Especial Meritxell: el nou santuari de Meritxell
La nova construcció de Meritxell fusiona les formes del món romànic, i les ruïnes del vell Santuari, amb els elements arquitectònics del renaixement florentí i de l’art islàmic. La seva edificació s’inicia posteriorment a l’incendi produït la nit del 8 setembre de 1972, que va destruir gran part de l’església de Santa Maria de Meritxell.
Fotos: PdlP | Arquitectura y paisaje · Juan Manuel Hervás
El projecte per a la seva reconstrucció va ser presentat pel reconegut arquitecte espanyol Ricard Bofill, l’any 1974. Va tenir com a objectiu principal recuperar l’estil romànic de l’església. El nou Santuari tindria un viaducte per a connectar amb les muntanyes de la vall, un llac artificial amb pont, un carrer amb importants botigues i restaurants. També, una gran escalinata amb terrasses, grans escultures i un amfiteatre per a l’activitat cultural i social. No obstant això, només va ser possible la realització d’una part de la planificació inicial. Les obres es van iniciar el 8 de setembre de 1974 i la inauguració es va realitzar, el 8 de setembre de 1976, sense haver finalitzat la construcció, coincidint amb el dia de celebració de la patrona d’Andorra, la Verge de Meritxell.
El nou Santuari de Meritxell es recolza en tres pilars: fe, identitat i cultura, els quals es fusionen amb el paisatge natural i cultural que els envolta. La imatge principal que omple l’espai del Santuari és la de la Verge de Meritxell. La reproducció de l’antiga verge és obra de l’artista andorrà Sergi Mas. La nova talla de la verge va ser creada a partir de diverses fotografies de l’original i recull els trets més característics de les imatges marianes romàniques.
Els set patrons de les set parròquies del Principat acompanyen a la imatge de la verge en diferents punts del santuari. Es tracta de Sant Serni de Canillo, Santa Eulàlia d’Encamp, Sant Corneli d’Ordino, Sant Iscle de la Massana, Sant Esteve d’Andorra la Vella, Sant Julià de Sant Julià de Lòria i Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany.
