Meritxell Verdú, treballadora i sensible

Va néixer a Andorra la Vella fa 45 anys, on va transcórrer gran part de la seva vida. Graduada en dret per la Universitat de Barcelona, el seu camí professional va començar al despatx ‘Advocats Forné’. Allà va treballar durant deu anys, fins que es va establir per compte propi.

El 2011, la seva carrera professional va fer un pas endavant, quan es va endinsar en el món de la política. Electa com a consellera general per la circumscripció parroquial d’Andorra la Vella, Verdú va formar part de la legislatura 2011-2015 al parlament. A les darreres eleccions generals, ha estat vocal de la Junta Electoral i, a les properes eleccions comunals del mes de desembre, també formarà part de la junta. Des de fa anys, milita a Demòcrates per Andorra, però fent la seva aportació des d’una altra posició més llunyana, no en primera línia.

Des de fa unes setmanes, i després de 20 anys d’exercici com a advocada al país, ha encetat una nova etapa professional com a integrant del despatx del saig Granyó.

Entrevista: Noelia Farias · Fotografia: Antonio Miralles · Perruqueria: Victor Toro, de Saló TORO · Maquillatge: Debora Costa, de NYX Cosmètics. 

VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA

Va néixer a Andorra i la seva infantesa va transcórrer a la capital. Quins són els records que té d’aquella etapa de la seva vida?

Guardo un record molt dolç i tendre de la meva infantesa. Vaig tenir la sort de viure una infància envoltada de l’amor dels meus pares, germans, i dels amics del barri, quan vivíem a Andorra la Vella.

Sabem que té tres germans i que vostè va ser la filla més petita i l’única nena de la família… la sobreprotegien massa?

Sí, soc l’única nena de la família. Possiblement em sobreprotegien massa. Penso que els meus germans em veien com una joguina, perquè entre ells sempre es barallaven i cridaven, però com que jo era la més petita, i nena, no em veia mai afectada per aquestes discussions. Segurament, ells se sentien com papis en ser més grans, sobretot el major, amb qui ens porten onze anys de diferència.

Va ser molt difícil la convivència entre vosaltres? Com era la vostra relació?

Teníem i tenim una relació fantàstica. Quan era petita, ells ja eren adolescents, així  que les activitats que feien no tenien res a veure amb les pròpies de la meva edat. Imagina’t, amb el Marc em porto cinc anys, amb l’Albert vuit i amb el Joan onze. Així que, quan ells ja eren adolescents, jo encara era petita. Era complicat compartir amistats perquè estàvem en etapes diferents. Però, quant a estima i suport en les activitats extraescolars, ells sempre hi eren per ajudar-me. Era i és una relació excel·lent. Cap queixa dels germans.

Els seus pares són d’Andorra? A quina activitat es dedicaven?

La meva mare va néixer a Andorra, el meu pare a Barcelona. Ella era mestressa de casa, imagina’t la feina que tenia amb quatre fills. A més a més, es dedicava a cuidar dels seus pares, els meus avis. El meu pare tenia la ferreteria Marquillo, que aquí a Andorra era molt coneguda. Malauradament, la meva mare va morir molt jove, amb només 59 anys. La seva mort ens va trasbalsar i ens va canviar la vida per complet. Jo era molt joveneta, encara estava estudiant a la universitat, feia tercer de dret. En aquell moment, si la relació amb els germans i el meu pare era bona, amb la partida de la meva mare, es va enfortir encara més. Amb el pare i la mama tots teníem una relació de complicitat total. Crec que en faltar la mama, el meu pare es va convertir en el pilar fonamental de la meva vida. Sens dubte, m’ha tocat el millor pare del món! Soc molt afortunada de tenir-lo!

Aplica en el seu dia a dia, alguna lliçó que hi hagi aprés d’ells?

Sí, he après molt valors dels meus pares. Ells eren molt treballadors. Sempre em recordaven que a la vida, en primer lloc, s’ha de ser bona persona. També que s’ha de treballar i lluitar per allò que vols, ja que ningú no et regala res. Sempre em van dir que m’havia d’esforçar per aconseguir tot el que volia. Ells eren extremadament treballadors i crec que soc igual de treballadora i lluitadora.

