Teresina Serra: “Quan tenia 5 anys desitjava ser professora de música i pianista”
Des de molt petita la Teresina Serra va tenir molt clar quina era la seva vocació i al que es volia dedicar. Porta una llarga trajectòria al país com a pianista i docent. Ha realitzat nombrosos espectacles a Andorra, en algunes ocasions de manera individual, però altres, acompanyada d’artistes locals. El passat 10 de febrer va ser una de les artistes convidades al festival solidari organitzat per Mans Unides, que va tenir lloc al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.
Fotos: Reinaldo Marquez
Com comença el teu camí en el món musical?
Quan tenia 4 anys m’encantava tocar el piano de joguina que teníem a casa. Als 5 anys desitjava ser professora de música i pianista, per això els meus pares em van inscriure a l’activitat extraescolar que oferia el col·legi rural on aleshores anava. El curs 1990-1991 vaig començar a fer el primer examen oficial dins del món musical. D’aleshores ençà la meva passió per la música està in crescendo, acabant l’any 2021 un màster universitari en Interpretació i Investigació musical.
Per què vas escollir especialitzar-te en piano?
El piano és l’instrument més complet, engloba tots els registres d’una orquestra simfònica. La seva sonoritat em captiva, m’enamora. Amb ell es pot interpretar un repertori d’estils musicals molt variat, ja que fas la melodia, l’harmonia i, al mateix temps, l’acompanyament rítmic.
Quins han estat els artistes que han marcat el teu recorregut artístic?
De petita als pocs canals de televisió que hi havia sortia sempre en Richard Clayderman, me’n recordo que a les amigues de la infància els hi deia que jo de gran volia ser com ell, però com a dona. Òbviament, més endavant vaig tenir la influència de grans compositors. Em passava hores escoltant les seves obres. Frédéric Chopin va ser un dels pianistes i compositors que més em va captivar, però a partir d’aquí vaig anar cap a les sonoritats de Serguei Rakhmàninov i Piotr llitx Txaikovski. Finalment, Claude Debussy, amb la seva tècnica pianística, és qui m’ha acabat d’apassionar. En l’àmbit interpretatiu admiro molt a Martha Argerich, Daniel Barenboim, Evgeny Kissin i Lang Lang.
T’has plantejat alguna vegada gravar un disc?
Desitjo tenir temps per compondre. Ho he començat a fer, però requereix molt temps, calma i concentració, que en el dia a dia costa molt de poder obtenir. La meva autoexigència no em permet compartir encara alguna de les meves composicions, veig moltes coses a millorar.
La teva passió per la música la complementes amb la docència … Fa molts anys que ets professora de música a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp …
Actualment, treballo com a interina pel Cos d’Educació del Govern d’Andorra, i la meva passió per la música la intento transmetre als adolescents del nostre país a través de les classes d’educació musical que imparteixo a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp, des de l’any 2018. Anteriorment, ho feia als infants i adolescents que venien a l’escola de música del Comú d’Escaldes-Engordany on, a més a més de ser la professora de piano i llenguatge musical, era la responsable de la gestió i funcionament de l’espai (2007-2019).
Has fet un màster d’investigació musical treballant en l’àmbit de la neurociència i l’aprenentatge i has descobert alguns beneficis que la música pot aportar als infants…
En el meu treball final de màster vaig centrar l’estudi en les habilitats cognitives de la memòria i la capacitat d’atenció. Vaig focalitzar la investigació en els alumnes de tercer curs de primària del Sistema Educatiu Andorrà i de l’Institut de Música. Vaig escollir aquest curs, perquè és el primer any del grau elemental i també el primer que té pràctica instrumental. Els resultats obtinguts, mitjançant les diferents hipòtesis calculades a través de l’estadística inferencial, van ser favorables als alumnes que rebien més hores de música a la setmana. A més a més, presentaven millors mitjanes acadèmiques i un entorn familiar amb un nivell d’estudis més elevat. Així doncs, tenint en compte que la memòria i l’atenció són habilitats cognitives, però també formen part de les funcions executives, es podria interpretar amb els resultats que vaig obtenir, que la música és bona per l’aprenentatge general dels alumnes.
Creus que posar música al nostre dia a dia ens pot canviar la vida?
A través de la musicoteràpia s’ha demostrat que la música millora la salut mental i el benestar emocional de les persones. Així doncs, sí que crec que posar música en el nostre dia a dia ens pot canviar, si més no, l’estat d’ànim d’aquell moment.
En el teu dia a dia, com sents, com vius la música?
Crec que durant el dia es donen diverses situacions personals i professionals, aquest fet influeix a l’hora de variar l’estil musical segons el moment. Així doncs, en el dia a dia sento i visc la música a diferents nivells.
Et queden molts somnis per complir en aquest àmbit?
Em queden molts somnis per complir encara. Com he dit anteriorment, m’agradaria tenir el temps possible per poder crear, compondre i produir les meves obres. Tinc clar que m’agradaria utilitzar un llenguatge molt proper a la població, segurament partiria del minimalisme musical, estil que els acadèmics no es fan propi.
Portes una llarga trajectòria al país i has actuat en nombrosos espectacles. Com ve el calendari d’actuacions d’enguany?
De moment, el calendari encara s’està creant. Actualment, dono gràcies a Sport Hotel Hermitage i Sport Hotel Village per comptar amb nosaltres. Hi ha dies que actuo amb el cantant i saxofonista Guillem Tudó, altres amb la cantant Martha Roquett i la resta com a solista. Per al mes de febrer, l’associació Mans Unides ha comptat amb mi (entre altres artistes del país), pel seu festival solidari dins de la Campanya 2023. Us convido a tots el dia 10 de febrer, a les 20.30 h, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.
Quins són els teus plans de futur?
Dins dels meus plans de futur m’agradaria poder tenir, primer de tot, estabilitat professional. M’encantaria poder-me iniciar dins del món del doctorat, per tal de continuar amb la recerca en l’àmbit de la neurociència i l’educació (sempre vinculat amb la música). I, en conseqüència, arribar a ser professora a la universitat.
Per altra banda, arran de la meva experiència laboral amb el Comú d’Escaldes-Engordany, també m’agradaria estudiar un altre màster vinculat amb indústries creatives i gestió cultural. M’acontentaria poder arribar a formar part d’aquest àmbit més dinamitzador de la cultura.