El Santuari Basílica de Meritxell és un símbol de tradició i modernitat arquitectònica
El conjunt històric de Meritxell està format pel Nou Santuari, obra de l’arquitecte Ricard Bofill, i per l’Antic Santuari, tots dos declarats Bé d’Interès Cultural pel Govern d’Andorra. Aquesta distinció reflecteix la importància cultural i religiosa d’aquestes estructures, que han esdevingut llocs de pelegrinatge i veneració. La importància espiritual del lloc va ser reconeguda pel papa Francesc l’any 2014, quan va concedir al Santuari de Meritxell el títol de Basílica Menor, en reconeixement a la seva rica història religiosa, activa vida litúrgica i rellevància cultural.
El nou Santuari
L’obra de Bofill es distingeix per la seva singularitat i respecte a la tradició. La basílica està organitzada al voltant d’una nau de creu grega distorsionada, amb un absis de planta quadrada i una coberta en volta de canó. Aquestes característiques arquitectòniques recorden els antics monestirs romànics, mentre que la pissarra utilitzada en la seva construcció connecta l’edifici amb l’entorn natural i la tradició andorrana. El claustre obert amb arcades al descobert i la sala dels miracles són espais que conviden a la reflexió i la contemplació, i la font d’aigua situada al centre del claustre afegeix un element de pau i serenitat.
L’interior de la Basílica destaca per la seva austeritat i la manca d’ornamentació excessiva, en línia amb la tradició religiosa més pura. Al seu interior es troba la reproducció de la Verge de Meritxell acompanyada dels set sants patrons de les parròquies del Principat, reforçant així el seu significat simbòlic per a la comunitat.
L’antic Santuari
L’antic Santuari és una capella dedicada a Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’origen romànic aixecat durant la segona meitat del segle XII. La nova església barroca es va construir cap a l’any 1658. Una important part es correspon amb l’actual edificació a excepció de la capçalera que va ser modificada en el segle XIX. Se li va afegir un cambril i la decoració de l’interior amb pintures murals de l’artista, Joseph Oromí.
Disposa d’una planta rectangular, un absis de planta quadrada amb una coberta de dos vessants. Té un campanar d’espadanya i porxo adossat al mur sud.
L’incendi que es va produir en 1972 va arrasar gran part de l’església. No obstant això, les ruïnes que van quedar van permetre l’obertura, el 1994, de la capella de Santa Maria de Meritxell. L’església es va convertir en una sala d’exposició permanent amb el nom Meritxell Memòria. En el seu interior diversos panells de vitrines similars a retaules, fan de marc per a explicar el poble, la història, el patronatge i l’incendi de Meritxell. A més s’exposen les peces que van sobreviure a l’incendi.
