Hi ha racisme a Andorra?

La mort de George Floyd, un afroamericà, a mans de la policia estatunidenca ha causat indignació en el món sencer, generant massives manifestacions. Andorra, igual que altres regions de Catalunya, no s’ha mostrat indiferent a aquesta problemàtica social, que encara s’evidencia en ple segle XXI. Pol Cerdà Cassi, membre de Rebel·lió o Extinció Andorra i Elisa Muxella, presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, admeten que al Principat existeixen conductes racistes i que la millor eina per a poder combatre-les és l’educació.

Fotos: Facundo Santana

L’associació Rebel·lió o Extinció Andorra va convocar el passat 7 de juny una marxa per a dir no al racisme, no a la violència policial i a l’abús de poder. Es tracta d’una associació internacional, amb seu al nostre país, que reuneix 11 joves andorrans. El lema de la convocatòria ha estat “Sense justícia no hi ha pau”. Un acte que ha finalitzat guardant un minut de silenci i la lectura d’un manifest en rebuig a tota mena de discriminació.

Pol Cerdà Cassi, membre de Rebel·lió o Extinció Andorra, afirma que des de l’associació lluiten per a acabar amb les desigualtats socials, ja que consideren que, sense justícia social, no pot existir justícia climàtica. “Ens ha sorprès molt la resposta de la gent. Ens vàrem reunir al voltant de 150 persones, però crèiem que anaven a ser moltes més. Crec que a Andorra hi ha por de manifestar-se i d’expressar opinions” indica Cerdà.

El membre de l’associació adverteix que a Andorra sí que existeix el racisme. Sosté que aquesta problemàtica social s’evidencia, sobretot, a les escoles, espai on observa un increment d’actituds masclistes i xenòfobes entre els joves. Considera que la clau per a acabar amb el racisme i aquest tipus de conductes està en l’educació. Cerdà assenyala que el Ministeri d’Educació hauria d’implementar mecanismes de regulació perquè els centres educatius puguin transformar aquestes actituds entre els alumnes.

“Esperem que aquestes mobilitzacions serveixin per a modificar conductes. Molts mitjans de comunicació apunten al fet que aquest tipus de manifestacions són ‘postureo’. La mort de George Floyd ha acabat d’omplir el got. La discriminació racial, des de fa molts anys, genera distanciament social. No entenem com pot continuar existint en ple segle XXI. Esperem que aquestes protestes portin canvis, el futur depèn de les noves generacions” afirma Pol Cerdà.

D’altra banda, Elisa Muxella, presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra afirma que, des de la institució es continua treballant per a lluitar contra la discriminació, els estereotips i tots aquells actes discriminatoris, que posen en evidència la tendència que tenen alguns éssers humans a ignorar, a vulnerar, a calcigar els drets d’uns altres i, fins i tot, matar a tots aquells que considerin inferiors. “La millor manera per a combatre aquesta problemàtica és ensenyant als més petits, perquè des de molt petits entenguin la Declaració dels Drets Humans i, sobretot, la respectin. El respecte pels drets humans és un passaport necessari per a conciliar les diferències culturals del món en el qual vivim”. Assenyala que és positiu que els joves i la societat andorrana es reuneixi i es manifesti en contra del racisme, però considera que encara queda un llarg treball per fer.

Muxella sosté que l’assassinat de George Floyd ha sacsejat les consciències del món sencer. “Coincideixo amb el que ha dit recentment George Clooney als Estats Units: hi ha una pandèmia de més de 400 anys, que no té bovina i és el racisme”. Indica que al nostre país s’han registrat alguns atacs racistes, que s’evidencia en actes de violència sobretot entre els joves. Recorda l’atac que va patir un jove jueu fa alguns anys, només per la seva condició. Admet que aquests episodis racistes en moltes ocasions es passen per alt. El racisme transcendeix el color de pell, va moltes més enllà d’això. Les actituds racistes es poden expressar de diferents maneres, indica Muxella, ja sigui pel color de pell, per tenir un origen diferent, tractant a una persona de manera despectiva pel seu origen, etc. Afegeix, que en la realitat del dia a dia hi ha actituds, gestos, manifestacions i, fins i tot, agressions que tenen com a origen algun tipus de discriminació. Insisteix que és necessari entendre a què fa referència aquest terme per a transformar conductes i generar major consciència. “S’aplica sobre les accions que exerceix un grup dominant de la societat, sobre uns altres” assenyala Muxella. Afegeix que molts antropòlegs, sociòlegs, psicòlegs i especialistes en la matèria afirmen que l’home tendeix a desconfiar de tot allò que desconeix, això ocasiona aquest tipus de comportament pel diferent o desconegut a un mateix.

Muxella considera que, Andorra podria ser un país que brindi un exemple basat en l’educació pràctica, no només en la teoria. Sosté “és bo que els nens coneguin i estudiïn la Declaració dels Drets Humans, però a més d’entendre-la han de posar-la en pràctica en el dia a dia i integrar-la dins del seu comportament. No és una tasca fàcil”. Afegeix que “en aquestes qüestions crec que podem rivalitzar amb els països grans. La petitesa del nostre territori no sempre és un hàndicap, al contrari, ens converteix en un petit laboratori on poden sorgir treballs d’aplicació per a altres poblacions més importants”.

La directora de l’IDHA indica que tota aquella persona que pateixi discriminació podrà presentar-se en el IDHA o davant el Col·legi d’Advocats. Aclareix que davant de qualsevol fet delictiu serà necessari presentar proves, sempre que sigui possible. “Hem de continuar treballant per a aconseguir una societat andorrana més cohesionada i més respectuosa amb les minories” afegeix.