Silvia Bello Blasco, disciplinada i equilibrada

La Silvia és una persona que ha sabut combinar amb èxit la seva vida personal i professional. Ha tingut una infància i una adolescència feliç i tranquil·la a Barcelona, envoltada d’una família extensa i unida. Enginyera en Telecomunicacions de formació, ha trobat el seu lloc a Andorra, on, al costat de la seva sòcia Marta, ha fundat RelocAnd, una empresa especialitzada en serveis d’expatriació. Amb els anys, la Sílvia ha demostrat ser una dona resilient, organitzada, ambiciosa i molt resolutiva, que valora profundament els llaços familiars i l’equilibri entre els seus múltiples rols.

VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA

Quins són els records més entranyables que guardes d’aquella etapa de la teva vida?

La meva infància va ser a Barcelona, ja que jo vaig néixer allà. Va ser una infància feliç i molt familiar. Recordo els dies d’estiu a Argentona, on estiuejàvem, i els Nadals multitudinaris a casa dels meus avis, tinc la sort de tenir una família molt extensa. I bé, afortunadament tinc un gran record d’aquella època.

Penses que quan eres petita ja tenies tots els ingredients que acabarien conformant el que ets avui en dia o has canviat molt?

Jo crec que no he canviat massa, continuo tenint els valors i principis que em van inculcar els meus pares.

Tens una germana petita. Com era la relació amb ella?

La relació amb la meva germana és molt i molt bona, ho ha sigut sempre i encara ho és. A més a més, tinc la gran sort que ara, des de fa un parell d’anys, ha vingut a viure a Andorra.

Pare informàtic i mare modista. Com era la relació amb ells quan eres petita?

Era una relació molt bona. La veritat és que han tingut la sort que, tant la meva germana com jo, no hem donat massa problemes. Per a ells sempre hem sigut la seva prioritat, tot i que treballaven molt per poder-nos oferir la millor educació.

Eren molt intransigents amb tu o més aviat permissius?

Eren bastant estrictes, una intransigència ben entesa i amb molt amor.

Amb qui dels dos tenies més afinitat?

Afortunadament amb els dos. Cadascú tenia el seu paper. La mare sempre ha sigut molt més dolça i el pare era el que en un moment donat, quan la mare no se’n sortia, doncs era el que venia a recordar les normes.

Quina és la millor lliçó que has après d’ells?

Que a la vida s’ha de treballar molt per assolir els teus somnis, que res ens cau del cel.

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

Com va ser la teva adolescència, quins són els records que conserves d’aquella època?

Seguint una mica en la línia de la meva infància, vaig tenir una adolescència afortunadament bastant tranquil·la. Reconec que no vaig donar massa problemes. Recordo aquella etapa envoltada dels meus amics, gaudint de la família i tinc molt bons records amb la meva germana, ja que només ens portem tres anys i som dues noies. Va ser una etapa molt feliç.

La teva adolescència i l’etapa estudiantil van transcórrer a Barcelona, el teu lloc de naixement. Suposo que això va fer que no canviés molt la teva rutina en comparació a la gent que ha de marxar lluny a estudiar, no?

Exacte, no va canviar gens, vaig continuar vivint a casa dels meus pares durant tota la meva època d’estudiant. Barcelona és una ciutat en la qual ho tens tot, per tant no vaig haver de desplaçar-me enlloc per poder anar a la universitat i finalitzar els estudis.

La teva etapa a la universitat, la vas compaginar treballant, o només estudiaves?

Doncs la veritat és que només estudiava, perquè vaig fer una carrera que requeria moltes hores i no hauria tingut temps per treballar, i a la vegada estudiar. Si hagués treballat, de segur que se m’hauria allargat la carrera. Afortunadament, tenia uns pares que van preferir ajudar-nos perquè poguéssim tenir uns bons estudis, i nosaltres, com a filles, vam respondre.

Et consideraves una bona estudiant?

Jo crec que era bona estudiant (riu). Segur que si ho preguntessis als meus companys, t’ho confirmarien. A més, no em quedava una altra si volia acabar aquella carrera tan dura i anar a curs per any…

Vas fer moltes amistats en aquella època?

Moltíssimes. Moltíssimes perquè em vaig passar tantes hores a la universitat. Jo, de fet, anava a la universitat de dilluns a diumenge i passava moltíssimes hores amb els meus companys. Són amistats que avui dia encara conservo, amb alguns ens hem trobat en l’àmbit laboral. Van ser sis anys de la meva vida que passava més estona amb els meus amics, que eren companys de classe, que amb la meva família.

El teu currículum formatiu és força important, ja que vas estudiar Enginyeria en Telecomunicacions i et vas especialitzar com a tècnic en sistemes electrònics i formació superior en telecomunicacions. Per què vas escollir aquesta carrera i no vas apostar per una altra, ho tenies molt clar?

