Especial Meritxell: la pandèmia, un neguit que continua vigent de cara al nou curs polític

Com ja és tradició, el Dia de Nostra Senyora de Meritxell suposa l’inici d’un nou curs polític, on el Govern d’Andorra es prepara per a rescabalar els deutes pendents en matèria de pensions, els preus dels habitatges o l’alt cost de la vida, qüestions que han passat a un segon pla, de manera obligatòria, arran de l’expansió de la pandèmia de la Covid-19.

Fotos: Dona Secret | SFGA/JAViladot | Comú d’Andorra la Vella/Tony Lara

De ben segur que, cap dels membres de l’Executiu i del Consell General, s’havien imaginat afrontar un primer any de legislatura tan complicat i impredictible com aquest. Marcat per una pandèmia d’una malaltia aleshores desconeguda i que va posar en escac el sistema sanitari andorrà. El 2020 ha estat un període que va posar a prova el caràcter i les capacitats dels nostres polítics, però també, evidentment, de la nostra ciutadania.

El passat 2 de març, es van activar els primers protocols de control a partir del primer cas de Covid-19 diagnosticat al Principat, quan un jove de 20 anys, provinent de Milà, va donar positiu com a portador d’aquesta malaltia infecciosa. El jove rebria l’alta sis dies després, però amb aquest cas començaria la carrera contrarellotge per a contenir l’avançada de la pandèmia dins del territori andorrà.

Amb la cancel·lació del concert amb motiu de la celebració del Dia de la Constitució, la suspensió d’activitats escolars i l’aturament de gairebé tota l’activitat econòmica, es van començar a deixar entreveure els primers traços de l’estratègia governamental a mitjans de març. El coronavirus ens va arrabassar la primera víctima el 22 d’aquell mes, tot just 20 dies després del primer cas detectat. L’endemà, el nombre d’infectats ja era de 131, amb 19 hospitalitzats, 3 d’ells a la Unitat de Cures Intensives; 44 sanitaris també es van veure afectats. Quedava en evidència la delicada situació a la qual estava sotmesa la nostra societat.

Sí, es va paralitzar momentàniament la vida com nosaltres la coneixíem. Les trobades i actes que ens treien somriures també van ser cancel·lats, i encara al mes de setembre patim algunes de les conseqüències. No obstant això, vam ser testimonis del veritable aflorament de quelcom que sempre havíem sentit però que no havíem vist en tal magnitud: el tarannà solidari i de consciència social de la grandíssima majoria dels que formen part d’Andorra. Excepcions i casos molt concrets a part, representants polítics del Govern i de l’oposició, empresaris i grups gremials, autònoms i assalariats, voluntaris i sanitaris, joves i grans, van començar a remar cap a una mateixa direcció que ens permetés sortir airosos de la pandèmia.

Amb més de 1.000 casos positius diagnosticats i 53 vides perdudes[1], la nostra quotidianitat ha quedat tocada. Trobem a faltar les vides apagades, sens dubte, i també aquelles que han estat colpejades pels imminents embats de la crisi econòmica, una de les conseqüències més tangibles de la pandèmia. Hi ha qui va perdre la seva feina o qui va tancar les portes de la seva empresa; tots, d’una manera o d’altra, hem patit en carn pròpia el que significa viure aquests dies tan infausts, però d’aquesta dura experiència han sorgit –i continuen sorgint– oportunitats per a créixer com a país.

La transformació de la classe política

Abans de l’arribada de la pandèmia a les Valls d’Andorra, ja calia que la classe política estigués a l’altura de les expectatives de la població que, des de l’anterior legislatura, demanava solucions concretes sobre el dèficit en infraestructures viàries, la reforma de la sanitat, el problema endèmic de les pensions, les freqüents esllavissades, l’avortament i l’alça de preus en el lloguer d’habitatges, entre altres qüestions.

Naturalment, molts d’aquests debats es van quedar endarrerits donada la urgència que comporta la contenció de la pandèmia de coronavirus, però si de quelcom no podem acusar els representants polítics, tant de la majoria com de l’oposició, és de mostrar una manca d’esforç, de disposició o de ganes de tirar endavant el país. Certament, s’han comès errors, alguns molt vinculats a la transparència en l’administració de recursos públics en situacions com ara l’assignació dels crèdits tous, dels quals no hi ha cap dada pública que aporti llum sobre les empreses beneficiades, o bé sobre els honoraris i salaris que van rebre els professionals sanitaris cubans com a contraprestació dels seus serveis.

Des del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López ja posava l’accent sobre la necessitat d’aclarir aquests aspectes i trobar una fórmula sinèrgica que permeti la resolució dels problemes que afronta l’Estat, on la majoria tingués en consideració les aportacions fetes per l’oposició. A aquesta petició, subscriu Pere Baró, Secretari d’Organització del PS, qui ha reconegut que el Govern d’Andorra s’ha mostrat transparent en la comunicació de les dades sanitàries a la població general, però no ha estat així quan ho han requerit els representants de l’oposició.

A les demandes de transparència i sinergia, se suma la necessitat de trobar finançament internacional en benefici de l’Estat, per la qual cosa el Govern d’Andorra contempla l’opció d’adherir-se al Fons Monetari Internacional (FMI), una mesura que sembla coherent però que no compta amb el beneplàcit total del PS, ja que aquest escenari contempla que l’FMI imposarà unes condicions sota les quals el Principat perdria part de la seva sobirania, segons opinions de Baró.

Per al parlamentari i economista, Josep Pintat, líder de Terceravia, la importància d’Andorra en l’entorn europeu és un fet que podria facilitar demanar suport a la Unió Europea, amb la qual es manté un acord de cooperació des del 2005. En aquest sentit, el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, va anunciar que el Govern preveu emetre deute públic internacional l’any vinent, i per això l’Executiu ha avançat en les negociacions corresponents amb entitats com ara el Banc Europeu d’Inversions, el Banc de Desenvolupament Europeu i la xarxa bancària francesa Crédit Agricole, a banda de l’FMI.

Traçar un full de ruta que prevegi escenaris a llarg termini, que diversifiqui l’economia andorrana i atregui la inversió estrangera, sembla que és el punt on totes les parcialitats polítiques troben un acord. Resta veure si, després de celebrat el Dia de Nostra Senyora de Meritxell, la majoria i l’oposició convergeixen en les particularitats que comporta un pla estratègic de tal transcendència.