Meritxell Marsà, una somiadora activa
Una de les seves frases és “no renunciar mai als somnis”. I això, la Meritxell Marsà ho posa en pràctica en la seva vida, treballant per aconseguir-los. Nascuda en el si d’una família d’emprenedors, n’està agafant el relleu amb empenta i il·lusió.
Envoltada de dones lluitadores i amb una gran capacitat de treball, la Meritxell va créixer en un ambient de molt dinamisme i de ganes de realitzar projectes. “Vaig néixer en una família d’empresaris i de gent molt treballadora, del món de la joieria i la rellotgeria per una banda, i de l’hostaleria per l’altra”, explica, i destaca l’esperit de les dones de la família, “la meva mare i les meves dues padrines, van forjar en mi una consciència de l’important paper de la dona en la societat i de l’obligació que tenim tots de lluitar per a una plena igualtat”.
Durant la seva infantesa, tots els membres de la família passaven llargues hores a la feina, uns anys de molt sacrifici i dedicació. “Llavors, els petits, és a dir la meva germana Mireia, i els meus cosins, havíem de tenir molta imaginació per entretenir-nos, però sempre trobàvem ocupacions i jocs creatius. Els meus camps de joc eren el carrer de la Unió i els despatxos de la joieria Genève dels meus avis, entre estoigs de rellotges i decoracions per aparadors, mentre veia el meu padrí remenar papers”, diu.
Recorda la Meritxell que el seu padrí era un home d’una gran visió empresarial, mentre que la seva padrina aportava els coneixements de l’ofici transmesos per la seva família des de moltes generacions, “m’encantava tornar de l’escola i conversar amb els treballadors de les botigues, per a mi eren com una segona família. També hi trobava representants de marques i clients, amb tots teníem relacions d’afecte”, explica.
“Val la pena lluitar pels somnis”
Quins records guarda de la Massana?
De petita hi anava molt sovint, perquè hi havia els meus padrins paterns. Ells van crear i gestionar l’antic hotel Marsà, que van tirar endavant amb molt d’esforç i empenta. Era la meva segona casa, i en guardo records entranyables d’hores passades junt amb la meva única germana amb la qual estic molt unida. Malgrat no hi he viscut mai a ple temps, sempre m’he sentit massanenca de cor. Encara hi tinc la meva padrina Maria, amb 94 anys i un cap ben clar. Ha estat i és una figura importantíssima per a mi, i m’ha traslladat valors preciosos que porto ancorats en mi. Una de les seves frases és “un mal soldat no guanya mai cap guerra” i l’altra “els cansats fan la feina”, que em fan somriure i a la vegada m’ajuden a tirar endavant.
Què va aprendre dels pares?
Del meu pare vaig aprendre els valors, vaig heretar el seu esperit lliure i jovial. Em va ensenyar que ser bona persona i ajudar els altres és una riquesa i una obligació, va ser un puntal per a mi. A més, era una persona molt vitalista que sabia gaudir de les coses essencials de la vida… De la meva mare he après el valor del treball, l’esforç, així com a mirar les situacions amb perspectiva i a tirar endavant. Tinc una mare molt patriota que m’ha transmès l’amor i l’agraïment al país, i el deure de fer-lo cada dia millor entre tots. A nivell personal, em considero una dona amb valors, molt implicada en tot allò que al que em comprometo, et diria que soc una “somiadora activa”, i no voldria deixar de ser-ho mai! Val la pena lluitar pels somnis.
Com és que va iniciar la seva carrera fora de la tradició familiar de sis generacions de joiers?
Em vaig decantar per la carrera de dret perquè era molt transversal i reagrupava molt bé els meus centres d’interès: aprendre les estructures estatals, la regulació de les relacions humanes i amb l’administració, el funcionament de la justícia, les relacions internacionals… És un món molt ampli i que m’apassiona. Malgrat vaig créixer molt feliç a Andorra, i conservo a les meves amigues d’infància a les quals em sento molt unida, he tingut des de molt petita la crida de l’exterior, la necessitat d’anar a conèixer el món, altres cultures, i d’haver d’adaptar-me i trobar el meu lloc en altres països. Als 15 anys ja vaig marxar, i la meva vida ha estat un anar i tornar per períodes més o menys llargs.
El meu marit treballa a Brussel·les i torna cada cap de setmana, tot un repte per a ell, i malgrat ser un sacrifici, és molt enriquidor. Guardo molt bons records del meu pas per la Batllia, i de la gran qualitat humana i professional de la seva gent. També ha estat un honor i un privilegi haver treballat per al ministeri d’Afers Exteriors, on he conegut gent molt interessant d’aquí i d’arreu, molt preparats, i hi he viscut experiències enriquidores i inoblidables. Des de fa més de quatre anys m’he instal·lat aquí amb la meva família, i m’he dedicat al desenvolupament del projecte familiar de l’edifici El Diamant, on hi he participat activament. Ha estat una aventura engrescadora i innovadora que hem pogut assolir gràcies a un gran equip de professionals, per aportar un valor afegit al panorama arquitectònic d’Andorra la Vella i proposar un producte diferent i qualitatiu en ple centre.
