

En aquest sentit, el febrer, el ministre Jover va indicar que “Andorra no ha rebut cap oferta d’un país tercer”, referint-se a les presumptes 100.000 vacunes que hi arribarien des d’Israel, però tenim constància que diferents empresaris del país van manifestar la seva voluntat de portar vacunes per immunitzar la població en temps rècord. Aquests empresaris es van comunicar amb vostè o amb qualsevol altre membre de Govern?

És fals que Israel ens hagi ofert vacunes. Hem parlat amb l’Estat d’Israel i aquest escenari de col·laboració no era possible, ja que, en un moment, Israel es va plantejar enviar vacunes a un país que no en rebia i això va crear problemes amb l’OMS. El que sí que va succeir és que ens va contactar una empresa intermediària que ens oferia vacunes que estaven destinades a Israel, cosa que no té res a veure… Els mecanismes internacionals alertaven d’aquesta situació perquè hi havia una sort de mercadeig de vacunes, on no es garantien, ni la seguretat, ni tampoc les vies legals d’adquisició. Amb les vacunes ha passat una mica el que va passar a la primera fase de la pandèmia, amb els EPI, ventiladors mecànics i medicaments.

Hem tingut com a principi ser curosos, rigorosos, honestos i transparents amb l’adquisició de les vacunes, però també transparents cap als nostres ciutadans, els països veïns, la UE i l’OMS per garantir la màxima seguretat i qualitat per als nostres ciutadans. En aquest objectiu no ens hem quedat amb una sola via de subministrament, sinó que comptem amb la UE i COVAX amb els quals ens ha anat molt bé i tenim un percentatge de vacunació que supera el 30% de la població i el 35% de la població vacunable.

Sobre el cas que menciona d’aquells empresaris, tenim el mateix escenari de manca de garanties o traçabilitat. En cap cas se’ns oferia un tracte directe amb laboratoris o amb un país productor de vacunes, sinó un tracte a través d’intermediaris que ens impedia garantir l’origen i el transport d’aquests vaccins, per tant ho vam descartar absolutament. Recordo que ens van oferir una quantitat impressionant de vacunes xineses amb les quals es podia fer, fins i tot, turisme de vacunes, però això és una pràctica que no es pot permetre durant un estat de pandèmia en un país seriós com el nostre.

Considera llavors que les fonts de vacunes de les quals disposa el país són suficients?

Cal considerar que mai en la història de la ciència s’havia donat una situació com aquesta, ja que, després d’un any de pandèmia, tinguem tantes vacunes segures i eficaces, que funcionin bé, que protegeixen les persones i que tenen molt pocs efectes adversos. Això no havia succeït mai a la història de la medicina i crec que serà un fet rellevant que passarà a la història. És normal que, després de tot això, no hi hagi suficient producció per abastir tots els països del món, per la qual cosa la indústria s’ha de redimensionar i adaptar per poder assolir aquest objectiu. Aquests mecanismes, com ara COVAX o la UE, intenten que els països adquireixin vacunes d’una manera relativament homogènia, ja que és cert que, si nosaltres ens vacunem, però no es vacunen els veïns, el virus continuarà circulant.

La vacuna protegeix i evita que emmalalteixis, però també pots infectar; si emmalalteixes, farà que tinguis símptomes molt més lleus. Si hi ha gent que no es vacuna, el virus seguirà circulant amb molta intensitat i, per tant, tindrem restriccions d’una manera o altra. Les intencions de tots és que arribem a un percentatge molt elevat de vacunació aquest estiu, tot i que ja es veuen reflectits els resultats al nostre país. Les partides de vacunes que ens han arribat han estat generoses i no ens podem queixar en aquest sentit.

Després de les primeres jornades de vacunació, quina valoració féu dels resultats?

