AMIDA, per una Andorra més accessible per a tots
La plena integració de les persones amb diversitat funcional és una de les lluites que encapçala, des de fa més de tres dècades, AMIDA, associació sense ànim de lucre, que té la voluntat, des dels seus inicis, d’aglutinar tota la població del país que pateix una discapacitat i aleshores millorar la seva qualitat de vida en tots els àmbits.
Fotos: AMIDA
Normalitzar les diferències i respectar els drets que tenen les persones amb diversitat funcional són alguns dels principals propòsits pels quals continua batallant l’Agustina Grandvallet, presidenta d’AMIDA, qui porta més de deus anys al capdavant de l’associació, que compta en l’actualitat amb prop de 250 socis.
Des de fa uns anys, l’associació ha fet un canvi de nom i ha passat de ser l’associació de Minusvàlids i Discapacitats d’Andorra a convertir-se en l’associació de persones amb discapacitat funcional d’Andorra, per tal d’evitar qualsevol definició pejorativa per als seus membres. L’entitat treballa en diferents activitats i campanyes en col·laboració amb l’Institut Guttmann, del qual forma part. L’Institut Guttmann ofereix assistència sanitària especialitzada a les persones amb discapacitat d’origen neurològic i contribueix al ple reconeixement dels drets, així com a una efectiva equiparació d’oportunitats.
La pandèmia de la Covid-19 també ha passat factura a l’entitat, la qual no s’ha mantingut exempta de les conseqüències de la crisi sanitària, segons ha explicat la seva presidenta. “Hi ha hagut un retrocés important a nivell dels nostres drets, que té a veure amb la inclusió i la participació així com l’accés als estudis i les adaptacions”. Grandvallet afirma que la suspensió de les activitats que es feien des de l’associació, i en els diferents àmbits socials, han generat càrregues psicològiques que han influït negativament en les persones amb diversitat funcional. “Imagina’t que si a les persones que fan una vida “normal” els va afectar la pandèmia, com ens ha perjudicat a nosaltres”, assenyala. Per això, des de l’entitat es fa èmfasi en la cura de la salut mental, ja que la crisi de la Covid-19 ha evidenciat la necessitat de comptar amb el suport psicològic necessari. “A nosaltres ens és primordial que el servei psicològic entri per la CAAS, perquè és veritat que en alguns casos des d’AMIDA ho hem pogut assumir, però no arribem a tot. És una lluita que la reivindica AMIDA i moltes altres associacions del país”, manifesta Grandvallet.
L’arribada de la pandèmia ha provocat que s’aturin totes les activitats presencials de la institució, ja que els seus membres són un col·lectiu molt vulnerable. “Si bé es troben a faltar aquest tipus de trobades, hem de ser molt previnguts i cauts i no exposar-nos massa. Per això, fins que tot això no passi, no farem gens d’activitat presencial, sinó tot de manera telemàtica”, assegura Grandvallet.
Actualment, l’associació està col·laborant de manera activa en la llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat. Perquè cal destacar que hi ha una convenció signada i rectificada pel Govern d’Andorra, que busca equiparar la llibertat i els drets de les persones amb discapacitat amb la resta de la població. En la llei s’ha treballat més de sis mesos i ara s’espera, una vegada sigui revisada, entri al Consell General. “Volem que aquesta llei resulti favorable amb totes les aportacions de totes les associacions que hem participat”, assenyala la presidenta d’AMIDA.
Segona formació del voluntariat
Un altre dels propòsits d’enguany d’AMIDA és fer, de cara a la primavera, una segona formació del voluntariat en atenció directa a la gent gran, com a continuació a la primera, impartida per la Fundació Pere Tarrés, feta el passat mes de novembre de 2021, que va comptar amb la col·laboració del Govern d’Andorra i l’aportació econòmica de l’empresa TABANDOR. Aquestes formacions serveixen, segons explica Grandvallet, per donar suport en el seu dia a dia a les persones grans amb diversitat funcional en el seu acompanyament per sortir a passejar, acompanyar per fer gestions diàries o fins i tot fer-los companyia a casa seva.
Les qüestions d’accessibilitat han canviat molt amb el pas dels anys. Fins ara es pensava que la problemàtica era només amb aquelles persones que anaven amb cadira de rodes. Però, aquest problema transcendeix més enllà. “L’accessibilitat va encaminada a tota la població en general, en qualsevol moment de la teva vida ja sigui perquè has patit una discapacitat transitòria o per aquelles persones amb mobilitat reduïda com un pot ser un embaràs, portar el cotxet del nadó, una operació o perquè simplement ens fem grans i la mobilitat no és la mateixa “afirma la presidenta d’AMIDA, qui assegura que qualsevol persona pot necessitar, en algun moment de la vida, espais adaptats a la situació que li toca transitar. “Jo sempre dic, tant costa on estan les escales posar una rampa o respectar les places d’ aparcament destinades a les persones amb mobilitat reduïda?”, afegeix l’Agustina.
Sens dubte, el problema de d’accessibilitat no és una qüestió que només incumbeixi a les persones amb diversitat funcional. És una problemàtica de la qual tots ens hauríem de solidaritzar per fer-la visible i exigir que tota la població tingui les mateixes possibilitats d’accés que la resta.
Principals eixos d’actuació
- Col·laboració en la redacció de la llei d’accessibilitat i llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.
- Vigilància i reivindicar una nova llei d’ accessibilitat en consonància amb la Convenció.
- Participació en el Consell Nacional de la Discapacitat (CONADIS) i l’Institut Guttmann.
- Organització d’esdeveniments i activitats per continuar equiparant els drets de les persones amb diversitat funcional de la resta de la població.