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

Com va ser la seva adolescència?

Va ser una etapa molt tranquil·la. Vaig passar del col·legi Janer al Sant Ermengol. En ser una família molt unida i tenir el meu propi grup d’amigues, no vaig patir cap moment de crisi. A l’escola anava tot bé, perquè era molt bona estudiant. Era molt bona nena, crec que massa. Això dels típics alumnes que el professor envia una queixa a casa, no era el meu cas. A banda de bona nena, era molt camaleònica, m’adaptava molt de pressa a tot. Vaig viure una adolescència sense preocupacions, només havia d’estudiar, sortir quan tocava amb les amigues, i compartir amb la família.

La Meri d’ara és molt diferent de la de l’època universitària?

No he canviat massa perquè continuo sent molt lluitadora, treballadora i bona persona. El caràcter s’ha mantingut sempre en la mateixa línia, tot i que amb la mort de la mama vaig tenir els meus alts i baixos. Soc molt patidora, també he de dir-ho, igual que de nena. Suposo que és una característica que ve inherent a la meva persona i, quan ets mare, això s’emfatitza i agreuja més.  Soc patidora i m’agrada que tothom estigui bé. Per exemple, si el Marc o l’Emma s’han fet mal, ja em preocupa com els anirà l’escola, si estaran bé… És una condició que porto des de molt petita, possiblement, perquè em preocupo de forma excessiva pels altres.

“En acabar els estudis universitaris vaig començar a treballar com a advocada al despatx Forné”

Va estudiar dret. Què li va cridar l’atenció d’aquesta carrera i a on va realitzar els seus estudis?

Vaig fer els meus estudis a la Universitat de Barcelona, per tant, vaig haver de sortir d’Andorra. Quan em va tocar decidir el meu futur professional, em va costar moltíssim. A la branca de les ciències no era bona, no m’anaven gens bé les matemàtiques, la física o la química, però el món de les lletres m’agradava. Vaig veure que els estudis de dret eren molt més complets que la resta i que, a més a més, tenien més sortida laboral. Era una carrera que m’obria portes. Sent advocada podia obrir un despatx, treballar al departament jurídic d’una empresa, o bé al món judicial, i així fins a un munt d’opcions, i allò va fer que em decantés pel dret. Malgrat que reconeixeré que també perquè no era gens bona en ciències.

S’ha de tenir molt de caràcter per escollir aquesta branca?

No, no crec que s’hagi de tenir molt caràcter. Evidentment, quan t’enfrontes a un judici,  que no té res a veure amb els judicis que podem veure a les sèries televisives, per exemple Perry Mason, és bàsic i fonamental estudiar a fons el sumari i fer-te’l teu! I crec que, si t’agrada, ho fas sense més. No has de tenir un perfil concret que, pot ser, en altres feines sí que es necessita. A mesura que vas guanyant experiència i treballant cada vegada més en aquest sector, t’enforteixes més i guanyes en seguretat. En el meu cas, tothom em diu que soc una persona bona i dolça, però quan exercia d’advocada, em ficava en el meu paper, en el meu rol. Tu tens un sumari i has de desenvolupar la teva tasca, sigui de defensa o d’acusació. Crec que, quan estàs treballant, et poses la capa i no diria que canvies el caràcter, però és veritat que pot sortir, tant el millor com el pitjor de tu, sempre en funció del cas o del moment.

Va ser molt dur per a vostè sortir d’Andorra i allunyar-se de la família per estudiar fora?

Al principi, sí, em va fer respecte. Pensa que vaig passar tota la meva infantesa i adolescència a Andorra, no havia sortit de l’ou, perquè tot el feia aquí, amb els meus germans, el papa i la mama. Però, també he de dir que, quan vaig arribar a Barcelona, sorprenentment per a mi, em vaig adaptar molt bé. No em va costar gaire viure a la ciutat ni tampoc, el primer any, a la universitat. És una experiència molt bona, que la recomano a tothom, sobretot, als andorrans que tenim la possibilitat d’estudiar fora. En el meu cas, l’experiència em va enriquir i em va fer créixer en tots els aspectes, i crec que, si m’hagués quedat a Andorra, segurament, hauria estat molt diferent. Al principi fa por i respecte, però val la pena.