Tenint en compte que encara falta la inèrcia de les tres setmanes d’immunització en moltes de les persones que hem vacunat, les dades hospitalàries estan baixant. Avui (27/04/2021) tenim 17 pacients ingressats, quan fa dues o tres setmanes en teníem 45, per tant la pressió sobre el sistema sanitari està baixant, perquè les persones més vulnerables ja comencen a tenir més immunitat. I cal dir que estem veient aquests resultats, perquè també investiguem més i fent més tests a la setmana que els països veïns, la qual cosa ens permet seguir amb aquesta política de mantenir tot obert, amb l’excepció de bars i restaurants, que han tancat durant un mes i escaig. Això passa perquè som molt precisos en el diagnòstic i podem anar apagant els brots que hi apareixen. Si féssim deu vegades menys proves, tindríem unes dades que semblaríem millors, però hauríem d’estar més tancats.

Ara que pròximament hi arribaran més vacunes, podem assolir un percentatge major de persones vacunades. Quan arribem al voltant del 60% de la població vacunada, podrem fer una vida pràcticament normal.

En el marc de la Cimera Iberoamericana, Portugal va oferir vacunes al Principat. Sabeu de quantes dosis estem parlant? I quan hi arribarien?

En aquests moments s’estan fent tots els tràmits que comporta aquest acord, és per això que no tenim data d’arribada de vacunes portugueses. Ens han dit que podrien ser vaccins de Janssen o AstraZeneca, que seran benvingudes perquè nosaltres creiem en la seguretat de totes les vacunes.

Hi ha previsió d’arribada de noves remeses de vacunes provinents de França i Espanya per al mes de maig, però podria precisar la quantitat de dosis?

En el cas d’Espanya, vam signar amb ells un acord per 30.000 vacunes de Pfizer i, per tant, han de quedar unes 23.000 unitats per servir. Amb França, ens queden unes 24.000 vacunes de Moderna per servir. Insisteixo en el fet que a l’estiu tindrem un grau d’immunització molt elevat que ens permetrà fer una vida molt normal.

“Tant els informes de l’OMS com de l’EMA validen que les vacunes d’AstraZeneca són segures”

Alguns països com ara Noruega, Dinamarca i, fins i tot Espanya en un moment determinat, han detingut, parcialment o totalment, la vacunació amb AstraZeneca. Per què Andorra continua amb aquest vaccí?

Nosaltres tenim molt clar que la relació benefici-risc va molt a favor de la vacuna, però no per una mica, sinó enormement. Estem parlant de 18 casos de morts en 25 milions de persones vacunades i, a més a més, segons un estudi efectuat per l’OMS, hi ha dubte sobre si realment aquestes morts estan correlacionades amb les vacunes d’AstraZeneca i no amb altres factors, ja que aquesta baixada de plaquetes i l’aparició de trombosi, específicament al si cavernós, que és una vena del cervell, també s’han mostrat en pacients que han rebut altres vacunes o que no han estat vacunats.

Si hi hagués 25 milions de persones sense vacunar, això comportaria més de 25.000 morts per la pandèmia. Pensem que una de les complicacions més greus i freqüents per infecció de SARS-CoV-2 són justament els fenòmens trombòtics. Alguns medicaments tan coneguts com l’ibuprofèn o antibiòtics tan senzills com l’amoxicil·lina, tenen moltes més complicacions que la vacuna AstraZeneca, si és que realment aquestes complicacions són atribuïbles a la vacuna d’AstraZeneca. Per tant, nosaltres hem mirat la situació sempre des d’aquesta perspectiva i creiem que el risc era aturar la vacunació, tot i que vam aturar el procés uns tres dies a l’espera de l’informe de l’EMA (Agència Europea de Medicaments), cosa que vam considerar prudent; però, una vegada van considerar que es podia continuar amb AstraZeneca, nosaltres no vam titubejar més. Tant els informes de l’OMS com de l’EMA validen que aquestes vacunes són segures.

