Veus de Canòlich: fe, tradició i devoció
Des del 1223, any de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich, han estat moltes les persones que han viscut de prop els aplecs que, any rere any, s’organitzen per a venerar la Santa Patrona de Sant Julià de Lòria. Sigui pelegrinant de bon matí al Santuari, ballant sardanes, fent pregàries o presentant ofrenes de tota mena, els lauredians viuen la fe de maneres molt diferents. Alguns d’ells, ens comparteixen els seus testimonis.
Fotos: SFGA · Arxiu/Dona Secret
Albert Pintat, cap de Govern d’Andorra entre els anys 2005 i 2009
“Cada últim dissabte de maig, se celebra el Dia de Canòlich, faci 800 anys o en faci 8. Els lauredians hi hem anat sempre. És motiu d’emoció saber que totes les generacions precedents a la nostra, vuit-cents anys enrere, fèiem el mateix que nosaltres continuem fent avui: pujar a dalt de tot (al Santuari) i venerar la nostra Mare de Déu. Canòlich és la nostra patrona i el símbol de la identitat del nostre poble. Quan parlem de 800 anys, certament és una xifra que impressiona, perquè ens convida a preguntar-nos com és que hem pogut mantenir viva aquesta tradició per tant de temps i sense interrupció. És una qüestió que m’emociona, és clar que sí, però aquesta força i valentia prové de la nostra espiritualitat. El lauredià és un poble molt devot de la Mare de Déu de Canòlich, no cal cap demostració, és una realitat”.
Teresa Areny, cap de Projectes del Museu Carmen Thyssen Andorra
“Per a tota laurediana, l’Aplec de Canòlich és un dia especial i emotiu que ens apropa al sentit de pertinença d’un poble, compartint una tradició tan arrelada entre nosaltres. És un dia on totes les persones, tant creients com no-creients, ens agrada ser-hi. Significa la trobada entre iguals, el punt d’encontre de famílies lauredianes que molt sovint es troben escampades pel món. Recordo especialment el 775è aniversari, quan, des del Centre Cultural, vàrem produir l’himne de coronació de la Mare de Déu de Canòlich, interpretat per la Coral Rocafort i Montserrat Caballé. Estàvem immersos en l’organització del Concurs Internacional de cant i des del Comú ens varen fer aquest encàrrec que va ser especialment emotiu per a la Coral. Oferir aquesta oportunitat als cantaires d’un poble que regalen el seu temps per musicar la nostra història cultural, va ser tot un encert. La celebració dels 800 anys és una nova fita per reivindicar aquesta tradició i desitjo que la festa continuï sent un referent per a les generacions futures. Qui perd les seves arrels, perd la seva història. En el cas de Sant Julià de Lòria, ho tenim en el nostre ADN i és un orgull formar part d’aquesta comunitat i poder celebrar conjuntament una diada tan estimada”.
Antoni Besolí Pubill, veí de la parròquia
“Canòlich és una festivitat que celebro sense falta cada any. He estat present al 750è aniversari, al 775è i a la Coronació, des de quan havíem de pujar pel Camí Vell, a peu, ja que no hi havia carretera. Aleshores, l’Aplec es caracteritzava perquè tothom que hi anava portava un trosset de llonganissa, un trosset de coca o un glopet de vi i, entre tots, a l’esplanada del Santuari, dinàvem amb la família i passàvem un dia extraordinari, de germanor. No recordo ben bé quan va ser el meu primer Aplec, però sí que tinc un bon record de petit, quan la meva mare ens alçava, a mi i al meu germà, als peus de la Mare de Déu, que aleshores estava a sobre un altar a l’església de Sant Julià. Quan érem una miqueta més grans, ja miràvem d’arribar de puntetes. És un record molt màgic, perquè Canòlich és un refugi per a mi. Aquells cinc minuts amb ella són realment especials”.
Joan Pau Rossell, excap del Servei de Circulació de Sant Julià de Lòria
“Fa gairebé 60 anys, quan teníem 14 o 15 anys, els nostres pares ens deixaven pujar la nit abans a fer la vigília. Hi anàvem a peu amb els amics i aleshores ens sentíem com aventurers que acampàvem al costat de la capella. Així com la tenim envers Meritxell, els lauredians professem molta devoció per la Mare de Déu de Canòlich; aquestes tradicions les portem al cor perquè totes dues Verges han vetllat per nosaltres. Recordo especialment l’any de la Coronació de la Mare de Déu de Canòlich, el 1999, quan jo encara treballava com a cap del Servei de Circulació de la parròquia. Aquella festa va ser molt gran i especial, de la mateixa manera que crec que també ho serà la del 800 aniversari. Serà un gran moment de joia per a tots nosaltres, no només per poder celebrar la troballa de la Verge sinó pel fet d’estar vius”.
Paqui Barbero, exconsellera d’Afers Socials i Participació Ciutadana al comú de Sant Julià de Lòria
“Per a tots els lauredians, aquesta (els 800 anys) és una data molt significativa, perquè si bé celebrem l’Aplec cada any, el d’enguany és molt més especial. Malauradament, no vaig poder celebrar els 750 anys de Canòlich, però sí que m’il·lusiona poder ser part de l’aniversari 800 de la troballa de la Mare de Deu, amb tota la gent al carrer, entusiasmada amb totes les activitats previstes i fins i tot recollint banderoles per a penjar-les al balcó. Quan era més joveneta, era tradició fer la vigília la nit abans de l’Aplec, fent-hi acampada amb els amics, compartint històries i rient plegats. Això ja s’ha perdut perquè a vegades, amb el jovent, la situació es descontrolava una mica (riu), però encara guardo aquest record tan maco. Li demanaria a Canòlich no tornar a viure una situació com la de fa un parell d’anys (pandèmia), que tothom tingui molta salut i les coses marxin bé”.