Ho vaig tenir bastant clar. Sempre m’han agradat molt les assignatures de ciències i tecnologia.

Què és el que més et va cridar l’atenció de l’Enginyeria i, sobretot, de les Telecomunicacions? Ja s’augurava un brillant futur per a aquesta especialitat?

En aquella època era una carrera bastant nova i amb molt bones perspectives en el món laboral. Hi havia molt pocs Enginyers de Telecomunicacions i això em cridava molt l’atenció.

No es podria considerar aquesta una professió més aviat masculina?

En aquella època sí, i això també em suposava un repte. Avui en dia, crec que totes les carreres universitàries s’han equilibrat bastant i sí que hi ha paritat.

Has tingut alguna vegada problemes, durant la teva època d’estudiant de carrera, pel fet de ser dona?

Tot el contrari. A classe érem 12 noies i 70 nois, ens portaven en safata, estàvem molt ben cuidades.

Què és el que recordes amb més enyorança o felicitat d’aquella època?

Les hores que passàvem amb tots els companys de classe. Estudiàvem molt, i els caps de setmana ens passàvem hores al laboratori fent pràctiques, però rèiem molt. No teníem més remei, al final estàvem tots en la mateixa situació. També el que m’emporto d’aquella època és haver conegut al meu marit, l’Alexis.

VIDA PROFESSIONAL

Acabes els teus estudis i comences una nova etapa en l’àmbit professional. Com van ser els teus inicis?

Molt interessants, van ser un continu aprenentatge. El món laboral no té res a veure amb la vida d’estudiant, quan acabes la carrera et penses que saps de tot i en realitat no saps de res. En aquella època, com he dit abans, hi havia molt pocs enginyers de telecomunicacions i era una carrera que tenia molt bona projecció quant a feina. I, aleshores, de seguida que vaig acabar la carrera vaig començar com a treballar al Grup Volkswagen com a consultora en el Departament de Sistemes de la Informació.

Abans de fundar RelocAnd, havies tingut alguna altra experiència com a emprenedora?

No. Sempre havia treballat per multinacionals.

Finalment, et desplaces a Andorra i comences una nova vida al nostre país. Per què Andorra?

Perquè tenim un vincle molt especial amb el país, el meu marit és andorrà.

Què et va motivar a posar en marxa RelocAnd, l’any 2015?

Tot just arribar a Andorra, vaig conèixer a la que actualment és la meva sòcia, la Marta. Arran de matricular les meves filles al col·legi Àgora Internacional, igual que ella, ens vam començar a endinsar en el món dels expatriats i com estaven de mal atesos, en general, en el seu procés de residència i establiment al país. Vam decidir que els nous residents es mereixien més professionalitat i atenció.

Ens podries descriure els serveis principals que ofereix la vostra empresa?

RelocAnd és una empresa boutique especialitzada en serveis d’expatriació que ofereix un assessorament personalitzat i solucions, tant a clients individuals com a les seves famílies, i a empreses que vulguin establir la seva residència fiscal a Andorra.  Ens ocupem de tots els aspectes empresarials, patrimonials i familiars amb l’objectiu que l’establiment d’aquests tres aspectes a Andorra es faci de la manera més suau possible i amb total èxit.

Quins van ser els majors reptes als quals et vas haver d’enfrontar durant els primers anys?

El repte més gran que tenia i té la nostra feina és la captació de nous clients.

Es podria catalogar la vostra empresa d’exitosa i totalment posicionada?

Des de la meva humil opinió, jo crec que sí. La nostra màxima prioritat és la satisfacció dels clients un cop acabada tota la feina. Les ressenyes de Google d’alguns d’ells són la mostra. D’altres, per motius de confidencialitat prefereixen quedar-se en l’anonimat.

Quines habilitats consideres que han estat fonamentals per a la vostra consolidació?

Pensar sempre en la millor solució per al client, i anteposar els seus interessos per sobre de qualsevol altra cosa. La sinceritat és la clau.

Quins són els trets diferencials de RelocAnd envers altres empreses del sector, si és que n’hi ha a Andorra?

Professionalitat, excel·lència en la nostra feina, discreció, domini dels processos i de la idiosincràsia del nostre país, empatia amb els nostres clients i, de vegades, molta paciència (riu). Jo sempre dic que la competència és bona perquè intentes treure el millor de tu, però malauradament és un sector amb molt d’intrusisme.

Com assegureu una transició suau i sense estrès per als vostres clients?

Posant-nos en la seva pell i en la de la seva família. Transmetent molta seguretat i confiança. Nosaltres també vam ser un dia expatriades.

Com gestioneu els aspectes emocionals dels clients durant el procés de reubicació?