Queda el dubte de si aquestes poden generar complicacions en algunes persones, però, en tot cas, els beneficis de vacunar-se superen en milers i milers de vegades a les complicacions que una persona podria presentar si es vacunés. Per tant hem de seguir vacunant amb AstraZeneca, sense posar límits d’edat. Si m’arribessin 30.000 vacunes AstraZeneca, les posaria totes de seguit, sense cap dubte, i a totes les franges d’edat. Sí que és cert que en la gent més jove, d’entre 18 i 25 anys, el benefici-risc pràcticament s’iguala, però no només amb aquesta vacuna, sinó amb totes. Vist d’una forma individual, les persones joves, que normalment presenten símptomes més lleus, potser no caldria que es vacunessin, però ho hem de mirar des d’un punt de vista de solidaritat, ja que els joves, si es vacunen, ens ajudaran a sortir més ràpid de la pandèmia, tant si es vacunen amb AstraZeneca, Pfizer o Janssen. Cal recordar que els joves no estan exempts de patir, ja que hem vist dos casos en l’UCI del qual un jove ha quedat amb seqüeles molt greus, per tant el risc hi és… A aquestes persones jo els hi demano que, per sortir tots d’aquest forat i protegir la gent gran i les persones més vulnerables, per recuperar la nostra economia, que es vacunin. Totes les vacunes estan mostrant una gran seguretat i una eficàcia molt important.

“Quan arribem al voltant del 60% de la població vacunada, podrem fer una vida pràcticament normal”

Hem vist recentment un important increment en el nombre de persones registrades per vacunar-se, però com podem convèncer els escèptics?

Al Regne Unit, que és el país amb més adhesió a les vacunes, aquesta és del 65%. Nosaltres, en les franges que estem vacunant, ens situem en una adhesió superior al 60%, per tant crec que apujarem aquestes xifres i, fins i tot, superarem les del Regne Unit perquè hi ha molta gent que té por i espera. A poc a poc, la gent s’adona que anem bé, que estem millorant les dades epidemiològiques, i crec que finalment decidiran vacunar-se. Això ha passat una mica amb els professionals sanitaris, quan al principi hi havia un 20% que no es volia vacunar, mentre que, actualment, hi ha menys del 10% de persones que no es volen vacunar. És així com, entre els professionals de la salut, tenim una adhesió de més del 90%, ja que han vist què és el que passa amb la Covid-19. Mentre la gent vagi veient aquests exemples, també es vacunarà.

Vull reiterar aquest missatge d’esperança perquè creiem que, si aconseguim un bon percentatge d’adhesió a les vacunes, no només a Andorra sinó també als països veïns, el futur que ens espera és un retorn a la normalitat amb algunes precaucions, perquè la Covid-19 seguirà estant malgrat que amb un impacte menor. Ens adaptarem a la Covid-19 i la Covid-19 a nosaltres, per poder tenir, fins i tot, l’oportunitat de no dur mascareta sinó només en moments determinats.

Quant al tractament de malalts, alguns pacients amb afectacions més greus, especialment respiratòries, ens han manifestat que han estat tractats només amb paracetamol, quan metges externs han recomanat anticoagulants, cortisona, antibiòtics i complexos vitamínics. Aquest tractament amb paracetamol obeïa a algun protocol concret?

De protocols, n’hi ha molts i dependran sempre de la situació i l’afectació que ocasioni la Covid-19. Quan només es dona paracetamol és perquè hi ha una afectació lleu com un mal de cap o febre, ja que aquest és un medicament que només alleugera símptomes, no cura. El gran tractament de la Covid-19, com passa en moltes altres malalties en què la immunitat es dispara, és la cortisona, específicament la dexametasona i entre altres, que ha evitat que moltes persones ingressessin a l’UCI. En alguns casos s’ha d’afegir al tractament anticoagulants, perquè la Covid-19 sí que causa ‘trombos’, o bé insuficiències respiratòries, que venen derivades de complicacions cardiovasculars derivades de ‘trombos’. Hi ha antivirals com el remdesivir que té unes indicacions precises i no s’ha de donar a tots els malalts. Després hi ha altres tractaments més complexos que impacten en la immunitat, que intenten fer el mateix que la cortisona. Aquest és el ventall que tenim.

