Dones que deixen la seva empremta

Aquest mes de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una data que aprofitem per reivindicar la tasca realitzada per moltes dones, al llarg dels anys, per fer créixer el nostre país i per millorar la societat en què vivim. En aquesta ocasió hem volgut fer un petit recorregut per la trajectòria de 18 dones, especialment rellevants, però sabem que n’hi ha moltes més, que destacarem en posteriors edicions.

Dones en el món de la Cultura

Mercè Canals, actriu

S’ha format de la mà de directors i actors reconeguts internacionalment en diferents disciplines teatrals, des de la creació a la pedagogia, passant, com no podia ser d’una altra manera, per la interpretació. Mercè Canals és actriu, directora, escriptora, gestora cultural i professora de teatre, des de fa més de dues dècades. La seva llarga trajectòria li ha permès impartir classes a centenars d’alumnes de totes les edats, posant tota la seva energia en transmetre els seus coneixements i la seva passió pel teatre. L’any 2016 va fundar i dirigir la seva pròpia escola, anomenada “Entreacte”. Des de l’any  2002 també  forma part de la Companyia An-danda-ra, de la qual és cofundadora.  

Ha dirigit nombroses obres teatrals i ha participat també com a intèrpret en espectacles com ara “La Casa de Bernarda Alba”, en català; de Federico Garcia Lorca, l’obra “Bruixes”, de creació pròpia basada en les llegendes d’Andorra; la teatralització de l’“Últim estiu a Ordino”, de la novel·la de Joan Peruga, a la Casa, entre altres. L’any 2019 va produir l’obra de teatre ‘600 anys’ història de la creació del Consell de la Terra, un encàrrec demanat per Sindicatura. L’any 2019 va participar, com a actriu, en ell llargmetratge andorrà ‘Pròfugs’, dirigit i creat per Nil Forcada.   

Helena Guàrdia, artista fundadora de la Xarranca

 Va néixer a Andorra l’any 1966. Va realitzar estudis en Belles Arts, a la Universitat de Barcelona i va continuar la seva carrera artística a l’Escola de Belles Arts de París, complementant la seva formació en Bezalel, escola de Belles Arts i disseny de Jerusalem, gràcies a una beca que va rebre. La seva professió la va portar a viure a Barcelona, París, Jerusalem i, ara, a Andorra.   

Al país ha estat la fundadora de la Xarranca, la primera associació d’artistes d’Andorra. També ha representat Andorra a Washington, com a professora de la nena de 9 anys que va guanyar el Concurs Child art 2000, Unesco (1999);  i ha publicat el llibre didàctic MAU, Escola d’Art d’Andorra (1999). A més a més, ha estat la primera participant dona a la Biennal de Venècia.  

 Carme Massana, pintora

És una de les artistes plàstiques que més ha venut dins i fora de les fronteres andorranes. Als seus 40 anys va començar la seva carrera artística, després d’haver-se casat amb Xavier Llovera, amb qui va formar una família i va tenir 4 fills.   

La seva formació artística va iniciar a l’escola d’art de la Llotja. Els començaments de la seva obra van estar marcats pel dibuix natural i la figura del cos humà però, anys més tard, la seva pintura va donar un gir i es va focalitzar en el paisatge i els colors. Aquest canvi va generar un estil que ho ha fet propi, amb colors vius i perfils gruixuts que defineixen la seva obra.   

L’any 1981 va ser el moment en el qual Massana començar a exposar la seva pintura. Primer ho va fer  a Andorra i, després, va continuar la seva expansió artística  a Madrid, París, Holanda i els Estats Units, països on va obtenir un important reconeixement internacional. La seva pintura ha estat premiada a Andorra, Espanya i França, i la seva obra forma part de diferents col·leccions com ara les del Banc Sabadell, Andbank, i el Govern d’Andorra.  