Transmetent tranquil·litat, seguretat i domini en cada pas del procés. Potser queda molt pedant que ho digui, però tant la Marta com jo, som extremadament resolutives.

Com ajudeu les famílies amb nens a adaptar-se a Andorra?

Explicant que Andorra té diferents sistemes educatius de qualitat, on segur que trobaran aquell que més s’adeqüi al seu projecte de vida. Que som un dels països més segurs del món, amb molta natura i qualitat de vida. També tenim un programa d’accions enfocat a ajudar a la seva integració social al país. Ho agraeixen molt.

Quins aspectes legals i administratius són més complexos durant una reubicació al nostre país?

Aquí potser seré políticament poc correcte, però estem en un moment de molts canvis on els aspectes legals i administratius no són clars ni concisos i lidiar amb l’Administració no és fàcil ni tan àgil com ho hauria de ser. Has de respirar profund, tenir molta paciència i no transmetre aquesta incertesa i inseguretat als clients.

Quins valors consideres essencials en la vostra empresa?

Honestedat, professionalitat, eficiència, eficàcia i discreció.

Has trobat moltes barreres pel fet de ser una dona en el món empresarial?

La veritat és que no.

Quins són els aspectes més gratificants de la teva feina?

Amb les paraules d’agraïment dels nostres clients. Molts et tracten com si fóssim de la seva família o ens coneguéssim de tota la vida, ens acabem fent amics. I ells mateixos et referencien als seus contactes. Quan va passant el temps i els veus feliços a Andorra amb les seves famílies i totalment integrats em dic a mi mateixa “doncs no ho hem fet tan malament”. Com a anècdota divertida, una clienta ens ha batejat com “my angels in the mountains”.

Com manteniu la vostra experiència i coneixement actualitzats en un sector tan dinàmic?

Estem en constant aprenentatge per estar al dia dels canvis i poder recomanar la millor solució en cada cas. Malauradament, no hi ha cap mena de formació en el nostre sector.

Quina és la teva visió per al futur de RelocAnd?

Nosaltres continuarem treballant per continuar oferint el millor servei als nostres clients, però malauradament penso que no tot està en les nostres mans, depenem de les decisions d’estratègia de país que prengui el Govern.

Com equilibres la teva vida personal amb la teva carrera professional?

Amb disciplina, faig tot el que puc, tot i que de vegades sento que no arribo a tot. Però l’equilibri, si el busques, sempre el trobes.

Has pensat a posar en marxa algun altre negoci més enfocat a les telecomunicacions o altres activitats diferents de la reubicació?

Em falten hores al dia, de moment no, però mai se sap, no em tanco a res.

VIDA EN PARELLA

Quants anys portes de casada?

21 anys. Ens vam casar l’any 2003 a Barcelona.

Te’n recordes qui dels dos va fer el primer pas i com va ser aquell moment? Ens ho pots explicar?

I tant que el recordo, no me n’oblidaré mai. El vaig conèixer el primer dia de classe a la universitat, però vam començar a sortir tres anys més tard. Els detalls prefereixo que quedin en la nostra intimitat (riu). Els tres primers anys érem amics íntims, els dos formàvem part de la mateixa colla d’amics i després de tants anys de convivència, vam fer un pas endavant.

Quin és l’aspecte que més valores del teu marit?

La seva bondat, ja que té un cor gegant i és molt treballador.

I el que menys suportes? Si és que ens ho pots explicar?

El seu desordre, però potser és que jo soc massa endreçada (riu) i veig més la diferència.

Tens dues filles, l’Alexia i l’Astrid, com és la teva relació amb elles?

Boníssima. Estan en plena adolescència, però la veritat és que no em puc queixar, són molt bones nenes.

I que fan en aquests moments, encara estan estudiant?

L’Alexia ha acabat l’IB (Batxillerat Internacional) i comença ara al setembre a ESADE el doble grau de “Dret, Global Governance, Economics and Legar Order”. L’Astrid comença 4t de l’ESO. Estem molt orgullosos d’elles, són unes nenes molt estudioses i treballadores.

Què és el més positiu de poder compartir la vida en família?

Veure créixer a les meves filles amb salut, sentir que són felices i veient que amb esforç i disciplina van pel camí de complir els seus somnis.

I el que menys suportes?

Haver de repetir les coses mil vegades… Jo suposo que la desobediència forma part d’aquesta etapa, però arribes cansat de treballar, tens dues nenes adolescents i el fet d’haver de repetir i repetir sempre el mateix, a vegades és complicat.

ÀMBIT PERSONAL

Com et descriuries tu com a persona?

És difícil definir-se a un mateix. És una pregunta que hauria de respondre la gent que m’envolta.

Quins trets de la teva personalitat creus que et defineixen millor?

