Especial Meritxell: un Dia de Meritxell per a celebrar i reflexionar
No hi ha cap dubte que la celebració del Dia de Meritxell d’enguany té un component històric gairebé irrepetible, on la fe i la tradició ens acosten com a país per a viure una de les festes més importants del nostre territori. Aquest 8 de setembre de 2020 celebrem la vida i l’esperit indomable del nostre gentilici, però també reflexionem sobre les coses que han canviat, els amics i veïns que hem perdut, sobre els familiars que ja no hi són.
Fotos: Nelly Dedea / César De Pablos
La pandèmia de la Covid-19 ha estat un cop dur i impredictible, tant per als ciutadans com per a aquells que dirigeixen el destí d’Andorra des de la cúpula política. Mai no ens havíem imaginat que un virus ens trencaria la bombolla de benestar i tranquil·litat a la qual estàvem acostumats, ni que els nostres valors com a societat serien posats a prova en una de les lluites més significatives de la història moderna i contemporània del Principat. Han estat molts els sacrificis i les pèrdues a les quals hem estat sotmesos, però la celebració de Meritxell, com sempre, és un recordatori de tot el que ens queda i és, igualment, una oportunitat irrepetible per a replantejar-nos com afrontar la resta del 2020.
Com ja és habitual, any rere any, a Dona Secret us oferim l’Especial Meritxell com a un recull informatiu i històric del Santuari i de la tradició mariana que l’envolta, i per a retre tribut a la Patrona de tots els andorrans i de quins, malgrat venir de fora, demostren el seu respecte i devoció envers la Nostra Senyora de Meritxell. Però a banda de celebrar la coronació canònica de la Mare de Déu com a Patrona del Principat, quin reconeixement va ser oficialitzat el 1921 gràcies l’aquiescència i l’empeny del bisbe barcelonès Dr. Justí Guitart i Valardebò, hem volgut recordar amb respecte i afecte a tots aquells que, de manera activa i conscient, en major o en menor mesura, han posat el seu granet de sorra perquè Andorra continués essent un país segur i d’acollida, malgrat les vicissituds.
El Dia de Meritxell, tot i ser una jornada d’expressió de fe, també marca l’inici del nou curs polític. En l’actualitat, els actors d’aquest sector tenen encara molts reptes per assumir i temes per resoldre, com ara garantir la contenció de la pandèmia i disminuir a la mínima expressió tots els seus efectes adversos, però sense oblidar o deixar de banda els problemes neuràlgics que encara continuen essent una preocupació per a bona part de la ciutadania, com ara l’encaix amb Europa, el dèficit en infraestructures viàries, la reforma de la sanitat, el recurrent problema de les pensions, les esllavissades, l’avortament, l’encariment del cost de la vida i els alts preus en el mercat de lloguer d’habitatges, qüestions que, si bé queden subordinades a l’evolució de la pandèmia, no poden restar al fons del calaix.
En un dia com aquest, especial per a tots nosaltres, cal recordar l’homilia que Joan-Enric Vives, copríncep episcopal i Bisbe d’Urgell, va oferir l’any passat al Santuari de Meritxell, on va manifestar estar convençut que “la bona política ha d’estar al servei de la pau, ha de respectar i promoure els drets humans fonamentals, que són igualment deures recíprocs, de manera que es pot teixir així un vincle de confiança i de gratitud entre les generacions presents i les generacions futures del Principat”, i que, segons va expressar a la missa funeral d’Estat en honor a les víctimes de la Covid-19, la crisi viscuda sigui l’oportunitat de ser “més solidaris, més agermanats com a poble, més orgullosos del país que entre tots anem fent. El lema continua essent exigent i valuós: Virtus, unita, fortior”.
