Sònia Vidal, l’art de les finances
Dona preparada i versàtil, la Sònia Vidal és l’actual directora de Negoci d’Andorra d’Andbank. Ha estat a Panamà i Miami, a les filials d’Andbank dirigint la taula de mercats i d’inversions. Satisfeta pel seu retorn al país, en valora especialment la seguretat i el sobretot el fet d’estar prop dels de casa, ja que és una persona molt familiar.
Fotos: Jean-Luc Herbert
Fins als 16 anys, la Sònia volia ser farmacèutica, sempre li havia agradat la biologia i la química. Però les coses van anar cap a una altra banda i es va decantar pel món empresarial. Val a dir que sempre ha estat vinculada a aquest sector, “el món de l’empresa sempre m’ha agradat pel contacte que hi he tingut des de molt petita. Els meus pares són hotelers i sempre he viscut en un hotel, on he pogut gaudir dels seus avantatges i, entre ells, el fet de tenir als pares treballant a prop”, explica. Amb tot, reconeix que és un sector molt exigent quant a horaris i puntes de feina els caps de setmana i els mesos d’estiu, “amb els meus germans, la Sílvia i l’Esteve, ens vam beneficiar de tenir sempre els pares al costat. I això ha estat molt important en moments tan rellevants com són la infància i l’adolescència”, indica.
Com recorda l’Andorra d’aquella època?
Era un lloc privilegiat per fer créixer als fills, com encara ho és ara. Era una Andorra molt segura que es beneficiava d’una expansió econòmica lligada al creixement del sector turístic. El país rebia un gran nombre de visitants no solament espanyols però també hi havia molt turisme francès i de llarga durada. Era habitual tenir clients a l’hotel que passaven un mes a Andorra durant les seves vacances d’estiu.
Quan va decidir que es dedicaria al món de les finances?
Durant els meus estudis a França a l’Ecole Supérieure de Commerce vaig anar descobrint el món dels mercats financers i la seva importància per a l’economia i l’empresa. Vaig triar Finances com a especialitat durant els estudis superiors i això em va donar l’oportunitat de treballar un any a la Tresoreria del Holding Financer LVMH, Louis Vuitton Moet Henessy, a París, grup multinacional francès líder mundial de la indústria del Luxe. Aquell any en la Tresoreria de LVMH va reafirmar la meva intenció de voler anar més lluny en el món de les finances. Vaig decidir cursar el MBA de Finances al Canadà a la Universitat Laval, ja que era un dels MBA més especialitzats i acreditat per l’AACSB l’Association to Advance Collegiate School of Business dels Estats Units.
Durant anys ha dirigit la taula de mercats i d’inversions de la filial d’Andbank a Panamà i Miami, quina és la gran diferència entre fer banca a Amèrica i a Andorra?
Fer banca privada és oferir els serveis i productes financers que millor s’adapten a les necessitats dels teus clients i és evident que el client llatinoamericà i el client andorrà o europeu presenten diferències importants com són entre altres la divisa de referència de les seves inversions, l’univers d’actius invertibles, o la percepció del risc. Si bé les similituds en cultura respecte a d’altres mercats com poden ser els asiàtics ajuden molt a bancs andorrans o espanyols a fer Banca a Llatinoamèrica, l’èxit vindrà per entendre les seves necessitats particulars i poder proposar una oferta adaptada al seu mercat. Quan jo em desplaço a Panamà l’any 2010 és justament amb aquest objectiu, des del nostre centre d’operacions, el nostre “Hub Tresorer”, adaptar els nostres productes i serveis a les necessitats locals en un món dòlar.
“El client llatinoamericà i el client andorrà o europeu presenten diferències importants”
Va triar tornar a Andorra?
Sí, quan el banc va considerar que era la persona més adient per dirigir la Taula de mercats i d’Inversions a l’altre costat de l’Atlàntic sempre ho vaig considerar per mi i la meva família com un projecte per una durada limitada en el temps. En aquell moment dirigia la Taula de Tresoreria i d’Inversions a Andorra, i em va agradar el projecte i el repte que suposava, ja que era un projecte important i lògic pel banc que s’expandia de manera significativa a Amèrica. Es tractava d’un projecte d’una durada determinada on la meva intenció des de l’inici era de tornar al cap d’uns anys. Si bé vaig em vaig quedar més temps del previst, ja que també vaig estar a Miami, al cap de vuit anys vaig pensar que era un bon moment tornar a Andorra tant a nivell personal com professional.
