Quatre dies d’un Roser d’Ordino com els d’abans
Enrere van quedar les complicacions de la pandèmia i, finalment, el Roser d’Ordino es va poder celebrar amb tota la normalitat durant quatre dies molt festius i plens d’emocions.
Fotos: Paula Cristina![]()
De l’1 al 4 de juliol, la parròquia ordinenca va rebre una de les festes més esperades de l’any, el Roser d’Ordino, l’excusa perfecta per gaudir de l’estiu i tornar a passar-s’ho d’allò més bé amb els veïns, la família i els amics.
La gresca va començar divendres 1 de juliol amb el repic de campanes, moltes persones lluint les seves disfresses de superherois i la música més moguda del DJ Marc Montalvo, un artista que s’ha convertit en tot un referent de les festes del nostre país.
L’endemà tot va començar molt aviat al matí, amb el concurs de petanca com a primera activitat d’una molt divertida jornada en què hi va haver des de concursos de pastissos, brisca i certàmens canins de bellesa, fins a concerts, batucades, discomòbils i la cursa grossa pel riu del Segudet.
Diumenge les coses no van ser diferents, però tampoc no hi va faltar la celebració de la tradicional missa solemne, a l’església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià, que va antecedir l’actuació de l’Esbart Valls del Nord, que va captivar tots els presents a la plaça Major amb una molt bonica interpretació dansaire a càrrec de les seccions de petits, infantils A i B, juvenils, cos de dansa i veterans. Sens dubte, una mostra digna de veure.
La cloenda del Roser d’Ordino va arribar el dilluns 4 de juliol, amb activitats infantils molt diverses i la celebració de la Missa del Jovent, també al temple parroquial, que va continuar amb un aperitiu per a tots els assistents. A la tarda, per aplacar la calor, la festa de l’escuma i una guerra d’aigua van dibuixar somriures entre els participants, que tampoc no es van voler perdre altres amenitats com la botifarrada popular i la nit de festa amb Banda Neon.
A la comissió de festes del Roser d’Ordino, s’hi respiren aires de satisfacció per poder recuperar la normalitat d’una celebració tan arrelada entre els ordinencs.