Continuava sent bona estudiant? Tenies bones notes?

Sí, m’agradava molt estudiar. Tenia bones notes, no eren excepcionals, però tenia molta facilitat amb els estudis. El punt a favor meu va ser que m’agradava el que estava fent.

Va viure algun moment de crisi durant els seus estudis o sempre va tenir molt clar que volia ser advocada?

No, en cap moment vaig patir un moment de crisi personal, ni tampoc amb la carrera. Era conscient que, quan comences uns estudis, pot passar que al cap d’un temps t’adonis que no és el que volies. Però, no va ser el cas, sinó tot el contrari, a mesura que avançaven els anys, em va agafar el cuquet i vaig confirmar que el dret era la meva vocació.

Va haver de treballar mentre cursava els seus estudis o només es dedicava a estudiar?

No, vaig tenir la sort que els meus pares em van pagar la carrera universitària i només em dedicava a estudiar. En cinc anys vaig acabar els estudis en dret i em vaig graduar com a llicenciada en dret.

VIDA PROFESSIONAL

Vostè es va graduar com a advocada. Com van ser els seus inicis després d’acabar la universitat?

Vaig tenir molta sort perquè, en acabar els estudis, vaig venir a Andorra, ja que sentia la necessitat  de tornar al país, i em van contractar com a advocada al despatx Forné. Vaig treballar allà 11 anys. Vaig començar com tothom, des de baix i, a poc a poc, vaig anar adquirint experiència. En aquell moment, només tenia 23 anys i acabava de sortir de la universitat feia molt poc temps. En acabar, vaig tenir l’oportunitat d’obrir el meu propi despatx, Verdú Advocats, on vaig treballar durant 10 anyets. Ara, després de 20 anys exercint com a advocada, he començat un nou camí en l’àmbit professional, més concretament amb un dels despatxos del saig.

Quin ha estat el cas que més li ha cridat l’atenció o el que més l’ha marcat en la seva trajectòria professional?

N’hi ha uns quants, però un d’ells em va marcar molt. Va ser al principi de la meva carrera, concretament va ser un cas d’abús deshonest a una menor de dotze anys. Recordo que ho vaig passar malament, ja que només tenia 23 anys en aquell moment. Crec que ara ho podria afrontar d’una altra manera. Va ser un cas que em va marcar, perquè precisament em va tocar a l’inici de la carrera, en un moment en què encara no tenia experiència i, a banda de tenir un sumari difícil, jo defensava al presumpte culpable. La vista oral d’aquell cas va ser memorable. També recordo un altre cas, vinculat al tràfic de drogues, que va tenir lloc al Complex Esportiu d’Encamp. Eren tants processats i tants advocats, que ens van haver de reubicar, perquè no hi cabien tots. Encara exercíem a la seu vella de la Justícia. Recordo aquell cas com si fos ahir, ja que va ser la meva primera vista oral.

“El Xavi Granyó em va contractar i he començat, ara fa unes setmanes, amb moltes ganes, i rodejada d’un equip fantàstic”

Pot desconnectar del seu dia a dia, tenint en compte que hi ha casos més complicats que altres?

Sí, al principi em costava, però finalment vaig aprendre a desconnectar. Al final t’adones que has de tallar amb els problemes de la feina, perquè, al cap i a la fi, l’advocat està per solucionar problemes, però els problemes del client, ja que, si els portes a casa, acaben sent teus. Això no va bé, ni per a tu, ni per al teu client, ni per al teu entorn, ni tampoc per a la teva família. Però això comporta un procés, com tot. Es fa més complicat a l’inici, però quan ja no ets inexperta, i veus que vas madurant com a persona i també com a professional, arriba un moment en el qual aconsegueixes desconnectar totalment. Després d’uns quants anys, he pogut trobar un equilibri entre la feina i passar temps de qualitat a casa.

