Samantha Hudson, de la cancel·lació a l’acceptació
Trencadora, disruptiva i irreverent, la jove Samantha Hudson va causar furor a l’auditori del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, on, sobre la plataforma del Festival Ull Nu, es va obrir per a compartir amb els presents el seu procés d’acceptació i el paper que juguen les representacions de les persones Queer en el cinema.
Fotos: César De Pablos
Va entrar a la sala com a tota una estrella –que ja ho és–, vestint malles esportives, botes altes i un plumífer negre que la feien lluir –o almenys això deia– com una esquiadora. Anava de negre, de cap a peus, i amb uns grillz que ornamentaven la seva dentadura amb pedreria que impressionaria a 6x9ine, Wiz Khalifa o la mateixa Nicki Minaj.
Però, darrere d’aquest controvertit personatge de 23 anys, hi ha una dona que als 15, encara com a Iván González Ranedo, ja era comparada per l’opinió pública amb una tassa plena d’escopinades. “Allò va ser horrorós, podia haver sortit molt malament, perquè era una campanya de cancel·lació tan gran envers una nena de 15 anys… doncs imagina-t’ho!”, expressava amb una fredor que, a hores d’ara, no sabríem dir si es tracta d’una manera d’autoprotegir-se o senzillament demostrar que ja ha passat pàgina. El que queda clar, i això no és especulació, és que la Samantha Hudson sap que “no vull ser com ells, tampoc no vull ser una persona tan summament tancada en si mateixa, tan cenyida a uns estàndards”, per la qual cosa s’ha “concedit el luxe de fer vergonya, de ser ridícula, d’equivocar-me i fins i tot d’enfurir a una institució tan consagrada” com ara l’Església Catòlica, tal com ho va fer el 2015, quan estudiava primer de batxillerat i va publicar a YouTube un videoclip en què denunciava les vexacions i els abusos comesos contra el col·lectiu LGBT. Aquell videoclip en clau de sarcasme, humor negre i blasfèmia, pel qual la plataforma t’alerta d’entrada sobre la possibilitat de fer-te sentir ofès, ha estat el punt de partida de la diva, activista, travesti, cantant i model que va mantenir captivats tants espectadors durant aquella conferència organitzada pel Festival Ull Nu.
Crescuda, madura i conscient de qui és, la Samantha va aprofitar aquesta plataforma per a demanar que no només es posi el focus sobre la persona que subverteix la norma, “sinó en la norma que està sent subvertida i en aquesta estructura que necessita una revolució per a renovar-se”, sigui en l’àmbit social, polític i fins i tot cinematogràfic, ja que, apuntava, el setè art no està exempt de patir una profunda transformació per a representar més fidelment les persones Queer i LGBT.