(+Fotos) L’Ossa d’Ordino: una festa de patrimoni i tradició en constant evolució
La plaça el Prat del Call, el passat 10 de desembre, va ser testimoni d’una festa que ha transcendit generacions, l’Ossa d’Ordino. Una farsa burlesca que, amb el pas dels anys, ha experimentat un creixement excepcional pel que fa al nombre de participants. Aquest any, a més, la representació va coincidir amb la commemoració del primer aniversari de les Festes de l’os dels Pirineus a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.
Fotos: Xavi Pujol
L’atmosfera del Prat del Call, el passat 10 de desembre, va vibrar amb el fervor d’una tradició: “L’última Ossa d’Ordino”. Aquesta festa, que s’ha convertit en un punt de referència cultural, va reunir a tot un poble immers en la representació d’una farsa burlesca que relata com uns dallaires mandrosos acaben amb l’última ossa d’Ordino. Entre aquest fil narratiu, emergeix un embolic de personatges, els quals van interactuar mitjançant diàlegs farcits de sàtira sobre l’actualitat política i social de la parròquia.
Recentment, la festa ha experimentat un increment notable en el nombre de participants, un fenomen que va portar a l’Associació de Cultura Popular d’Ordino a fer dues actuacions. La primera, titulada “El despertar de l’osseta d’Ordino”, protagonitzada íntegrament per la canalla i la segona, “L’última Ossa d’Ordino”, representada pels adults.
Abans d’aquest canvi, adults i nens formaven part d’una única representació de “L’última Ossa d’Ordino”, no obstant això, l’augment de participants va portar a aquesta separació, tot mantenint una interconnexió entre les dues actuacions, ja que la representació infantil va simular que eren els fills i filles dels mateixos personatges adults.
Aquest any, la festa va adquirir una dimensió especial, ja que va coincidir amb el primer aniversari de la seva inclusió a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Aquest reconeixement internacional va ser fruit d’una candidatura conjunta entre els pobles de l’Alt Vallespir i d’Andorra, ressaltant la importància cultural i la riquesa patrimonial d’aquesta celebració única.