Judit Gasset, escultora

La Judit ha esdevingut una de les artistes andorranes de referència. Va realitzar estudis de Belles Arts i va iniciar les seves primeres exposicions, tant individuals com col·lectives, l’any 1985, a Barcelona. A partir d’aquell moment va fer viatjar la seva obra a França, Espanya, Alemanya… Des del 2019 les seves creacions estan representades per la galeria Art al Set d’Escaldes-Engordany. Moltes de les seves peces formen part de col·leccions públiques i privades, entre les quals destaquen, la Fundació Crèdit Andorrà; MPGE, Tòquio i  Califòrnia; CaixaBank, Andorra; l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona; el Centre de Recerca Matemàtica (UAB), a Barcelona; i l’Ambaixada d’Andorra a Bèlgica, entre altres.  

Jonaina Salvador, soprano i directora de la Temporada d’Òpera d’Andorra

La Jonaina va néixer a Andorra, l’any 1987. Es va graduar com a pianista al Conservatori Superior de Música del Liceu i es va perfeccionar com a cantant, a París, amb la prestigiosa professora Nicole Fallien.  

La seva llarga trajectòria li ha permès crear, dirigir i interpretar espectacles estrenats a Andorra i exportats a França i Catalunya. Actualment, és la directora general i artística de la Temporada d’Òpera d’Andorra, que es troba en la seva 7a edició, impulsada per l’associació Andorra Lírica.  

Ha cantat els rols principals de les òperes La Traviata de Verdi, Carmen de Bizet, l’Elisir d’Amore de Donizetti, Il Barbieri di Siviglia de Rossini, Don Pasquale de Donizetti; les operetes La Vídua Alegre de Lehár, La Gata Metamorfosada en Dona d’Offenbach; i les sarsueles La corte de Faraón de Lleó, Bohemios de Vives i Cecilia Valdés de Gonzalo Roig.  

També dirigeix, des de l’any 2018, el Cor adult de l’Òpera d’Andorra en el marc de la Temporada d’Òpera i el cor infantil i jove. A més a més, és la directora de l’Òpera Workshop d’estiu, en el marc del Puigcerdà Music Festival.  

Lidia Armengol i Vila (1948 -1991)

Va ser una historiadora, pedagoga i funcionaria andorrana que va lluitar per la restauració de la llengua i la cultura històrica del país. Va ser la impulsora, l’any 1970, quan tenia només 22 anys, del “Programa d’Andorranizació“, un pla que es va convertir en la  base del sistema de les escoles públiques del país amb l’ensenyament del català, la geografia, la història i les institucions andorranes a tots els establiments escolars amb un programa comú.    

L’1 de març de 1973 va ser nomenada codirectora del Departament Pedagògic del país, juntament amb Antoni Morell i Mora i, posteriorment, va ser nomenada secretària general del Departament d’Assumptes Socials. El 1975 va crear la Biblioteca Nacional d’Andorra i després l’Arxiu Nacional. Durant el Govern d’Òscar Ribas Reig (1982 – 1984) va ser nomenada directora de Cultura i Belles Arts, fet que la impulsaria a la creació de l’Escola Andorrana d’Art. A més de la seva faceta política, va ser una dona molt activa en la recerca històrica, la qual cosa li va permetre editar importants obres i la va portar a guanyar el Premi Principat d’Andorra 1987, amb l’obra ‘Comportaments socials i mentalitats col·lectives’.  

Dones en la política

Roser Suñé, primera síndica general

El 2 de maig de l’any 2019 va ser una data històrica per al Principat d’Andorra, i es va establir un precedent molt important, pel que fa al paper de la dona en la política del país. Roser Suñé es va convertir en la primera dona de la història d’Andorra en accedir al càrrec com a síndica general del Consell General. Va ser escollida, juntament amb Meritxell Palmitjavila, que va optar al càrrec de subsíndica general en primera votació, per majoria absoluta, amb 17 vots a favor.  

Abans d’iniciar el seu mandat com a síndica general, Roser Suñé ja comptava amb un ampli recorregut en l’àmbit polític i educatiu. Es va desenvolupar com a ministra d’Educació i Joventut durant la legislatura 2011-2015 i va ser la directora del Centre de Formació d’Adults. També es va destacar com a representant permanent adjunta a la Missió d’Andorra a les NNUU, com a directora d’Afers Bilaterals i Unió Europea del Govern i cap de Protocol.   

Pel que fa a la seva formació professional, es va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, l’any 1983.   

