Apostes per a la concertació publicoprivada per resoldre la falta d’habitatge
Un informe elaborat pel Cercle d’Economia de Catalunya assenyala la col·laboració entre el sector públic i el privat com a un dels principals mecanismes per frenar la problemàtica per accedir als lloguers
La concertació publicoprivada es posiciona com un dels principals mecanismes per a resoldre la problemàtica de l’habitatge en diferents països d’Europa. Un dels casos més propers es troba a Catalunya, on s’ha identificat aquesta eina com un dels aspectes que més sobresurten a l’hora d’abordar aquesta qüestió. De fet, els beneficis de la col·laboració entre el sector públic i el privat són una de les principals conclusions de l’estudi sobre habitatge elaborat pel Cercle d’Economia de Catalunya.
L’informe detalla tot un seguit de recomanacions a curt, mitjà i llarg termini que tenen com a objectiu augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer; vehicular les polítiques d’habitatge a través de la despesa pública en lloc de fer-ho a través de la regulació; i apostar per la concertació entre el sector públic i el privat, en què el primer fixi incentius i aporti recursos, i el segon es comprometi a col·laborar-hi de forma activa, a canvi d’una rendibilitat raonable.
Entrant al detall, una de les mesures concretes que es proposen és construir un parc ampli d’habitatge protegit a través de la col·laboració publicoprivada en sòl públic, cedit als promotors privats durant un període llarg de temps. Hi construirien habitatge de lloguer protegit al qual accedirien famílies a uns preus taxats, per sota de mercat, i seguint les condicions que estableixi l’administració.
El risc i ventura d’aquesta iniciativa, diu l’informe, “correspondria als inversors privats” i, a més, s’indica que la gestió d’aquest parc d’habitatge seria encomanada a un gestor privat de lloguers o a una entitat sense ànim de lucre. En el cas d’Andorra, per exemple, a l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH). Es tracta, doncs, d’un esquema que ja s’aplica a localitats com ara Barcelona i Madrid.
En aquest sentit, l’informe del Cercle d’Economia de Catalunya apunta que la construcció d’aquest parc públic d’habitatge protegit requereix ajuts públics per tal que el sector privat s’hi involucri activament i accepti el risc que suposa una iniciativa d’aquest tipus. Aquests ajuts poden tenir diferents formes, ja siguin subvencions als costos de construcció o als tipus d’interès.
L’èxit de la concertació publicoprivada a Europa
La col·laboració entre el sector públic i el privat, per tal de solucionar una part de la problemàtica de l’habitatge, ha tingut els seus fruits en diferents països d’Europa.
Els Països Baixos són un dels territoris on es té un sistema de lloguer social més desenvolupat i que és fruit de la concertació publicoprivada. Concretament, existeix el que es diu corporacions d’habitatge, les quals gestionen una gran part del parc d’habitatges socials mantenint una estreta col·laboració amb els governs municipals.
A més, el govern proporciona subsidis per ajudar a cobrir els costos de lloguer per als inquilins amb ingressos baixos i també regula els preus dels lloguers i assegura que els habitatges compleixin els estàndards de qualitat. Aquest model ha permès garantir un accés ampli a habitatges assequibles i de qualitat per a un elevat nombre de ciutadans.
En el cas d’Alemanya, especialment en ciutats com Berlín i Hamburg, la col·laboració publicoprivada ha jugat un paper crucial en la construcció d’habitatges assequibles. Així, s’han posat en marxa diferents iniciatives com ara programes de finançament mixt, projectes d’habitatge mixt i iniciatives municipals on grups de ciutadans, amb el suport dels poders públics i privats, gestionen col·lectivament habitatges per mantenir els preus assequibles.
Un altre cas proper al Principat és el de França, on es designen àrees específiques on es fomenta la construcció d’habitatges assequibles, mitjançant incentius fiscals i subvencions, i també s’incentiva els promotors a construir habitatges assequibles a canvi de beneficis com ara terres a preus reduïts i exempcions fiscals.
L’èxit de la concertació publicoprivada a Europa
La col·laboració entre el sector públic i el privat, per tal de solucionar una part de la problemàtica de l’habitatge, ha tingut els seus fruits en diferents països d’Europa.
Els Països Baixos són un dels territoris on es té un sistema de lloguer social més desenvolupat i que és fruit de la concertació publicoprivada. Concretament, existeix el que es diu corporacions d’habitatge, les quals gestionen una gran part del parc d’habitatges socials mantenint una estreta col·laboració amb els governs municipals.
A més, el govern proporciona subsidis per ajudar a cobrir els costos de lloguer per als inquilins amb ingressos baixos i també regula els preus dels lloguers i assegura que els habitatges compleixin els estàndards de qualitat. Aquest model ha permès garantir un accés ampli a habitatges assequibles i de qualitat per a un elevat nombre de ciutadans.
En el cas d’Alemanya, especialment en ciutats com Berlín i Hamburg, la col·laboració publicoprivada ha jugat un paper crucial en la construcció d’habitatges assequibles. Així, s’han posat en marxa diferents iniciatives com ara programes de finançament mixt, projectes d’habitatge mixt i iniciatives municipals on grups de ciutadans, amb el suport dels poders públics i privats, gestionen col·lectivament habitatges per mantenir els preus assequibles.
Un altre cas proper al Principat és el de França, on es designen àrees específiques on es fomenta la construcció d’habitatges assequibles, mitjançant incentius fiscals i subvencions, i també s’incentiva els promotors a construir habitatges assequibles a canvi de beneficis com ara terres a preus reduïts i exempcions fiscals.