Soc una persona molt organitzada i que m’agrada planificar les coses, tenir-les sota control. Intento fugir de la improvisació.

Quines virtuts destacaries de tu mateixa o quins aspectes consideres que són els teus punts forts?

Resiliència, disciplina i equilibri.

Hi ha algun defecte o aspecte menys positiu de la teva personalitat que ens puguis confessar?

En tinc molts de defectes, com per exemple que soc bastant tossuda (riu).

Creus que és fàcil conviure amb tu?

Jo crec que sí.

Com ha influït la teva experiència professional en la teva vida personal?

Jo ho diria a la inversa, l’estabilitat en la meva vida personal ha influït en la meva vida professional.

Saps desconnectar de la feina?

Em costa desconnectar de la meva feina perquè sempre atenc qualsevol dubte que tinguin els meus clients amb immediatesa. Forma part de l’èxit de la nostra feina.

Si parlem de les teves filles. Quina és la satisfacció més gran que t’ha donat la vida?

Veure-les créixer sanes, felices i amb els valors que els hi hem inculcat a casa.

I, en l’àmbit personal, què és el més important per a tu a la vida?

La salut, la família, l’amor i l’amistat.

INQUIETUDS I HOBBIES

A què dediques el teu temps lliure?

M’agrada fer esport o simplement descansar i deixar la ment en blanc.

Quines activitats et proporcionen més satisfacció?

Passar temps amb la família i els nostres amics.

Tens algun hobby?

Esquiar a l’hivern i navegar a l’estiu.

Hi ha alguna activitat que t’apassioni per sobre de totes?

M’encanta cuinar i fer sopars pels meus amics.

Practiques algun esport regularment?

Sí, el Ioga i esquí, a l’hivern.

Quina importància té l’exercici físic en la teva vida?

És molt important tant per la meva salut com pel meu benestar físic i mental. Intento fixar-me uns horaris per poder dedicar-me temps a mi mateixa i a practicar esport.

Hi ha alguna decisió o acció del passat de la qual et penedeixis?

Penedir-me no, potser hauria pres alguna decisió diferent. Però això forma part de l’aprenentatge de la vida i et fa créixer com a persona.

Si tinguessis l’oportunitat de tornar enrere en el temps, què faries diferent o quina experiència t’agradaria viure que no hi hagis viscut fins al moment?

A mi m’agrada mirar endavant i no enrere. Encara em queden moltes experiències per viure, això espero!!

Hi ha alguna cosa que et faci por o que et generi inquietud?

Sí, la salut i la felicitat de les persones que més m’estimo.

Creus en el destí o penses que som els artífexs del nostre propi camí?

Crec totalment en el destí.

I en la sort?

T’hauria dit que no hi crec, fins que vaig escoltar fa poc, una xerrada de la Dra. Marian Rojas on, en referència a la sort, citava la següent frase de Sèneca “La sort és on conflueixen la preparació i l’oportunitat”, és a dir, qui més estudia, més es prepara, més visualitza el que vol, és capaç de percebre molt millor les oportunitats. Em va encantar aquesta definició de “sort” i la comparteixo.

Hi ha algun somni o projecte que tinguis pendent en l’àmbit personal?

Sí, m’encantaria marxar de viatge amb el meu marit i les meves filles durant molt de temps i, sobretot, sense mòbils! (riu).

FITXA

NOM: Silvia

COGNOMS: Bello Blasco

DATA I LLOC DE NAIXEMENT: 2 de gener de 1975 a Barcelona

ESTAT CIVIL: Casada

FILLS: Alexia (18 anys) i Astrid (15 anys)

FORMACIÓ: Enginyeria Tècnica en Sistemes Electrònics i Enginyeria Superior en Telecomunicacions a La Salle Bonanova

FEINES DURANT ELS ESTUDIS: Durant els estudis cap.

TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL: Consultora en el Departament de Sistemes de la Informació del Grup Volkswagen i posteriorment Cap de Projectes a T-Systems (Deutsche Telekom)

MOMENTS DE VIDA: Conèixer el meu marit i el naixement de les meves filles.

De 6 A 9 fotos amb els moments que consideri més importants de la seva vida

RESPOSTES BREUS 

Menjar preferit: Un bon pernil amb pa amb tomàquet

Beguda: Champagne o un bon cava

Un llibre: “Cómo hacer que te pasen cosas buenas” de la Marian Rojas

Una pel·lícula: Grease

Un actor o actriu: Jack Nicholson

Mar o muntanya: Mar a l’estiu i muntanya a l’hivern

Un viatge: Polinèsia francesa

Un país per viure-hi: Andorra

El racó preferit del país? La Vall d’Incles

Un somni: Tenir una vellesa amb qualitat de vida acompanyada de les persones que m’estimo