Elidà Amigó i Montanya (1935 -2020)

Va néixer a Andorra la Vella, l’any 1935, i es va convertir en una de  les grans activistes polítiques que van lluitar per aconseguir el dret de vot per a les dones andorranes, fita que es va fer realitat el 14 de desembre del 1971, quan les dones van votar per primer cop.   

Amigó també va destacar perquè va ser una  de les dues primeres dones andorranes en obtenir una titulació universitària a Andorra, quan es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa, l’any 1957. A més a més, va ser l’encarregada de posar en marxa el Comitè Andorrà de Ciències Històriques, a la dècada dels vuitanta. Va treballar en múltiples publicacions en l’àmbit de la difusió i recerca històrica. També va presidir la Fundació Clara Rabassa, durant 23 anys, i va ser membre del jurat del premi de novel·la Carlemany, entre 1994 i 2009. La seva trajectòria va ser reconeguda amb el  Premi Cultural Àgora de 2012, atorgat pel Consell General del Principat d’Andorra. També va ser distingida amb el rang de senadora per l’Acadèmia Andorrana de les Ciències. El 9 de setembre de 2020 va morir, a Andorra.    

Mercè Bonell Bertran, la primera consellera general del país

Mercè Bonell Bertran va ser consellera del Comú d’Andorra la Vella, entre els anys 1980 i 1983, durant el mandat del cònsol major Joan Samarra Vila -durant el qual va presidir la Junta d’Administració-, i es va convertir en la primera consellera general de la història del Principat d’Andorra, incorporant-se a la seu parlamentària, els anys 1984 i 1985, en substitució de Bonaventura Riberaygua Miquel. Com a reconeixement a la seva tasca pionera en l’àmbit polític, recentment, se li ha dedicat un carrer d’Andorra la Vella, situat entorn de la nova Seu de la Justícia.    

Mònica Codina Tort, presidenta de l’Associació de dones d’Andorra (ADA)

És llicenciada en Psicologia, especialitzada en empresa i organitzacions, i també va obtenir un postgrau d’Assessor Tècnic Comercial (ATC) per la Universitat d’Andorra.   

Mònica Codina, juntament amb la Susagna Arasanz, va ser una de les primeres dones en formar part del consell executiu d’entitats financeres del país.  La seva carrera professional va destacar dins del món empresarial i també dins de l’àmbit polític. Entre els anys 1997 i 2000 va ser secretària d’Estat de la Funció Pública, i des de l’any 2001 al 2005 va ser ministra de Salut i Benestar. També va exercir com a consellera de Promoció Turística i Comercial, al comú d’Andorra la Vella del 2015 al 2019.  

Codina també va ser una de les primeres dones a defensar el dret a l’avortament al país. L’any 2013 va liderar una plataforma per a la seva despenalització en els tres supòsits bàsics. La campanya va recollir 4500 signatures, un fet que va demostrar l’interès de la població andorrana per donar suport a les dones en favor dels seus drets. L’any passat, tot coincidint amb la celebració de l’Assemblea General Ordinària de l’ADA, Mònica Codina va assumir la presidència de l’entitat, obrint una nova etapa en l’associació, en la que continuarà lluitant pels drets de les dones i millors polítiques d’igualtat.    

Dones en l’àmbit del dret   

Ester Peralba Garcia, advocada i cantant

És la fundadora del despatx d’advocats andorrà P.I. ADVOCATS, especialitzat en assumptes relacionats amb la creació, la innovació i la tecnologia. Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i és juris doctor per l’American Bar Association. La seva vocació per la música la va portar a desenvolupar-se com a advocada especialitzada en l’àmbit del dret de la propietat intel·lectual i industrial, una branca del dret poc coneguda quan ella va començar a treballar l’any 1997.   

Dones en l’àmbit social   

Maria Pilar Díez Betriu, presidenta de la FPNSM

Es troba al capdavant d’una de les associacions més antigues d’Andorra, la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (FPNSM), que porta més de 53 anys donant suport a totes aquelles persones del Principat que tenen alguna discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.

