Especial Canòlich: una verge amb vuit segles d’història
La llegenda i la tradició situen la troballa de la Mare de Déu de Canòlich l’any 1223. Segons explica la tradició, un pastor de casa Pere de Bixessarri, quan guardava el bestiar als prats de Canòlich, va veure com un ocell de colors es posava damunt una pedra. En apropar-s’hi, va comprovar que l’ocell es deixava agafar fàcilment i se’l va emportar a casa seva, però l’endemà l’ocell va desaparèixer. Així i tot, el pastor el va tornar a trobar al mateix lloc damunt la mateixa roca i va repetir l’operació tres vegades, però a la darrera va descobrir en un nínxol de la pedra la imatge lluminosa de la Mare de Déu. Conegut el miracle, els parroquians de Sant Julià de Lòria van edificar una capella sobre el roc de la troballa i van mantenir el culte i la pietat popular entorn de la Verge de Canòlich i al llarg de vuit segles.
Els mateixos textos dels antics goigs donen testimoni de com a totes les llars de la parròquia laurediana, la imatge de la Canòlich ha presidit les seves vides. Aquesta devoció centenària s’ha transmès de generació en generació, i, any rere any, queda constatada per l’assistència massiva dels lauredians a l’Aplec que es fa l’últim dissabte del mes de maig al Santuari d’alta muntanya. Sens dubte, el motor que impulsa a tots els fidels a pujar a Canòlich, és retrobar-se amb la verge i els éssers estimats, amb els quals també poden compartir l’eucaristia, gaudir del tradicional ball de sardanes, així com la benedicció dels pans.
Amb la Verge de Canòlich els lauredians han pogut viure moments històrics, com el 1923 en què es van commemorar els 700 anys de la seva troballa. També van poder gaudir de la “Setmana Jubilar”, que va declarar el Papa Pau VI, quan la verge va fer els 750 anys.
La coronació canònica de la Mare de Déu de Canòlich, el 29 de maig de 1999, va ser un altre fet històric del qual van participar més de 2.000 feligresos, presents a l’Aplec d’aquell any. La coronació de la talla romànica del segle XIII va ser la primera feta pel Bisbe Joan Martí Alanis i la cinquena imatge coronada en el Bisbat, essent la de Meritxell, l’any 1921, la primera; seguida de Vall de Flors, de Tremps, el 1922; la Mare del Déu del Miracle, de Balaguer, el 1955; i Núria, el 1967. Andorra va començar el segle XX amb la coronació de la imatge la Verge de Meritxell i va tancar el segle i el mil·lenni amb la coronació de la Mare de Déu de Canòlich.
La celebració va comptar amb el seu propi himne que va ser interpretat per la catalana Montserrat Caballé i l’acompanyament de la Coral Rocafort de la parròquia de Sant Julià de Lòria. El joier barceloní, Aureli Bisbe, va ser l’encarregat de dissenyar la corona que va portar la Verge de Canòlich i el seu fill. Lluny d’extravagàncies, la corona es va fer d’un metall noble, d’or i argent, sense cap joia, i, una diadema formada per quatre roses com un únic adorn. Les dues corones que duu la imatge de Canòlich són austeres i s’adeqüen perfectament a les característiques de la talla romànica.
La imatge de la patrona de la parròquia laurediana és una talla de fusta policromada de 72 cm d’alçada. Presenta una frontalitat asimètrica, amb el fill desplaçat vers el genoll esquerre de la Mare, la qual cosa sol donar-se en exemplars del darrer terç del segle XII. La figura de Maria respira serenor i humilitat, mentre que la del fill és més elemental.
Com cada any, la talla original que es preserva a l’església parroquial pujarà al Santuari de Canòlich per a celebrar l’Aplec, que tindrà lloc el pròxim 27 de maig.
Enguany, amb motiu dels 800 anys de la seva troballa, la rectoria de la parròquia, juntament amb el Comú de Sant julià de Lòria, ha fet dues peticions al Vaticà. La primera ha estat aprovada, i declara del 20 al 27 de maig “Setmana Jubilar” a la parròquia. La segona petició, encara està pendent de confirmació, i consisteix a portar al Vaticà una talla de la Mare de Déu de Canòlich.
