Canòlich, interpretada per Sergi Mas

de Dona Secret el 8 maig 2023

La figura de la Mare de Déu de Canòlich ha estat molt present en l’obra del Sergi Mas. Et presentem algunes de les peces més especials que ha dedicat a la patrona laurediana.

Fotos: César De Pablos · Elena Melgarejo · Noelia Farias · Arxiu/Sergi Mas

Auca de Nostra Senyora de Canòlich

Aquesta és la primera auca que s’ha dedicat a la Mare de Déu de Canòlich i data del 1961, any en el qual Sergi Mas va il·lustrar 14 requadres –les auques tradicionals solen tenir-ne 48– que evoquen la història de l’aparició de l’advocació laurediana de la Verge Maria. Cada il·lustració va acompanyada per versos de dues línies que faciliten la narració; aquests són obra del poeta Jaume Pla. Originàriament il·lustrada en blanc i negre, l’auca es va tornar a reimprimir el 1998, amb motiu del 775è aniversari de l’aparició de Nostra Senyora de Canòlich. Enguany, però, amb motiu dels 800 anys de la troballa de la imatge, es presentarà una versió de l’auca a color.

Portada del llibret original amb l’Auca de Nostra Senyora de Canòlich (1961)

Interior del llibret original amb l’Auca de Nostra Senyora de Canòlich (1961)

Les 14 escenes de la història de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich en la reimpressió de l’auca (1998)

Escena final de l’Auca de la Nostra Senyora de Canòlich, il·lustrada per Sergi Mas amb poesia de Jaume Pla (1998)

L’oli de l’Aplec de Canòlich

Entre finals dels anys 60 i principis dels 70, Sergi Mas va pintar un quadre molt interessant. Es tracta d’un oli sobre tela que reflecteix l’Aplec de Canòlich, tot just davant del Santuari, abans que fos retirada l’enguixada que decorava la façana del temple.

L’oli va il·lustrar el llibret del 775è aniversari de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich

La talla de la Mare de Déu de Canòlich

Un tràgic incendi va destruir l’antic Santuari de Meritxell el 1972, any en què els robatoris d’art sacre creixien exponencialment al Pirineu català. Mossèn Jaume Argelagós, aleshores rector de Lòria, va fer gala de la seva cautela i previsió i va encomanar a Mas la missió secreta de fer una rèplica exacta de la talla romànica de la Mare de Déu de Canòlich. Curiosament, però també sortosament, aquesta reproducció, i no la peça original, va acabar sent robada del Santuari de Canòlich. L’artista sospita que el crim és obra de la banda d’Erik El Belga, un dels més famosos lladres d’art del segle XX. Durant molts anys el secret s’ha mantingut ben custodiat i, en l’actualitat, el Santuari acull una segona rèplica de la marededeu, tot i que l’escultura del segle XIII s’hi exhibeix cada últim dissabte de maig amb motiu del Dia del Canòlich. La devoció per la Mare de Déu ha transcendit de tal manera que el Sergi ha rebut nombrosos encàrrecs privats, essent un d’aquests la talla d’una Verge de Canòlich, encomanada per la família Pujal l’any 1992, amb motiu de l’edificació i obertura de l’església de Sant Antoni de la Peguera.

Rèplica de la talla romànica de la Mare de Déu de Canòlich, exhibida al Santuari de Canòlich

Talla en fusta de la Mare de Déu de Canòlich, propietat de la família Pujal, actualment resguardada a l’església de Sant Antoni de la Peguera

Murals de ceràmica del Santuari de Canòlich

El 1980, el Comú de Sant Julià de Lòria i la rectoria parroquial van encarregar al Sergi la realització de quatre murals de ceràmica, tres dels quals representen les escenes de la Sagrada Família mentre que un altre està dedicat a la troballa de la Verge. Totes quatre imatges evoquen passatges i costums andorrans, com per exemple l’antic pont de pedra d’Aixovall. Cada mural, elaborat amb rajola refractària, esmaltada al forn i emmarcada en pedra tosca, fa 150 x 180 centímetres de superfície. Les quatre peces estan ubicades a les parets laterals de la nau del Santuari de Canòlich.

Primer mural que representa la troballa de la Verge per part del pastor de cal Pere de Bixessarri