 Des del 2013, any en el qual va assumir la presidència de l’entitat, la Maria Pilar Díez va poder viure en primera persona els canvis i l’evolució afrontats, que va passar de ser només una escola fins a convertir-se en una fundació d’interès públic, que vetlla pels drets de les persones amb discapacitat. Al llarg d’aquests últims anys, l’entitat ha modernitzar les seves instal·lacions, amb l’ampliació dels espais residencials; tanmateix, s’ha fet un canvi de model d’atenció, que ara se centra en l’atenció integral i centrada en la persona i els seus familiars. També s’ha creat la primera empresa d’inclusió sociolaboral del país, i&i Serveis. En l’actualitat, la FPNSM atén més de mig miler d’usuaris i compta amb el suport de 305 professionals. 

Dones en l’àmbit periodisme   

Rosa Mari Sorribes

Rosa Mari Sorribes ha estat la primera dona a exercir el periodisme al país i la primera dona a ser cap de redacció d’un mitjà de comunicació a Andorra. També va ser la primera dona a dirigir un mitjà de comunicació escrit,  juntament amb la seva col·lega, Mari Carmen Grau, i es recordada per ser una de les dones pioneres en la producció cinematogràfica nacional. 

Els seus primers passos en el món del periodisme comencen juntament amb Jordi Gigó, a la revista Claror. L’any  1974 va formar part de l’equip periodístic del primer diari escrit al país: Poble Andorrà. La seva carrera professional també la va portar a treballar per a importants mitjans de comunicació andorrans i espanyols, entre els quals destaca la seva tasca com a corresponsal per al diari El País, TV3, la cadena SER, l’agència EFE i El Periódico, entre altres publicacions.    

L’any 2013 va ser reconeguda amb el premi Àgora Cultural per la trajectòria i per ser una de les persones dinamitzadores de la cultura andorrana.  

Mari Carmen Grau

Es va dedicar al periodisme durant 40 anys. Va començar a treballar en aquest àmbit per casualitat, ja que la seva professió era la de dibuixant, i la portada d’una publicació (Activitats Andorranes) va ser la porta d’entrada al món del periodisme. Ha passat per molts mitjans de comunicació i ostenta el títol d’haver estat la primera dona estrangera i divorciada que va dirigir un diari al país ‘Poble Andorrà’.   

Al país, la Mari Carmen va ser cap de redacció de la revista Activitats Andorranes, del 1980 al 1984, quan esdevé directora adjunta d’El Noticiari de les Valls, on va ser-hi un any. El 1985 va passar a formar part de la revista Informacions, com a cap de redacció, fins al 1990, quan es va convertir en directora del setmanari Poble Andorrà. Durant d’aquesta època, també va ser la redactora i presentadora dels primers telenotícies d’Andorra, a Tele-Fira i Tele-Festa Major. També va ser corresponsal d’El País, Catalunya Ràdio, TV3, Reuters, France Presse i Europa Press, entre altres. Va crear Andpress, agència pròpia de notícies, fins que va entrar a BIBM per muntar el departament de comunicació, on va ser la directora fins al 2006. També va ser presentadora del programa Andorra a debat, emès per ATV, i va crear McGrau Comunicació, des d’on va treballar exclusivament per a BIBM, com assessora externa, fins al setembre del 2011. També va ser responsable del gabinet de premsa del Cd’i i assessora personal de Rosa Ferrer en les eleccions comunals del 2011. Els últims cinc anys, del 2015 al 2020, ha estat directora de les diferents capçaleres del Grup Dona Secret.  

Dones en l’esport  

 Vicky Grau

Vicky Grau (1975), ha estat una de les esportistes més destacades del país i el primer gran referent internacional que va tenir l’esquí alpí andorrà. Especialista en les disciplines d’eslàlom i gegant, durant molts anys va acreditar els resultats més destacats en les competicions més importants. A la Copa del Món va aconseguir el primer top-30 de l’esquí nacional, el novembre de 1998, en un eslàlom disputat a Park City (Estats Units), amb una 19a plaça. El març de l’any 2000 va repetir entre les 30 primeres en una Copa del Món, amb un 26è lloc a Sestriere (Itàlia), també en eslàlom. Va participar en quatre Jocs Olímpics, amb un 19è lloc a l’eslàlom de Nagano 98, que es va convertir en el primer top-20 nacional en una cita olímpica d’hivern. Va posar punt final a la seva carrera esportiva l’any 2002, després de més d’una dècada a l’equip nacional.  