És cert que, si bé hem avançat moltíssim quant a les vacunes, quan érem a la primera etapa de la pandèmia, esperàvem que aparegués un tractament amb algun medicament, com va passar amb la hidroxicloroquina. Contrari al que ha passat al llarg de la història de la medicina, no hem avançat gaire quant al tractament de la malaltia però sí quant al desenvolupament de les vacunes.

“L’hospital ha demostrat que té la capacitat suficient per abordar una pandèmia”

Recentment han renunciat professionals del SAAS, com ara el cap de Salut Mental, Joan Escoter, i el cap de l’UCI, Antoni Margarit. A què atribueix aquestes renúncies de càrrecs tan sensibles i importants?

He de fer precisions en ambdues coses. El cap de la Unitat de Cures Intensives no ha dimitit. Aquests són càrrecs que són per un temps renovable i, el seu contracte com a cap d’aquest servei acaba el mes de juny i, malgrat que ha anunciat que no renovaria, ell segueix en les seves funcions. Ell ha atribuït aquesta decisió a motius personals dels quals conec els detalls, però que no desvelaré.

En el cas del doctor Escoter, la qüestió és diferent. Va ser una persona a qui li quedava un temps per recórrer i que va renunciar al·legant, majoritàriament, motius personals, tot i que la reforma que s’ha de fer en el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA), que es farà públic en les pròximes setmanes, ha fet que es veiés desbordat per tota la feina que ha de fer com a cap de servei. No s’ha trobat confortable en el seu càrrec i és molt respectable. En tot cas, ningú és imprescindible; el més important és que les estructures estiguin ben definides, que tot estigui ben protocol·litzat, que tot comenci a rodar i tenir un responsable.

Ara hem d’esperar que s’obri un concurs, quan marxi el doctor Margarit, per seleccionar el seu successor. Aprofito d’agrair-li la gran feina que ha fet i la vocació que ha tingut, igualment fa extensiu aquest agraïment al doctor Escoter.

Al principi de l’entrevista, senyor Benazet, vostè comentava que la història clínica compartida i la figura del metge referent són la punta de llança de la reforma sanitària, però considera que, a mitjà o llarg termini, l’estructura hospitalària serà suficient o que caldrà expandir-la?

L’hospital ha demostrat que té la capacitat suficient per abordar una pandèmia i, a més a més, ha estat adaptat a les situacions que s’han presentat, creant estructures que són dinàmiques i polivalents, com ara la unitat de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) que, quan hi ha pressió, es pot convertir en UCI… afortunadament això no ha estat necessari. La sala d’actes, que està preparada amb sistemes d’oxigen, aire comprimit, monitoratge, etcètera, també es pot convertir en una planta d’hospitalització, cosa que tampoc ha fet falta. Si quelcom ens ha demostrat la pandèmia, és que tenim una estructura hospitalària molt sòlida i ben dimensionada.

Sí que hem hagut de contractar més gent i demanar ajuda als sanitaris cubans, especialment perquè els nostres professionals van caure malalts, però, en tot cas, no hi veig que necessitem un altre hospital, però sí un pla d’adaptació de l’actual hospital per afrontar les situacions que se’ns presenten. Així s’ha fet amb la unitat de CMA, amb l’ampliació del servei d’Urgències, la remodelació de la zona de proves diagnòstiques i la planta de geriatria a El Cedre, que considerem part del futur de la medicina, ja que, cada vegada més, les malalties cròniques afecten la gent gran. Estem adaptant intensament el nostre sistema per al futur, però és important continuar-ho fent. Crear una nova estructura hospitalària no té gaire sentit.