El seu marit és fiscal. Es fa difícil arribar a casa i no parlar de les causes que porteu?

Abans de tenir els nostres fills, sí que teníem temps per parlar de la feina a casa, perquè, a més a més, som del mateix ram. Ara, amb el Marc i l’Emma, ja es fa una mica més difícil, perquè estem enfocats en ells, en l’escola i en les seves activitats.

A banda de la seva activitat professional, també es va endinsar en el món de la política. El 2011 va ser consellera general electa. Quina valoració pot fer del seu pas per aquest àmbit?

El 2011 vaig ser escollida com a consellera general per a la circumscripció parroquial d’Andorra la Vella. Em van proposar sumar-me a la llista i, en aquell moment, vaig pensar, per què no?  Per tot el que comporti ajudar, aquí soc. Va ser una campanya espectacular, igual que l’experiència al Consell General. El meu pas per la política, el valoro molt positivament. És un àmbit, com tot a la vida, que requereix molt temps i dedicació però, tenint en compte com soc d’autoexigent, arriba un moment en el qual les prioritats personals no són compatibles amb la política. A mi m’agrada fer tot al 100%, no a un 80%, i en política tu ho has de donar tot. Per fer les coses a la meitat, millor no fer-les.  No es pot abastar tot i deixar les coses a mig fer. Malgrat tot, l’etapa al Consell va ser magnífica. Vaig estar allà perquè la gent ens va elegir i votar. Per tant, no t’ho pots prendre a la torera, has de donar el màxim de tu mateixa i dedicar-te plenament. La política no té hores.

Quines han estat les seves principals fites com a consellera?

Et podria parlar en l’àmbit global, no tant com a consellera. En aquella legislatura, es van fer moltes modificacions en el Codi Penal, el Codi de Família i es va impulsar la llei antitabac, que va generar un gran rebombori, així com la retallada, impulsada pel Govern del Toni Martí, amb les quals tothom va haver d’ajustar-se el cinturó.

Enguany, s’han celebrat les eleccions nacionals. Ha tingut el cuquet de tornar a la vida política?

Sí, el cuquet sempre hi és, però poder compaginar la política, amb la vida professional i familiar,  és complicat. I per fer les coses a mitges tintes, millor no fer-les, perquè sé que estaria patint, com bona patidora que soc.  Segur que vindrà l’oportunitat més endavant o no, però el cuquet sempre hi és.

Encara milita per alguna agrupació política del país?

Sí, milito a Demòcrates per Andorra. Aporto el meu granet de sorra, encara que no estigui allà, en primera línia.

Veu amb optimisme el futur d’Andorra o li preocupa l’Andorra que quedarà per a les futures generacions?

No t’enganyaré, em preocupa la societat que els deixarem als nostres fills. Hi veig el futur una mica incert i complicat. Abans tot era com més pla i senzill, ara no tant. Una parella de nois que volen marxar de casa, per independitzar-se, ho tenen molt difícil.  El preu del lloguer és alt, els aliments al supermercat han pujat, i amb els salaris tan baixos, arriben molt justets a final de mes. Crec que no estem deixant un món com el que vam tenir nosaltres a la nostra infantesa. Tant de bo m’equivoqui, però em sembla que les futures generacions tindran un camí molt més complicat, que el que nosaltres vam tenir.

Des de fa unes setmanes ha deixat de banda la seva activitat professional com a advocada, al despatx, i ha encetat una nova tasca al despatx del saig Granyó. Per què ha decidit fer aquest canvi? Com ha viscut aquesta transició?

La vida té etapes i jo necessitava un canvi. Després de 20 anys exercint la meva professió, volia estar una mica més tranquil·la i, em va sorgir aquesta oportunitat al saig Granyó. El Xavi Granyó em va contractar i he començat, ara fa unes setmanes, amb moltes ganes, molta empenta i rodejada d’un equip fantàstic. M’estan cuidant molt bé i em sento molt satisfeta amb aquest canvi.

