Especial Meritxell: La petjada d’algunes figures claus en la història de Meritxell
S’aproxima el Dia de Meritxell, una ocasió especial per conèixer una mica més la seva història i descobrir el pas d’algunes figures que van ser clau perquè el santuari es convertís, en el centre espiritual del país.
Foto:SFGA/Javiladot
Una data destacada en la història de Meritxell és el 8 de setembre de 1976, quan Madame Giseard d’Estaing va visitar el santuari i va signar l’acta de la seva benedicció. Però ella no va ser l’única personalitat que va passar per aquest lloc sagrat. La presència de figures internacionals ha continuat a través del temps, com ara el cas del president de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa i la seva esposa, que va lliurar com a ofrena a Meritxell, una talla de la Verge de Fàtima. Una imatge sagrada que, avui dia, es troba en companyia d’una rèplica de la Marededéu de Meritxell, i amb altres objectes oferts a la patrona d’Andorra al llarg del temps.
Meritxell també ha estat l’escenari d’esdeveniments importants com ara la missa funerària en honor a Carles Mariné, propietari de Construccions Mariné, empresa responsable de l’edificació del nou santuari en els anys setanta. A més, el mestre de l’obra arquitectònica, Ricard Bofill després d’haver aixecat el nou santuari, va tenir la possibilitat de caminar per aquest terreny juntament amb la seva germana, l’Anna. Malgrat que el seu projecte no es va completar del tot, es recorda el 8 de setembre de 1974, com la data en què es va posar la primera pedra. Es diu que mentre les parets s’aixecaven, Bofill seia en un banc del temple, escoltant les melodies de Sebastian Bach, mentre contemplava l’espai amb els seus ulls artístics. Tot entre bastides i sempre mirant cap al lateral de l’esquerra del santuari, on actualment hi ha un “marc de cristall a la natura”, amb forma de retaule, que està dividit en quadrats, el qual dona diferents perspectives de la natura segons l’hora del dia i l’estació de l’any.
El cor del santuari actual és una talla de la Verge de Meritxell del segle XXI, feta l’any 2014, amb impressora en 3D, a partir de la imatge de l’artista andorrà, Sergi Mas, als anys setanta. La talla romànica, realitzada per Mas, utilitzant un tros de biga que va sobreviure a l’incendi que va afectar la capella vella l’any 1972, es va treure perquè la van intentar cremar. Mas no va crear una còpia de Meritxell, sinó una interpretació pròpia que destaca la singularitat de l’original. Actualment, la patrona d’Andorra està custodiada pels set patrons de les set parròquies del Principat, tots ells, tallats amb les hàbils mans de l’escultor andorrà, a partir de troncs d’arbres. Una de les últimes versions de Meritxell, creada per Mas, va ser obsequiada a mossèn Ramon de Canillo per a les colònies AINA, on reposa actualment.
En l’actualitat, el santuari de Meritxell és conegut no només per ser el cor espiritual del país, sinó també per la seva acústica exquisida. Al llarg dels anys, ha obert les portes a corals de tot el món, incloent-hi la reconeguda cantant lírica, Montserrat Caballé.
El llibre d’or de Meritxell és un testimoni vivent de la devoció que el centre religiós inspira. Amb pàgines plenes de noms i històries, captura la passió dels centenars de pelegrins que han visitat la Verge al llarg dels anys. El mateix Papa Benet XVI, va rebre de mans del monitor i ambaixador d’Andorra al Vaticà, Joan Serra, un llibre signat per la comunitat d’AINA, que recull les vivències meritxel·lianes compartides. Recentment, Meritxell va ser el centre d’acollida d’un miler de joves procedents d’Austràlia, Polònia i Nord-amèrica — participants de la Jornada Mundial de la Joventut realitzada a Portugal —, demostrant que la seva influència transcendeix fronteres i continua sent una destinació espiritual i cultural d’interès global.
Índex de continguts: Especial Meritxell
-
Introducció
-
Programa de les activitats previstes per la celebració de Meritxell
-
Epicentre d’agermanament:una celebració d’unitat, tradició i devoció
-
Ruta Mariana, religió, art i connexió espiritual
-
150 anys de Meritxell com a patrona d’Andorra
-
Inici d’un nou curs polític
-
La petjada d’algunes figures claus en la història de Meritxell
-
Salutació oficial: Cap de Govern Xavier Espot Zamora
-
Salutació oficial: Síndic general Carles Ensenyat Reig
-
Salutació oficial: Copríncep francès Emmanuel Macron