Imagino que valora més la seguretat del país, comparant-la amb la de Sud-Amèrica…
Aquest va ser el pas que més em va costar per decidir-me a marxar, tenia dos nens molt petits, la Clara i el Guillem, i la vida a Andorra era ideal. Però vaig decidir agafar el repte assegurant-me que a nivell personal gaudiríem de les màximes prestacions a nivell de seguretat. El banc em va facilitar poder viure en els barris més segurs de la ciutat, un punt clau en aquests països per poder tenir la tranquil·litat necessària per a la família. Allà un executiu estranger no pot viure en qualsevol lloc de la ciutat com ho pots fer aquí a Andorra.
Quin és el record més bonic dels seus anys lluny de casa?
Tenim molts bons records a nivell familiar, el fet d’estar tan lluny de la resta de la família ens va unir molt com a nucli familiar. El naixement de la meva filla petita, la Júlia, a Panamà, sens dubte ens marcarà. No tinc un record en concret sinó que aquells anys representen per mi una època on vam poder oferir als nens una visió diferent de la que haguessin tingut si ens haguéssim quedat a Andorra. Marxar a 10.000 km de la família en un país tan diferent va desenvolupar la capacitat d’adaptació de la família i dels nens en particular. També el fet de conviure amb altres cultures va ser molt interessant per a tots, Panamà i Miami són dues destinacions on hi viuen molts expatriats de tot el món. Així entre les amistats dels nostres fills i les nostres comptàvem amb nacionalitats tan diverses com americans, panamenys, argentins, mexicans, brasilers, coreans, noruecs…, i andorrans també!
Què va trobar més a faltar?
Sens dubte el més dur va ser deixar a la família, els meus fills són els únics nets que tenen els meus pares i definitivament marxar tan lluny va ser un xoc important per als pares. Trobava a faltar el contacte regular amb la família, ja que no només estàs a 10.000 km de casa, sinó que també tens un diferencial horari de set hores. Això fa que les ocasions de poder parlar amb la família són limitades durant la setmana i passa el temps amb menys contacte familiar del que voldries, sobretot amb nens petits on has d’estar present malgrat l’ajuda de les noves tecnologies.
Té polítics a la família, no s’ha plantejat mai fer política?
Andorra està en un moment molt important de la seva història on s’han viscut canvis significatius i on n’hi hauran d’altres a adoptar. És important que tots els Andorrans en siguem conscients i hi puguem participar però, personalment, fins ara m’ha atret més el sector privat.
En què consisteix el seu càrrec actual?
Des d’inicis d’aquest any soc la directora de Negoci d’Andorra dirigint les àrees de Banca Privada, Banca País i de Gestió d’Actius i Assessorament. Des d’una vessant més tècnica pel meu perfil durant els meus 20 d’experiència professional, ara dirigeixo una àrea que està més en contacte amb el client. És una oportunitat i una evolució que em venia de gust encetar en aquest moment de la meva carrera professional.
L’obliga a estar moltes hores fora de casa, com ha aconseguit l’equilibri entre la vida familiar i professional?
No és senzill, tinc tres fills i no és fàcil trobar l’equilibri. El meu secret és comptar amb un equip dins de casa que em dona suport constantment, com és el meu marit, des de sempre hem funcionat així. Ell ara està en un projecte emprenedor que li permet tenir certa flexibilitat a nivell d’horaris i allà on no puc arribar jo, hi arriba ell. Sense aquest treball en equip a casa, no podria portar el ritme actual fora de casa.
“He pogut tenir tres fills durant la meva vida professional sense que això suposés una limitació en les meves aspiracions professionals”
Durant la crisi de la Covid-19, ha fet teletreball?
Sí, en prendre consciència de la gravetat de la situació provocada per la Covid-19, a inicis de març el banc va gestionar en menys de 48 h l’accés per a tot l’equip al teletreball, hem treballat des de casa. La veritat que ha estat un període molt intens de feina amb canvis provocats per aquesta nova situació al mateix temps que molts de nosaltres ho hem hagut de gestionar tenint els nens a casa. En el meu cas ha estat possible com et deia perquè a casa som un equip, però també el teletreball m’ha permès seguir treballant amb la mateixa intensitat, però combinat amb una presència a casa necessària amb la situació excepcional que els fills també estaven vivint.
Com està compensant als fills i al marit les hores que es passa a la feina?
A casa tothom està força ocupat, els meus tres fills fan activitats extraescolars. Els meus dos fills grans fan esport a nivell de competició, cosa que no els deixa molt temps lliure durant la setmana. Hem tingut sempre la cultura de l’esforç com me la van inculcar a casa meva; per tant, per aconseguir reptes ambiciosos cal un esforç i una disciplina que s’aprèn des de petit. Els caps de setmana els dediquem a seguir als fills en les seves competicions a Andorra i a Espanya principalment, i a compartir activitats amb la més petita.
