Per a resoldre aquesta i altres qüestions relacionades amb els tests d’anticossos, han comparegut el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, i l’especialista en medicina interna Cristina Royo. Ambdós han posat l’accent sobre la importància d’acudir al cribratge immunològic, que permetrà establir els criteris de cara al ja previst confinament selectiu.
La professional del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) ha aprofundit en alguns detalls relacionats amb els tests d’anticossos, així com les eines de detecció amb les quals compta el Ministeri de Salut per a dur a terme el doble cribratge immunològic, anunciat setmanes enrere per Joan Martínez Benazet.
Cristina Royo ha precisat que Andorra és pioner en la realització d’un estudi d’aquesta magnitud, ja que abastarà a gairebé la totalitat de la població. El propòsit del doble cribratge és proveir d’informació suficient al SAAS i al Ministeri de Salut sobre l’evolució epidemiològica de la Covid-19 al Principat, de manera que les autoritats puguin afinar els criteris del confinament selectiu.
L’estudi consisteix en prendre mostres sanguínies dels ciutadans, a partir d’una petita punxada en un dels dits. Amb només una gota de sang, les proves immunocromatogràfiques determinaran el nombre d’anticossos que porta una persona, amb resultats concloents en tan sols 15 minuts. “El que tractarem amb aquests tests és avaluar quin grau d’immunitat té la població, és a dir, quantes persones han tingut la infecció i han generat immunitat. Això ens permetrà tenir una ‘fotografia’ real de la penetració del virus a la nostra societat”, ha explicat la doctora Royo, que també ha precisat que la finalitat de l’estudi no és de caràcter clínic sinó epidemiològic, per tal de “dissenyar accions fonamentades en dades reals i no en hipòtesis”.
Amb els resultats obtinguts a les dues fases del cribratge, es procedirà a l’aïllament de les persones amb infecció aguda o activa, detectar positius de Covid-19 més eficientment i prevenir possibles focus d’infecció. Així mateix, la informació recaptada servirà com a fonament per a adequar el sistema sanitari a les necessitats futures. Cal destacar que, des del Ministeri de Salut, s’ha insistit en el caràcter anònim de la gestió de les dades recopilades, per la qual cosa les persones estudiades mai no veuran afectada la seva privacitat. “La intenció no és classificar persones, sinó garantir la seguretat i el benestar de la població”, ha emfatitzat Cristina Royo.
Quins són els possibles resultats?
Les immunoglobulines G i M, molt més conegudes en l’àmbit mèdic com a IgG i IgM, són anticossos en forma de proteïna que s’activen davant la presència d’un agent extern infecciós. En aquest sentit, hi ha quatre escenaris possibles:
- IgG negatiu i IgM negatiu: el pacient no ha estat davant la presència de la infecció.
- IgG negatiu i IgM positiu: el pacient té o ha tingut una infecció aguda recent.
- IgG positiu i IgM negatiu: el pacient ha estat en contacte amb la infecció i l’ha superat.
- IgG positiu i IgM positiu: el pacient ha patit una infecció recent.
Tenint en compte l’anterior disposició, les autoritats sanitàries podran discriminar quines persones hauran de ser aïllades i, d’altra banda, quines podran reprendre la seva activitat, amb compliment de les mesures de seguretat recomanades pel Govern d’Andorra.
Actualment, més de 55.500 persones s’han registrat a través de https://coronavirus.govern.ad/ per ser part d’aquest estudi.