Mireia Gutiérrez

Fa tot just un any, Mireia Gutiérrez (1988), tancava una de les trajectòries més brillants en la història de l’esport andorrà. Es fa difícil resumir en poques línies 18 temporades de competició amb resultats força destacats. La ‘Mimi’ ha estat l’esquiadora del país amb més presències en el top-30 de la Copa del Món, amb un 20è lloc a Zagreb 2015, com a millor resultat, a banda del 9è lloc aconseguit a la prova per equips de Soldeu 2019. De les seves tres participacions en els Jocs Olímpics d’hivern, el millor resultat va arribar a Sotxi 2014, amb un 18è lloc a la combinada. En aquesta mateixa prova va ser 19a, a Val d’Isère 2009, el seu millor resultat en uns Campionats del Món. També destaquen els seus dos podis en Copa d’Europa, o la vuitantena que va sumar en total al llarg de la seva carrera esportiva. Més enllà dels resultats, ha deixat per a les noves generacions el record d’una esportista compromesa, lluitadora i sempre exigent amb ella mateixa, del primer fins a l’últim dia.  

Dones empresàries   

Júlia Bonet Fité, fundadora de Perfumeria Júlia

Va ser la impulsora, directora i creadora de Perfumeria Júlia. Va néixer a Andorra, l’any 1922, i amb només 17 anys va obrir una perruqueria, als baixos de casa seva, que va ser el primer establiment del seu futur imperi. Com que Andorra en aquella època era un país eminentment rural, Bonet havia de desplaçar-se fins a Tolosa a buscar els productes necessaris per al seu establiment, que també els venia. La febre consumista esdevinguda als països veïns va fer que el negoci canviés de rumb i s’obrís al sector dels perfums. És així com va néixer Perfumeria Júlia, l’any 1939, un negoci que va anar creixent amb la incorporació del seu marit Pere Zamora, amb qui va tenir tres filles, l’Anna Maria, la Melània i la Immaculada, que anys més tard s’acabarien incorporant al negoci familiar. Amb el pas dels anys, el bon funcionament de la botiga va permetre l’expansió del negoci a diferents indrets del país i fora de les fronteres andorranes.  

L’any 2011 va ser un període molt dur per la firma, ja que el  3 de setembre d’aquell any mor  la fundadora i presidenta de Perfumeria Júlia, Júlia Bonet Fité, una dona excepcional, lluitadora, honesta, que va dedicar la seva vida al negoci familiar i que va formar part de la transició de tot un país. La passió de Bonet pel món de la perfumeria i la cosmètica va anar molt més enllà del món empresarial. Per això, va crear, l’any 2004, el Museu del Perfum -Fundació Júlia Bonet, situat a la primera planta del Centre Júlia, i que mostra bona part del material acumulat durant els anys.     

Dones en la gastronomia   

Dolors Pal, propietària i cuinera de Borda Raubert

Fa més d’una dècada es troba al capdavant de la Borda Raubert,  un establiment famós per la cuina típica andorrana que la Dolors Pal ha sabut oferir amb mestria, any rere any, a través dels seus plats casolans, elaborats amb productes de proximitat i de la terra.  

Abans d’iniciar-se en el món de la gastronomia, la Dolors treballava al Govern d’Andorra, juntament amb el seu marit. Però el llegat que els van deixar els seus pares, restauradors, va fer que el seu camí canviés de direcció i es dediqués, de manera plena, a la restauració. Primer va començar a treballar a la sala però, a poc a poc, la cuina la va captivar i va començar a preparar plats. Va ser la seva sogra l’encarregada de transmetre a la Dolors les receptes més autèntiques de cuina que avui elabora a la Borda Raubert, la qual s’ha transformat en un establiment de referència culinària al nostre país.   Recentment, la Dolors ha col·laborat en l’elaboració del receptari gastronòmic, publicat pel Govern d’Andorra.