La Carla celebra el seu 40è aniversari plena d’esperança i nous projectes
Les seves amigues feia temps que estaven preparant una festa molt important per a la Carla, sempre han estat al seu costat i en aquesta ocasió no podia ser diferent. Tenien molt clar que la celebració seria en un restaurant de cuina italiana, ja que és la seva passió, però també volien deixar constància d’aquest meravellós moment, motiu pel qual es van adreçar a Dona Secret, per si era factible realitzar aquest reportatge.
Text: Ana Sofia Lopes Coelho
Fotos: César Vidal
La Carla va néixer a Portugal, el dia 24 de gener del 1980, per tant, acaba de fer 40 anys. Com a bona Aquari, la seva personalitat s’ha anat forjant des de la seva infància i necessita estar en constant moviment, per a millorar, tant personalment com econòmicament, una màxima que la va portar a establir-se a Andorra. De molt joveneta va conèixer al Claudio i, amb només vint anys, ja es va casar amb ell. Aquest fet va marcar un abans i un després en les seves vides, ja que després de contraure matrimoni, la decisió d’emigrar a Andorra es va convertir en un fet consumat.
Després de vint anys al país, es considera tan andorrana com portuguesa i se sent totalment identificada amb la nostra llengua i els nostres costums. Quant feien sis anys de matrimoni, va arribar la seva primera filla, la Sofia, que en l’actualitat compte amb 14 anys, després vindria el Daniel, que ara té deu anyets, i són, sens dubte, la seva passió.
I parlant de passions, una de les coses que més apassiona la Carla, és la fotografia. Malgrat que és autodidacta, i que no ha rebut cap formació en aquest sentit, domina perfectament la tècnica de l’enquadrament i gaudeix retratant paisatges de tot arreu. També li agrada viatjar, sempre que pot busca l’excusa perfecta per organitzar un viatge amb la família. De tots els països que ha visitat, hi ha un que l’ha robat el cor: Itàlia. Un país que admira per la seva cultura, arquitectura i gastronomia. Per tant, no és casualitat que hagi celebrat el seu aniversari en un restaurant italià.
A la seva festa hi van assistir les seves companyes de vida, les seves amigues de sempre, la Sònia, la Susana i la Eliete. Per a ella són gairebé tan importants com la seva família i, com era d’esperar, no van faltar a la cita. Com a regals va rebre joies, un preciós ram de flors i un quadre personalitzat, amb fotos de la seva infància. Però, sens dubte, el regal que li va fer més il·lusió va ser la presència de les seves amigues.
Crec que he estat capaç de plasmar tot el que realment hauria de dir en aquest article, ja que la Carla és la meva mare i aquest el meu primer redaccional. Només voldria afegir que és la persona que més estimo i admiro en aquest món, perquè és un exemple per a tots, i que no tinc paraules per agrair tot el que fa per la nostra familia.