Quina és la seva funció al saig?

Allà som un gran equip de 17 persones i cadascú té el seu rol. A mi m’han contractat perquè porti les fallides. És a dir que, tot i que podré desenvolupar altres activitats, la meva tasca estarà centrada en el tema jurídic de batllia, quan hi hagi la fallida d’una societat.

De quins temes s’encarrega el saig?

El Saig és la persona professional del dret, investida de funció pública, que té autoritat per procedir a l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, d’acord amb les lleis aplicables, a petició de les persones i entitats públiques i privades legitimades per aquest efecte. Les resolucions penals, les executa la batllia, però les civils i administratives, el saig. Els saigs poden igualment exercir funcions com ara, efectuar requeriments extrajudicials de pagament; estendre actes de presència, tal com es defineixen i regulen en la normativa del notariat, les quals fan fe en justícia, llevat de prova en contrari; organitzar subhastes públiques, sota el control de l’òrgan competent, d’acord amb les lleis aplicables o exercir l’administració judicial en els procediments concursals, d’acord amb la normativa vigent en aquesta matèria.

Gaudeix de la seva feina o hi ha dies que es fa dur?  S’ha de tenir el cap ben fred, i el cor una mica més dur, per enfrontar algunes situacions?

Sí, ara sí. L’experiència és un grau més. Gaudeixo del que faig. A més, la part bona del dret és que cap cas és igual. No és una feina monòtona. Cada cas et dona ‘vidilla’ , ja que cadascú té la seva especificitat. Això fa que t’acabi agradant més el que fas.

Canviaria la seva professió per alguna altra?

No, no canviaria la meva professió. Si ho hagués de fer per necessitat, evidentment, que sí que ho faria, però estic molt a gust amb la feina que desenvolupo. Em sento bé al final del dia, em sento realitzada. Podria complementar el que estic fent amb la política, però amb una altra professió, crec que no.

És compatible la seva vida professional amb la vida familiar?

Sempre costa una mica, però com que els meus fills ja són una mica més grans, és molt més assimilable. Tot és qüestió d’organització però, amb l’ajuda del meu home, tot és més fàcil. Tots dos ens organitzem, un dia s’encarrega ell d’anar a buscar els nens a l’escola, i un altre jo, i així anem compartint la feina, al final resulta tot més fàcil. No és el mateix estar sola que tenir fills, però organitzant-se, amb bon humor i, sobretot, actitud positiva, sí que es pot. Totes les mares ho acaben fent i acabem compagina-t’ho tot. També depèn de la teva actitud, voler és poder. Si t’atabales, acabes empitjorant les coses. Evidentment, l’ajuda dels avis també és un valor afegit. Ells sempre estan per donar-nos un cop de mà. Crec que els hi hauríem de pagar un salari a tots els avis del món, perquè ens ajudem moltíssim amb els nostres fills.

Quines són les seves pròximes fites en l’àmbit professional?

Com que acabo de començar un nou projecte professional, ara el meu propòsit és poder desenvolupar el meu nou rol el millor possible i, a partir d’aquí, ja aniré veient. Estic molt  entusiasmada amb la feina al saig, ja saps que m’agrada fer-ho tot al 100%, així que tampoc et puc dir on estaré d’aquí a cinc anys.

VIDA EN PARELLA I FILLS 

Sabem que vostè està casada des de fa molt de temps. Com va conèixer el seu marit?

El vaig conèixer al despatx Forné, on vaig començar a treballar, després d’acabar la universitat. L’amor va sorgir quan vaig entrar a formar part de l’equip. Ell ja hi era, jo era la nova.  Al cap de tres anys de festeig, ens vam casar. Vam anar de pressa, no vam tardar massa. (Riu). Ho teníem molt clar.

Qui va fer el primer pas i com va ser aquell moment?

He de dir que ell va donar el primer pas, tot i que era molt tímid i va haver de fer el seu esforç. Amb els seus detalls va deixar caure que jo li agradava i va ser recíproc. Ja fa 20 anys que estem junts. 17 anys de casats i 20 anys en parella. Són molts!

