Les diferents talles de la Mare de Déu de Meritxell
La devoció a la Mare de Déu de Meritxell és un pilar fonamental de la identitat andorrana, i aquesta veneració s’ha mantingut ferma malgrat les adversitats al llarg dels segles. Les diferents imatges de la Verge, des de la talla romànica original fins a les versions contemporànies, han esdevingut no només objectes de culte, sinó també testimonis de la història i de l’art. En aquest article, repassem les principals talles de la Mare de Déu de Meritxell, cada una amb una història única que s’entrellaça amb la llegenda i la realitat.
La talla romànica
La primera imatge de la Mare de Déu de Meritxell era una talla romànica del segle XII. Aquesta imatge, de fusta policromada i de 83 centímetres d’alçada, es caracteritzava per la seva expressió estàtica i rústica, pròpia de l’estil romànic. La Verge apareixia asseguda en un setial, amb una corona de cinc flors sobre el cap i un vel blanc. El Nen Jesús, assegut a la seva falda, mantenia la mà estesa cap als fidels, simbolitzant la protecció i la benedicció.
La peculiaritat més destacada de la talla romànica eren els esclops que calçava la Mare de Déu, motiu pel qual se la coneixia també com “la Verge dels esclops”. Aquesta imatge, tallada en una soca de pi negre, es va perdre tràgicament en l’incendi devastador de 1972, que va destruir el santuari original de Meritxell.
La talla gòtica
Des del segle XVI fins a mitjans del segle XX, l’altar major del santuari de Meritxell estava presidit per una imatge gòtica de la Mare de Déu del Roser, que va reemplaçar temporalment la talla romànica, ja que es considerava més bonica, segons la moda de l’època. Aquesta imatge, molt diferent de la romànica, presentava la Mare de Déu dreta, amb una expressió dolça i elegant, i sense els esclops característics. El Nen Jesús es trobava en braços de la Verge, ambdós a la mateixa altura, i la Mare de Déu sostenia un ram de flors, en lloc de tenir la mà estesa cap als devots.
Aquesta talla va ser venerada durant segles i, de fet, fou la que va ser coronada el 8 de setembre de 1921 pel copríncep episcopal Justí Guitart. Malgrat la seva bellesa i el reconeixement oficial, el poble continuava tenint una estima especial per la talla romànica, que, finalment, va ser retornada a l’altar major fins a l’incendi de 1972.
La talla de Sergi Mas
Després de l’incendi i la desaparició de la imatge original, es va encarregar a Sergi Mas la creació d’una rèplica de la talla romànica per presidir el nou santuari de Meritxell, inaugurat el 1976. Mas va treballar a partir de fotografies, per poder fer una talla similar a l’original. Aquesta reproducció es va col·locar al nou santuari i va ser venerada fins que, l’any 2005, algú la va robar i cremar, provocant un nou episodi de dolor i pèrdua per a la comunitat andorrana.
La talla de Jaume Rossa
Després de la destrucció de la imatge de Sergi Mas, Jaume Rossa, un veí de Meritxell, va oferir la seva pròpia versió de la Mare de Déu, també inspirada en la talla romànica original. Rossa va recollir els trets principals de les imatges marianes romàniques, incloent-hi els esclops i els ulls exageradament ressaltats. Aquesta talla va ocupar un lloc provisional al santuari fins a la creació de la nova rèplica oficial, i actualment es pot veure a l’església de Sant Serni, a Canillo.
La talla d’Íngrid Forell
La talla de la Verge que es venera des del mes de maig del 2014 al santuari antic de Meritxell, és obra de la tallista andorrana Íngrid Forell. Aquesta nova versió de la Verge presenta alguns lleugers retocs en comparació amb la talla romànica original. Forell ha suavitzat l’estrabisme característic de la Verge i li ha donat un aspecte menys escanyolit que la seva predecessora. A més, el Nen Jesús mostra un marcat prognatisme. La fusta utilitzada per a la talla és de til·ler, tallada en un sol bloc, a excepció de les mans de la Verge i del Nen, que han estat treballades per separat. Pel que fa a la policromia, la imatge té una profunditat i riquesa de color que s’alineen amb les tècniques artesanals clàssiques.
La imatge virtual
El 2016, amb motiu del 44è aniversari de l’incendi, el Bisbat d’Urgell va encarregar una nova rèplica de la Mare de Déu de Meritxell, aquesta vegada produïda amb tecnologia. El taller gironí 3Dtecnics va crear un model virtual en 3D a partir de les fotografies de l’original i, mitjançant una fresadora de control numèric, es va tallar la nova imatge en fusta de til·ler. La policromia es va fer respectant els tons que tenia la imatge l’any 1972, creant així una rèplica que, tot i ser tecnològicament moderna, busca mantenir l’essència de l’original.
Aquesta imatge virtual, que presideix actualment el cambril del santuari de Meritxell, és una fusió de tradició i innovació, i simbolitza la capacitat de la comunitat andorrana per preservar la seva fe i identitat malgrat les adversitats.