“Tinc una mare molt patriota que m’ha transmès l’amor i l’agraïment al país”
Aquest desembre hi haurà grans novetats a l’edifici El Diamant. Com és que us vau decantar per la gastronomia?
Va ser una aposta personal. He seguit de prop conceptes a les ciutats on he viscut, com ara Brussel·les, Madrid i Nova York, que m’han agradat molt i, amb els viatges organitzats per la CCIS, els “retails tours”, als quals he participat dues vegades, i on ens hem inspirat en les tendències del comerç. La compra online ha canviat les regles del joc, i la preocupació per la salut i el benestar, i les experiències consumibles i sensorials han passat al capdavant de les prioritats a l’hora de fer la despesa de lleure.
La gastronomia és cada dia més important i s’associa a l’activitat de les compres. Hem de proposar espais de venda agradables i llocs de vida on passar bons moments, i anar a buscar nous centres d’interès del consumidor. Va començar sent una idea una mica boja, un somni, però s’ha anat consolidant com a un dels eixos del projecte. Crec que el món del “retail” ha d’anar a trobar el món del “hospitality”, casualment, o no, els dos sectors als quals es van dedicar els meus avis materns i paterns.
La seva mare hi ha tingut un gran paper…
Aquest projecte, The Embassy, ha estat un sacrifici molt gran i el fruit de tota una vida de treball familiar, especialment de la meva mare que ha estat al capdavant de Suïssa Joiers, l’empresa d’on neix tot. He de reconèixer que ha fet un gran esforç d’adaptació per acceptar algunes idees transgressores que li sotmetíem. Ha representat una aposta econòmica i creativa molt gran, i tot i que és complex a nivell de la seva execució, s’ha construït des de la il·lusió i el convenciment que només hi ha un camí. Comencem l’aventura!
Com vau triar l’equip de xefs?
Hem tingut la immensa sort d’haver trobat les persones idònies. Andorra és una cruïlla de cultures gastronòmiques, entre França i Espanya. Una immobiliària del país a qui li explicava aquesta visió em va presentar al Romain Fornell, que coneix a la perfecció les dues cultures, ja que és de Toulouse i està instal·lat a Barcelona des de fa molts anys. Juntament amb l’Òscar Manresa i el Bernard Bach, ens han presentat una proposta que ens encaixa a la perfecció. L’equip és espectacular i farà la simbiosi entre els dos països.
“Andorra té tots els elements per convertir-se en un destí de qualitat, de vida activa, respectuós amb la natura, i benestar, amb una oferta comercial diferenciada”
Què hi haurà a més de l’espai gastronòmic a The Embassy?
Hem anat a buscar els “partners” idonis per acompanyar-nos, que comparteixen la nostra visió i ens aporten talent i molt valor afegit, en els sectors dels accessoris de moda, la perfumeria d’autor, la cosmètica, el benestar i l’esport. Junt amb les nostres marques i l’equip humà de treballadors i col·laboradors, pensem estar preparats per aportar una oferta qualitativa i diferenciada.
Quina visió té del futur d’Andorra?
Andorra es troba en plena transformació, i és cert que tots vivim amb un sentiment d’incertesa sobre el futur que ens espera. Però amb els grandíssims esforços duts a terme per l’adaptació legislativa a les exigències internacionals, hem de poder superar aquesta situació. Gaudim d’una tradició democràtica consolidada, tenim una història fascinant, un entorn privilegiat, instal·lacions esportives de primer nivell, una seguretat envejable i una fiscalitat moderada. Són tot raons d’atractivitat que ens han de permetre convertir-nos en un destí de qualitat i adaptar la nostra economia als nous temps.
El benestar és el nostre gran potencial. Procuro seguir de prop la feina que fan les associacions empresarials. Tant la CEA, com l’EFA i per descomptat la Cambra de Comerç, desenvolupen una gran tasca que és de molta ajuda per al sector econòmic del país. Estic molt orgullosa que projectes com el de la Marca Andorra hagin prosperat, és una gran eina de futur. L’EFA proposa sempre reflexions de qualitat i ens dona l’oportunitat d’apropar-nos a models d’èxit. I la Cambra té un paper imprescindible, comparteixo plenament la visió sobre el futur del comerç i el desenclavament d’Andorra.
__________________________________________________
La Meritxell Marsà Pons neix a la Massana el 3 de juny de 1974. Va a l’Escola Francesa d’Escaldes Engordany, després al Lycée Comte de Foix i marxa a Toulouse a estudiar Dret. Més tard fa un MBA a Brussel·les i treballa quatre anys a la Batllia i nou al ministeri d’Exteriors.
Està casada amb l’Alvaro i té dos fills, l’Àlvar de 8 anys i la Inés de 5. Li encanta la natura i l’esport, la seva passió és la música, que va aprendre de petita i d’adolescent, i que ha reprès recentment. És amant de l’arquitectura i el disseny, i fan del treball de la seva cunyada Laura, que és arquitecta i, per damunt de tot, valora la família, la d’aquí i la de fora, amb la qual té moltes afinitats, i els amics.
