Sandra Tomàs, al costat del ciutadà

Té la responsabilitat de les persones grans, els infants i també de la promoció econòmica del comú d’Escaldes-Engordany. Per tant, Vivand és cosa seva, com el Saló de la Gent Gran i tot el que respecta a la mainada.

És la filla gran de Cal Xirro, d’Escaldes-Engordany i, a banda de la tasca de consellera de comú, també segueix al negoci familiar, “vinc al despatx cada dia, tot i que l’empresa compta amb un equip gestor”. La Sandra es pren molt a pit la seva tasca al comú i es mostra satisfeta pel contacte proper que té amb el ciutadà. És consellera de la Gent Gran, de la Infància i de Promoció Econòmica i Vivand. “M’encanta la política comunal, cada dia és interessant. Tot es mou molt de pressa, en un mateix dia pots tenir alegries i decepcions, perquè estàs constantment en contacte amb els ciutadans i reps les seves opinions de primera mà. A més, els resultats de la teva feina es veuen de seguida” indica la Sandra, que parla amb molt entusiasme del seu dia a dia a la corporació local. Dels tres departaments que té sota la seva responsabilitat, la consellera reconeix que el que li reclama més dedicació és Promoció Econòmica i Vivand, “sí, sense cap dubte és el que m’ocupa més temps, però també em dona moltes satisfaccions”.

Com va començar en política?

Sempre he viscut la política, forma part de la meva vida. A les converses de casa era un tema del qual es parlava molt. No puc recordar quan vaig començar, perquè sempre ha estat part integrant de la meva vida. Des de fa uns 7 o 8 anys, m’hi dedico més activament.

Sempre amb DA?

Estic amb DA des de la seva creació. De seguida vaig entrar a formar part del comitè parroquial, que vaig presidir durant un parell d’anys.

Satisfets amb Vivand?

La decisió de tancar l’avinguda i fer-la per a vianants va ser del mandat anterior i nosaltres n’estem recollint els fruits. Està tenint una gran acceptació, pel que fa als comerciants l’índex és del 75%, mentre que la ciutadania i els turistes ho valoren positivament en un 90%. Aconseguir això amb només tres anys, penso que és molt positiu. És una satisfacció pels que van prendre la decisió i van haver de patir el rebombori inicial, perquè ara es demostra que va ser un encert. Ara començarem les obres d’embelliment per deixar l’avinguda definitivament per a vianants.

Aquestes obres estan vinculades amb Andorra la Vella.

Sí, s’ha fet un projecte de continuïtat d’harmonia urbanística. Però cada corporació te les seves especificitats i el ritme d’execució el decideix cada comú.

Es faran promocions conjuntes?

Entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, en temes culturals s’han fet coses impensables fa uns quants anys, com la cavalcada conjunta de Reis o la rua de Carnaval. Aquesta col·laboració es pot exportar perfectament a aspectes de promoció econòmica i fer accions conjuntes. Penso que la pròpia inèrcia de tenir una mateixa avinguda ens portarà a fer promocions junts.

La part alta de l’avinguda Carlemany, és una assignatura pendent?

És el tercer mandat que s’està treballant en la promoció de la part alta. S’ha realitzat un important embelliment urbanístic en voravies i enllumenat, i s’ha ampliat i remodelat la plaça santa Anna. Actualment, la zona s’està convertint en un pol d’atracció cultural, amb la sala Artalroc, el CAEE amb la nova biblioteca i, sobretot, el Museu Thyssen.  Tenim elements arquitectònics importants, el pont d’Engordany, el de la Tosca, l’església, ara hi farem el Pessebre Vivent, i també comptem amb les dues façanes del Landart Andorra. Fa uns mesos, el comú va comprar la parcel·la de l’aparcament enfront de l’església, cosa que obre moltes possibilitats… tot això ajuda a promocionar aquesta zona. Fa 30 anys que era un nucli comercial, però s’ha anat desplaçant cap a la part baixa. Un dels projectes més importants és l’aparcament entre el carrer de l’Obac i la carretera de l’Obac, és un aparcament vertical de 600 places, un projecte de gran abast, una col·laboració entre el sector públic i privat. Això donarà vitalitat a la part alta.

“El meu pare em va inculcar principis i valors; el respecte, la sinceritat, la responsabilitat i l’honestedat”

El Saló de la Gent Gran va ser tot un èxit.

Sí, estic molt contenta. El meu objectiu era que el saló fos interactiu, dinàmic i molt lúdic. I ho vam aconseguir! La desfilada va ser espectacular, la passarel·la va fer que la gent gran s’hi trobés a gust i van traslladar als visitants la filosofia de gent gran activa, que se sentissin guapos i elegants.

Quins són els reptes pel que fa a la infància?

És un departament de molta responsabilitat, la nostra inquietud és promoure una comunicació fluïda amb els pares, així com vetllar pel bon manteniment de les instal·lacions, i per la formació continuada de l’equip professional . Ens deixen els seus fills, el més valuós que tenen, durant moltes hores i això mereix una atenció excepcional.

Què és el més important que li va ensenyar el seu pare, el Joan Tomàs, “Xirro”?

Bàsicament, em va inculcar principis i valors; el respecte, la sinceritat, la responsabilitat i l’honestedat.

Quin record d’infància conserva amb més emoció?

Això és difícil… en tinc molts! Et diré potser que un dels millors records són les sortides que fèiem en família amb la moto de neu. Quan em va començar a portar amb la moto, jo devia tenir uns 6 anys. Ens carregava a tots en un remolc i ens pujava amb la moto per la carretera de la Rabassa, que no estava ni asfaltada. De seguida em vaig aficionar a aquest esport, vaig començar amb 12 anys, anava amb la moto amb el meu pare i fins i tot vaig córrer tres temporades del Campionat d’Andorra.

Acabem l’entrevista parlant del futur polític de la Sandra, que per ara es vol concentrar en els dos anys que li queden de mandat, “han estat dos anys molt satisfactoris, ara me’n queden dos més i no em plantejo res més” assegura.

__________________________________________________

La Sandra Tomàs Marot neix el 16 de desembre de 1970 a Escaldes-Engordany. Va a l’Escola Francesa i després al Lycée Comte de Foix. Comença a treballar a l’empresa familiar, mentre estudia Psicologia a la UNED i Humanitats a la UOC, una carrera que encara està estudiant actualment. L’any 2015 es presenta i guanya per primera vegada a les eleccions comunals amb Demòcrates per Andorra, al costat de Trini Marín. Està casada i té dos fills, l’Eloi de 12 anys i el o Gil de 7. És una gran aficionada a la muntanya, l’esport en general, la lectura, l’art i l’arquitectura.