#EspecialMeritxell | Santuari de Meritxell, de les cendres a la posteritat
S’estima que la història del Santuari de Meritxell es remunta cap a la segona meitat del segle XII, època en la qual predominava l’arquitectura romànica que és tan present al nostre país. Però t’has preguntat que va motivar la construcció d’una nova Basílica?
Un incendi produït la nit del 8 de setembre del 1972 va destruir l’antic temple de Meritxell i, amb ell, els documents originals del santuari, imatges i retaules, inclosa la talla romànica de la Mare de Déu de Meritxell. Els experts situen la construcció de l’edificació original a la segona meitat del segle XII, malgrat que, des d’aleshores, aquesta va patir diferents canvis i transformacions. Cap a l’any 1658, s’hauria construït una església barroca que, en gran part, es correspon a l’actual, a excepció de la capçalera, modificada el segle XIX.
Si bé les flames van arrasar amb gairebé tota l’església, les ruïnes que van romandre-hi van permetre obrir, 22 anys més tard més tard, la capella de Santa Maria de Meritxell, que alberga una exposició permanent sota el títol de ‘Meritxell Memòria’, que permet rememorar moments històrics com ara el mateix incendi, la història del poble i el patronatge de la Mare de Déu de Meritxell.
L’antic santuari forma part del conjunt històric de Meritxell, del qual forma part el nou santuari. Aquest temple, projectat per l’arquitecte català Ricard Bofill i inaugurat l’any 1976, és una construcció que evidencia un eclecticisme monumental, capaç d’unir el passat amb el present i la natura amb l’obra humana.
L’interior del nou santuari es caracteritza per l’austeritat i l’absència d’ornamentació, que permeten apreciar més fàcilment la nau de creu grega distorsionada, amb absis de planta quadrada, que va servir de base per a l’edificació. Inspirat pels enderrocs de l’antiga església, l’arquitecte va donar vida als enormes arcs que s’han convertit en un símbol inconfusible del nou santuari, al qual el Papa Francesc, l’any 2004, va concedir el títol de Basílica Menor, fita que, des d’aleshores, ha comportat que el Santuari de Meritxell, en el seu conjunt, es convertís en un dels punts de peregrinació més importants dels Pirineus i de la Ruta Mariana de la qual també són part els santuaris d’El Pilar, Torreciudad, Lourdes i Montserrat.