Històries darrere el volant d’un autobús
Tres xofers d'Autocars Nadal expliquen com viuen la seva professió
Els passatgers d’autobús, sobretot els habituals, tenen un cabàs d’històries viscudes en tant que viatgers. Els conductors també. Ells hi han passat mitja vida. I alguns només ho havien de fer un estiu…
És el cas de Meritxell Arroyo. Ens explica com va començar: “Em vaig treure el carnet per dedicar-me a conduir ambulàncies. I per fer les pràctiques, em vaig oferir al senyor Nadal i em va dir: ‘Et vull, però fixe’. I jo: ‘No, sortiran places per a xofer d’ambulància i m’hi vull presentar’. I ell: ‘Mira, tu vine i quan surtin les places ja en parlarem’. I aquí estic“. Això va ser el 1999…
És un cas similar al de Jaime Marcos: “Treballava de repartidor i el meu cap em va fer treure el carnet de primera, ja que a l’autoescola, que estava ubicada a la Seu, hi havia una oferta per treure’s el carnet d’autobús. I l’home em va dir: ‘No siguis ruc, treu-te’l!’ I jo deia: ‘Si mai trauré a passejar un autobús!’ I ja em veus: porto vint anys fent-ho!“.
En canvi, per a Fran Carmona portar autobusos ha estat la seva vocació. “Sempre m’ha agradat molt. Tinc la sort de fer una feina que m’agrada, tot i que hi ha dies que acabo malhumorat, ha, ha!”. A tots tres els agrada. El Jaime, tot i haver entrat de carambola, afirma: “És que si no t’agrada la teva feina millor que canviïs. Això és com un supermercat, estàs de cara al públic, i has de donar un servei. I et convé tractar-los bé perquè si els tractes malament ells et tractaran a tu igual”.
El Jaime, la Meritxell i el Fran són només tres dels més de 50 xofers que treballen a Autocars Nadal
El mateix pensa la Meritxell, amb l’agreujant de gènere. “T’ha d’agradar portar aquests bitxos, perquè no és fàcil. I menys si ets una noia. Quan vaig començar, alguns companys em miraven malament. Però si havia de sortir a posar cadenes al Port d’Envalira, a la una de la matinada, ho feia i em vaig acabar guanyant el seu respecte“.
Amb aquest tema queda feina per fer: “Avui dia a Andorra això ja està bastant assumit, però conec algunes xoferes a Espanya que no estan igual de considerades que els seus companys. Per sort, cada cop veiem més dones al volant i això s’anirà corregint, espero”.
Preguntats sobre què els agrada més de la feina, els tres conductors responen el mateix: “conduir i el tracte amb la gent”, diu la Meritxell, “el tracte amb la gent i el circuit, que són set quilòmetres aproximadament i que és molt amè”, per al Jaime, i “el tracte amb la gent i amb els companys”, per al Fran.
La feina no sempre és fàcil, és clar. El Jaime troba que cada cop hi ha menys civisme entre els conductors: “Cada vegada és pitjor. Intenten saltar-se el cediu el pas per no deixar-te passar… I penso: Si et plau! Què guanyes fent això, dos minuts? També hi ha gent cívica, eh, que consti!”.
Per a la Meritxell, “portar 50 o 60 persones és molta responsabilitat. A Andorra, amb el clima que tenim, s’ha de vigilar. I quan marxes de viatge també, no tant per tu com pel que puguin fer els altres. Però no pots sortir a la carretera patint, perquè si no, no sortiries”.
Els tres entrevistats comparteixen moltes coses, però no són pas iguals. El Jaime ha fet sempre línies interurbanes i li agrada: “A les sis recullo el bus a cotxeres per estar a dos quarts de set a Sant Julià i faig el canvi aquí a la Comella sobre un quart o un quart i mig de tres. Cada dia faig nou viatges de pujada i vuit de baixada”. La Meritxell i el Fran, en canvi, fan de tot: interurbana, escolar, discrecional… “Les sortides i viatges m’agraden. Em va bé no haver de fer sempre el mateix”, diu ella.
El Fran porta també l’autobús per a equips esportius. El viatge més llarg que ha fet amb Autocars Nadal, però, va ser a Liechtenstein, amb la Federació de Voleibol. “Van ser disset hores, amb dos conductors”.
Per a la Meritxell el més llarg va ser a Viena amb els Petits Cantors. “Amb ells he fet viatges bastant llargs, d’estar una setmana fora: a França, Suïssa, Alemanya… I ho hem fet molts anys. He vist créixer els nens”.
Les del Jaime, la Meritxell i el Fran són només tres dels més de 50 xofers que treballen a Autocars Nadal. Tres vides dedicades a portar gent amunt i avall, tres històries de persones dedicades a portar persones a viure altres històries.