Aconsegueixen fer moltes activitats junts?
Sempre ens hem organitzat per passar temps en família. Procurem sopar junts a casa als vespres entre setmana i els caps de setmana fem activitats junts. Quan estàvem a Panamà i Miami vam tenir la sort de poder viatjar molt plegats i fer moltes coses junts, aquesta etapa ens ha fet més forts com a família. Des que hem tornat a Andorra, hem pogut gaudir de caps de setmana junts esquiant, o amb els avis i els tiets. Des de fa un any el nen competeix en tennis, potser aquest darrer any hem estat més separats, el meu fill amb el meu marit i jo amb les nenes. Procuro anar a veure la nena gran als seus partits de bàsquet amb l’equip cadet.
Les finances i l’actualitat econòmica, es queden al rebedor de casa?
No sempre… és difícil tallar completament en arribar a casa. A més, el meu marit i jo compartim formació, ens vam conèixer estudiant la mateixa carrera i per tant sovint l’actualitat econòmica es debat a casa.
Li agradaria que algun dels seus fills seguís els seus passos a la banca?
Volem que facin el que més els agradi, intentem dirigir-los cap a estudis que els obri un màxim de portes a Andorra i fora. El fet d’haver estat una part important de la seva vida fora d’Andorra fa que ara mateix considerin treballar en qualsevol país. De fet, la meva filla gran és molt “americana”, manté contacte regular amb les seves amigues de Miami i de moment sembla que vol anar a estudiar la carrera als EEUU. Crec que el coneixement en si, és més important que el sector en què l’apliques; l’important és que els nostres fills gaudeixin amb el que fan, i si al final treballen en el sector financer, serà perquè ells ho han decidit.
Com veu el futur de la banca a Andorra?
El sector bancari ha viscut una important transformació els darrers anys fruit dels canvis que del sector a nivell mundial després de la crisi financera del 2008 i a l’adaptació d’Andorra a les normes internacionals. N’hi ha d’altres que vindran però al final són canvis necessaris en un món més transparent i que donaran oportunitats al sector. La banca andorrana té una forta especialització en Banca Privada on té una gran experiència i coneixement que ha de fer valer a nivell internacional. La proposta de valor que ofereix el banc en els seus serveis i productes com a grup internacional és diferencial respecte a la competència en moltes de les jurisdiccions on tenim presència.
“Andbank té un projecte ambiciós a Andorra i també a nivell internacional com a líder de Banca Privada i motivador per als empleats”
I el seu futur a Andbank?
La veritat és que porto 20 anys al banc però no m’ho sembla, ja que he estat pràcticament la meitat fora liderant nous reptes. Andbank té un projecte ambiciós a Andorra i a nivell internacional com a líder de Banca Privada i motivador per als empleats. Jo sempre he tingut l’oportunitat de progressar a Andbank perquè no em pesen els anys, al contrari.
Andbank està fent una gran feina arran de la Responsabilitat Social Corporativa, com la valora?
Molt positivament, per una empresa és important la seva petjada social i Andbank això ho ha entès i dedica per exemple recursos considerables a la lluita contra el càncer, malaltia que malauradament afectarà en un futur a gran part de la població mundial segons els estudis científics.
La Sònia Vidal Ferrer neix a Escaldes-Engordany el 28 de maig de 1976. Va a l’Escola Francesa d’Escaldes-Engordany i després al Lycée Comte de Foix. Entra a l’École Supérieure de Commerce de Nantes on es llicencia en Administració i Direcció d’Empreses, i després marxa a estudiar al Canadà, a Quebec, a la universitat de Laval, on fa un MBA de Finances. Al juliol del 2000 entra a treballar a Andbank, on es queda fins al juliol del 2010, quan marxa a la filial d’Andbank a Ciutat de Panamà, fins al setembre de 2017 per liderar la Taula de Mercat de Capitals del grup a Llatinoamèrica. Posteriorment es desplaça a Andbank Brokerage, a Miami, Florida, on s’hi queda un any, i on s’ocupa de la coordinació i supervisió funcional de les taules de Mercat del grup a Miami, Brasil, Panamà, Mèxic i Uruguai, per després incorporar-se a l’oficina central d’Andorra on actualment és directora de Negoci. Està casada i té tres fills, la Clara de 15 anys, el Guillem de 12, i la Júlia de 8. Entre les seves aficions destaca el piano, va cursar fins a vuitè curs d’aquest instrument al Conservatori del Liceu de Barcelona; també li agrada el bàsquet, va jugar en la lliga universitària francesa.
