Especial Meritxell: la Verge de Meritxell, patrona de tots

Nostra Senyora de Meritxell, patrona del Principat d’Andorra, és símbol inequívoc  dels valors que fonamenten la identitat del nostre país. Estimada i admirada per andorrans i forans, la Mare de Déu de Meritxell, cada 8 de setembre, rep devots de diferents racons del món, tots ells amb un sentiment de pertinença i admiració que transcendeix fronteres.

Fotos: Nelly Dedea

Andorra és un país molt particular, tant des del punt de vista polític com del sociocultural, ja que, si bé admet la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels seus ciutadans, també té vincles tradicionals molt forts amb l’Església Catòlica. I quan diem tradicionals, fem referència a la figura del copríncep episcopal, personificat pel Bisbe d’Urgell, quins orígens es remunten al segle XI. Posteriorment, aquesta figura va ser confirmada pels Pareatges que Martín IV va subscriure el 1278, i que, com bé recull Carlos Corral en ‘Tratados Internacionales (2003-2012) de la Santa Sede con los Estados’, reconeix al Bisbe d’Urgell –en conjunt i de manera indivisible amb el president de la República Francesa– com a executor de les funcions de cap d’Estat.

La singularitat d’Andorra no passa només per la seva estreta relació amb l’Església o per ser l’únic país del món en comptar amb un sistema polític fonamentat en un coprincipat parlamentari, sinó també perquè, a banda de les seves especificitats, és un país que s’ha obert a tot aquell que vulgui enaltir les tradicions i valors de germanor, hospitalitat i solidaritat que identifiquen el gentilici andorrà. La celebració del Dia de Nostra Senyora de Meritxell, és una festivitat que retrata perfectament l’harmoniosa convivència entre andorrans i estrangers, entre els nouvinguts i els que porten generacions aquí, entre els que parlen com nosaltres i els que, de mica en mica, ens enriqueixen amb la seva cultura. Meritxell ja no és només la patrona d’Andorra, sinó que també s’ha convertit en objecte de fe de persones de diferents latituds.

Any rere any, el Santuari de Nostra Senyora de Meritxell, Basílica Menor des del 2014, acull centenars de feligresos que pelegrinen per les principals carreteres del país, alguns d’ells provinents de pobles francesos i catalans, tot i que hi ha qui ho fan des d’altres països d’Europa, Àsia o Amèrica Llatina. Molts altres, com nosaltres mateixos, visitem Meritxell des d’alguna de les set parròquies del Principat, amb la il·lusió intacta i la fe renovada, per a demanar favors a la Mare de Déu o bé per a agrair la seva intercessió, particularment durant un any que ens ha posat a prova, en primer moment, com a individus, i també com a part d’un tot; perquè, en definitiva, poques vegades hem estat tan units per un mateix objectiu com durant la successió del 2020.

Tot i que les seqüeles de la pandèmia encara són latents i que les mesures preventives obliguen a modificar parcialment la celebració del Dia de Nostra Senyora de Meritxell, aquest 8 de setembre no deixarà de ser especial. Una vegada més, vinguem d’on vinguem, acudirem massivament –de manera responsable, per descomptat– a retre tribut a qui mai no ens ha deixat desemparats.