Joan Manel Abril va presentar una anàlisi sobre la situació jurídica de la dona
En un assaig titulat ‘L’evolució de la situació de la dona a Andorra des de la perspectiva jurídica’, Joan Manel Abril, catedràtic de Dret Civil a la Universitat Autònoma de Barcelona, posa l’accent sobre el tractament que, històricament, ha rebut la dona en el context social, sanitari, educatiu, polític, econòmic i d’altres índoles al nostre país.
Fotos: César De Pablos
El Museu Fàbrica Reig va ser l’escenari que va acollir la presentació de l’assaig ‘L’evolució de la situació de la dona a Andorra des de la perspectiva jurídica’, obra de l’actual Magistrat del Tribunal Constitucional d’Andorra, Joan Manel Abril. El text, que aprofundeix en les diverses situacions en les quals no s’ha assolit una igualtat real entre l’home i la dona, va ser possible amb la col·laboració de la Fundació Julià Reig, de la mà de Maria Martí com a coordinadora.
Tal com proposa textualment l’autor a la seva obra, “les línies que el lector té a les seves mans no es limiten solament a exposar de manera objectiva un panorama evolutiu de la situació jurídica de la dona, sinó que porten a terme un seguit de reflexions rellevants en la consecució de fites no assolides”, com ara la igualtat de remuneració en les més altes esferes empresarials, així com l’aplicació efectiva d’una política eficient per a disminuir la violència de gènere a la mínima expressió.
L’estudi presentat per Joan Manel Abril s’enfoca en tres períodes clau; el primer, situat abans de la Constitució, específicament el 14 d’abril 1970, quan les dones van aconseguir el dret al vot –malgrat que encara no podien ser escollides–, implementat pel Decret dels Delegats Permanents. El segon període, també abans de la Constitució però vinculat al dret privat, contempla les fites assolides amb el Decret del Contracte de treball de 1974 i la regulació del règim econòmic matrimonial de 1975. I, finalment, l’assaig analitza el canvi de paradigma i les situacions actuals des de la promulgació de la Constitució de 1993.
Malgrat que, segons el seu criteri, Andorra no ha assolit la igualtat plena i efectiva, Abril valora que el Principat es troba un pas endavant de països veïns com Espanya i França, que mostren bretxes de desigualtat i casos de violència de gènere, tant física com psicològica, molt preocupants. Inclusivament, l’autor va expressar que la situació andorrana és més privilegiada que la de les monarquies nòrdiques.
