Núria Picas va compartir la història de la seva vida com a muntanyenca
El Cicle de Cinema de Muntanya i Viatges 2021, organitzat pels comuns de La Massana i Ordino, va continuar amb la presentació de la Núria Picas, corredora de muntanya, qui va captivar els espectadors amb les seves anècdotes carregades de passió i energia.
Fotos: César De Pablos
El passat 10 de març, tots els focus es van posar sobre la Núria Picas, esportista apassionada per les curses de muntanya quina petjada ha quedat marcada en les muntanyes dels Pirineus, els Alps i, fins i tot, els Andes peruans. Aixoplugada per la calor d’un públic entregat a cada anècdota sobre la vida de la corredora, la Núria va donar continuïtat al Cicle de Cinema de Muntanya i de Viatges 2021, amb la primera mostra acollida pel Teatre de les Fontetes de La Massana.
Allà, la muntanyenca va explicar com va canviar la seva vida, a partir de l’1 d’octubre del 2011, una data que mai no oblidarà. Aleshores, amb 35 anys d’edat, l’esportista manresana va participar per primera vegada en la cursa Cavalls del Vent, una ultra trail molt complexa que va acabar conquerint. Lluint el dorsal 777, “l’últim que en quedava, però amb el número de la sort”, res podia sortir malament, ja que, a banda d’escriure una pàgina inesborrable en la seva història, també ho va fer quant a la història de la disciplina, ja que va batre el rècord femení d’aquella cursa de 83 quilòmetres, al Cadí-Moixeró. “Vaig arribar a la línia de meta plorant perquè no em podia creure el que hi estava passant. Va ser un viatge meravellós… un viatge molt similar a la meva trajectòria esportiva”, va expressar a un públic expectant.
Moments durs, com a qualsevol cursa
La Núria Picas no va fer l’analogia de la cursa Cavalls del Vent amb la seva carrera com a esportista per casualitat. L’any 1999, amb tota una vida per gaudir, la muntanyenca va patir una fractura de l’os astràgal del peu esquerre, quan escalava Montserrat. En aquell moment, els metges pronosticaven que la jove Núria no podria tornar mai a córrer com ho feia.
Pedalant sobre una bicicleta de muntanya i aventurant-se en el cor de les muntanyes, va ser com la Núria, de mica en mica, va aconseguir enfortir el peu, i a si mateixa, per afrontar les circumstàncies més dures. Va ser el 2007, quan “vaig guanyar la cursa més important de la meva vida”, ja que es va convertir en bombera de la Generalitat de Catalunya, un objectiu personal pel qual estava treballant intensament des del 2005. “Per mi, aquesta fita va ser molt important perquè les curses no són un esport com el futbol, amb el qual, una vegada culminada la meva carrera, tindré la vida solucionada. Si algun dia això de córrer s’acaba, podré exercir aquesta feina (bombera) que tant m’agrada”, va explicar.
En finalitzar la presentació de fotografies i vídeos que narren la seva trajectòria, la Núria Picas va compartir una estona de conversa amb el públic, a través d’una sort de col·loqui en el qual els espectadors li van transmetre les seves felicitacions, però també preguntes associades a la carrera de l’esportista.
