La llegenda de la Verge de Meritxell
Els orígens de la devoció a la Verge de Meritxell es remunten a temps immemorials i s’han transmès de generació en generació a través d’una llegenda que, com un tresor, ha estat custodiada pels andorrans. Aquesta història, envoltada de misteri i miracles, ens transporta a l’hivern, en un dia tan especial com el de Reis, i ens explica com la imatge de la Mare de Déu es va convertir en un símbol de fe i identitat per al Principat d’Andorra.
La llegenda narra que, durant un gèlid matí de Reis, un pastor es dirigia cap a Canillo per assistir a la missa. Mentre feia camí, va passar pel que avui és el santuari de Meritxell, i es va sorprendre en veure una gavernera florida, un esdeveniment insòlit en aquella època de l’any. Però la seva sorpresa va ser encara major quan, sota l’arbust, va descobrir una bella imatge de la Verge. El pastor, meravellat, va informar els vilatans, que van decidir traslladar la imatge a l’església de Canillo i col·locar-la a l’altar major, tot prometent construir una església per honorar-la.
No obstant això, l’endemà al matí, el sagristà de la parròquia va descobrir que la imatge de la Verge havia desaparegut. Desconcertats, els vilatans van emprendre la recerca fins que, per sorpresa, la van trobar de nou al mateix lloc on la van trobar, sota la gavernera florida. Van interpretar aquest fet com un senyal diví, i van comprendre que la Verge no desitjava quedar-se a Canillo. Els habitants d’Encamp van pensar que potser Meritxell preferia ser custodiada en la seva parròquia i van decidir dur-la a la seva església, prometent també construir-li un temple.
Un any després de la troballa de la Verge, es va construir el Santuari vell, que anys més tard donaria pas al nou Santuari, actualment Basílica Menor de Meritxell
Tanmateix, el misteri es va repetir. Al matí següent, la Verge havia desaparegut de l’església d’Encamp i, una vegada més, havia tornat al peu de la gavernera. Els vilatans van considerar aquest fet com un miracle i van entendre que aquell era el lloc on la Mare de Déu volia quedar-se. Reunits els habitants de Canillo i Encamp, van acordar construir una capella exactament en aquell indret, que es convertiria en l’actual Santuari de Meritxell.
Amb el pas del temps, la devoció a la Verge de Meritxell va créixer fins al punt que, el 24 d’octubre de 1873, el Consell General va declarar formalment a Nostra Senyora de Meritxell com a patrona dels andorrans, en reconeixement de la seva protecció en temps de guerra, epidèmies i altres perills. Aquest reconeixement va culminar el 8 de setembre de 1921, quan la Verge de Meritxell va ser coronada com a patrona del Principat d’Andorra, després que el Papa Pius X atorgués el seu beneplàcit a la petició formulada pel bisbe Joan Benlloch Vivó. Aquell mateix dia, també es va estrenar l’Himne Andorrà, amb la lletra escrita pel Copríncep Bisbe Joan Benlloc i Vivó.
