Especial Constitució: nous reptes del Govern d’Andorra
La ratificació de la Constitució el març del 1993, ara fa 27 anys, va suposar un gran canvi per als andorrans i el pas d’una societat feudal a un Estat de Dret internacional, amb el desenvolupament institucional, polític, econòmic i social, que això comporta.
Foto: César De Pablos
Les virtuts del text constitucional, però, no només han tingut ressò dins del Principat. Des de llavors, hi ha hagut aproximacions diplomàtiques amb altres estats que volen mantenir la cosobirania. La Carta Magna ha estat present a debats territorials que han tingut lloc a Gibraltar i, fins i tot, a l’Orient Mitjà.
Des de la votació en referèndum de la Constitució, la modernització i evolució del país han estat constants, igual que l’adaptació d’Andorra a un entorn canviant. Així i tot, existeixen alguns dubtes i algunes inquietuds al respecte. Un dels temes que ha generat controvèrsia és l’avortament, que suscita partidaris i detractors. El que preocupa, però, és la possible dimissió del Copríncep Episcopal, si aquest procés fos acceptat. També genera debat el sistema electoral, que presenta desigualtat entre parròquies per aspirar a un escó al Consell General, igual que la falta de representants dels partits polítics minoritaris.
Un altre tema que preocupa a gran part del poble andorrà és l’acord d’associació del Principat amb la Unió Europea. Es vol plantejar com un eix de futur que no representi cap pèrdua de sobirania i, encara menys, d’identitat per al país. I és un altre dels temes que s’ha de resoldre amb un resultat que respecti les especificitats del nostre país.
