Especial Constitució · Més successos que ens posen a prova
Cal dir que el pessimisme no és una característica pròpia del gentilici andorrà i, menys quan, després de dos anys de pandèmia, de resiliència i resistència, començàvem a veure la llum al final del túnel. La tempesta semblava tranquil·la.
Fotos: César De Pablos
Així com l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 va antecedir –i obligar a cancel·lar– la celebració del 27è aniversari de la Constitució del Principat d’Andorra, la invasió de Rússia a Ucraïna, convertida ara en una guerra cruenta, marcarà en bona part la successió del 29è aniversari de la Carta Magna andorrana.
Fins al 27 de febrer, aquest conflicte bèl·lic s’havia cobrat la vida de 352 civils ucraïnesos, entre ells nens i gent gran, persones que de cop i volta van veure truncats els seus futurs per una disputa que se n’anava coent a l’est del nostre continent. I, malgrat que les distàncies geogràfiques envers aquells dos països són molt grans, les conseqüències de la guerra es comencen a palpar al nostre territori, amb turistes ucraïnesos atrapats enmig de les seves vacances, però també amb catalans i andorrans que residien a escassos quilòmetres del camp de batalla i que, espaordits, van haver de fugir d’aquell terrer que consideraven casa seva.
Diverses accions, entre intervencions d’un parlamentari andorrà –el lliberal Ferran Costa– davant l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), així com la voluntat de sancionar financerament a actors vinculats a Rússia i Bielorússia, marcaran la pauta de l’agenda geopolítica nacional durant les pròximes setmanes deixant, en segon lloc de rellevància, almenys de cara a la discussió pública, altres temes menys urgents com ara l’eventual cooperació d’Andorra en la candidatura per acollir els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030, possibilitat que ha posat sobre la taula el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés, en la seva recent visita al Principat.
Però, com ha estat habitual des de l’inici d’aquesta legislatura, una de les preocupacions més urgents de la ciutadania rau en la pèrdua gradual del poder adquisitiu, la precarització dels llocs de treball, la gairebé inexistent oferta d’habitatges de lloguer que dificulta encara més l’accés a un sostre digne, així com la incertesa sobre el futur i la sostenibilitat de les pensions i prestacions socials. En menor mesura, però de manera molt legítima, la població també continua demanant als seus legisladors i governants solucions efectives quant a la despenalització de l’avortament, l’adaptació de les infraestructures viàries del país i la millora del transport públic, problemes molt vigents que s’han afegit a la maleïda pandèmia que, des dels àmbits econòmics i de sanitat, ens ha donat una treva que va quedar en suspens a causa del soroll dels sabres que xoquen a 4.000 quilòmetres del nostre país.
