Especial Constitució: als 27 anys de la Constitució andorrana
Aquest mes es compleixen 27 anys de l’aprovació, mitjançant un referèndum, de la Constitució andorrana, que va suposar un gir de 180 graus per Andorra. El 14 de març de 1993 els andorrans van ratificar la seva Constitució, donant el vistiplau a un text que li va permetre convertir-se en un Estat de dret independent sota la forma de coprincipat parlamentari, modernitzant el país i deixant enrere l’estructura feudal. El document va ser signat pels dos Coprínceps, el president de la República francesa, que en aquella època era François Mitterrand, i el bisbe d’Urgell, Joan Martí Alanis.
Foto: César De Pablos
En tot moment es va prendre consciència de la necessitat d’ajustar l’estructura institucional d’Andorra a les noves circumstàncies, estiguessin donades per l’entorn històric, l’entorn demogràfic i/o l’entorn sociocultural. Així doncs, i entre molts altres àmbits, destaca la separació de poders, passant dels tres àmbits inicials (Coprínceps i els seus delegats, Consell General i Comuns) a la distinció del poder legislatiu a mans del Consell General, el poder executiu en mans del Govern i la segregació del poder judicial de forma independent. També destaca l’evolució de la sobirania, que ara correspon al Poble i no als Coprínceps, i la delimitació de les competències entre el Govern i els Comuns.
A part de tot això, la Constitució va tenir un impacte molt elevat a escala nacional i internacional. A partir de la ratificació el 1993, Andorra va ser reconeguda com a Estat, sent admesa a l’Organització de les Nacions Unides (ONU), on es va pronunciar el primer discurs en català, pel llavors Cap de Govern Òscar Ribas. Va ser just després, l’any 1994, quan el Principat es va incorporar a la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), l’organisme especialitzat en telecomunicacions de les Nacions Unides, dotant-se d’un prefix internacional de trucada propi (+376).
L’aparició de la circumscripció nacional va canviar el règim electoral i, conseqüentment, la fórmula d’elecció dels consellers generals, reduint el pes territorial al Consell General en benefici d’una major representativitat nacional. Es van reconèixer, per primera vegada, els drets fonamentals i les llibertats de les persones de forma expressa, implicant que els anys següents hi hagués un desplegament legislatiu. S’ha de recordar que abans de la ratificació de 1993, alguns drets socials semblava que no existien. Per exemple, no estaven permeses ni les manifestacions ni les vagues i els partits polítics tampoc estaven reconeguts.
La Constitució va garantir la llibertat religiosa i de culte, tot i que l’Església catòlica ha seguit mantenint un avantatge exclusiu amb la figura del Copríncep Episcopal, reconegut pel Vaticà l’any 2008 per mitjà de la signatura del Concordat amb la Santa Creu. Hi va haver una desvinculació dels actes religiosos de les sessions del Consell General, ja que fins llavors era costum celebrar misses o fer oracions a la capella de Sant Ermengol abans de cada sessió. A més a més, la Llei del Matrimoni (1995) va institucionalitzar el matrimoni civil i va regular el divorci.
El reconeixement d’Andorra com a estat de ple dret va permetre que el passaport andorrà fos acceptat en l’àmbit internacional. S’ha de recordar que abans de la Carta Magna, aquest document servia per viatjar a Espanya o a França, però si un andorrà volia viatjar més lluny, havia de sol·licitar un certificat de viatge, recorrent als Coprínceps.
També es va aprovar la Llei de la Nacionalitat, obrint la porta a l’adquisició de la ciutadania andorrana a totes les persones no nascudes al Principat. La Llei permetia aconseguir la nacionalitat per anys de residència al país -inicialment eren 30, actualment són 20- i també per naixement, encara que els pares fossin estrangers. Aquesta va ser la primera llei constitucional que només va ser ratificada per un dels Coprínceps: l’Episcopal. Per altra banda, segueix estant prohibida la doble nacionalitat.
Després de 27 anys, ja hi ha més d’una generació d’andorrans que ha conviscut amb la Constitució des del moment del seu naixement. Això remarca el fet que Andorra segueixi evolucionant, transformant-se i adaptant-se als canvis, per no quedar-se enrere, i potser la seva Carta Magna, amb el temps, haurà de fer el mateix.