“Soc una persona molt lluitadora, treballadora i, sobretot, molt sensible”

Què és el que més li agrada de la seva parella?

L’Ivan és un home molt treballador, atent, molt bona persona i molt comprensiu. Té moltes més qualitats que defectes, suposo que per això encara estem junts, i que també per això no hem fet un canvi. Crec que, en cas contrari, jo sortiria perdent.

Té algun defecte que es pugui confessar?

Defectes en té, com tots, si no que avorrit seria! Pot ser que a vegades és molt cridaner o impulsiu. Però és una excel·lent persona i massa treballadora, que això també podria passar a ser un defecte. Amb tants anys junts, hi ha molta estima, confiança i respecte mutu. Aquests pilars no han fallat mai, per això, tot encara continua funcionant.

Té dos fills adolescents. Com és la seva relació amb ells?

Sí, en tinc dos. El Marc té 14 anys, està en plena adolescència, i l’Emma en té 10, també està començant aquesta etapa. Amb tots dos tinc una relació molt bona. Ells són molt de la mama, però també del papa. Amb la seva etapa adolescent es fa una mica més complicat, però sempre estem per ells i, com tot procés, serà un moment més de la seva vida. Cap dels dos ens ha portat problemes a casa, són bons nois.

Seguiran el camí dels pares?

El Marc tirarà cap a les ciències, ell vol ser enginyer. En canvi, l’Emma pot ser que es decanti pel dret. Ens va dir que volia ser notaria, per ja t’ho diré. Que siguin feliços i que facin el que realment els agradi, això és el més important.

ÀMBIT PERSONAL

Com es descriu vostè com a persona?

Soc una persona molt lluitadora, treballadora i, sobretot, molt sensible.

Quines són les seves virtuts?

Sé escoltar i ajudar molt. Soc bona gent i sempre estaré disposada a donar-te un cop de mà.

I els defectes?

Sé que és molt bo ser autoexigent, però es transforma en un defecte quan et tornes massa autoexigent. Aquest és el meu problema, soc massa autoexigent.

Considera que és fàcil conviure amb vostè?

Crec que sí, perquè no soc una persona complicada. Soc de fàcil portar. Tot i que li hauries de demanar al meu entorn.

INQUIETUDS I HOBBIES

A què dedica el temps lliure, què és el que més li agrada fer?

En el meu temps lliure m’encanta caminar, sigui a la muntanya o al carrer. També escoltar música, ballar i llegir.

Practica algun esport?

Malauradament, no practico cap esport en concret, però aviat em posaré, perquè tinc moltes ganes. Aquí tenim unes muntanyes tan precioses que a l’hivern ens podem dedicar a esquiar. Però, faré esport per poder dir-te a la pròxima entrevista, estic fent tal cosa. L’esport és necessari. El gimnàs no m’agrada gens, però crec que començaré amb el pàdel, o amb Pilates, o potser amb unes classes dirigides. Això, crec que m’enganxaria.

Es penedeix d’alguna cosa que hagi fet a la seva vida?

No, no he tingut cap moment en el qual hagi pensat, això no ho hauria d’haver fet. Un moment d’alts i baixos va ser quan va morir la meva mare, que va canviar per complet la meva vida. Però, no he fet res esbojarrat que diguis, ostres, si tornés a viure o tingués una altra vida, no ho faria.

Té por d’alguna cosa?

Pensar en el futur fa una mica de respecte i també una mica de por. Sempre la por de com anirà tot hi és, sobretot, quan saps com està el món ara.

Creu en el destí?

Crec que el destí, també el fem una mica nosaltres. No crec massa, però és cert que, quan veus com es desenvolupa la vida, comences a creure. Havia de ser així i era el destí.

Quins són els seus objectius de futur en l’àmbit personal?

M’agradaria consolidar-me una mica més a la feina, tenir més temps per a mi, per fer coses i estar tranquil·la. La feina és important, però també s’ha de cuidar molt el cap i la salut mental, perquè el nostre entorn també estigui bé.

FITXA PERSONAL:

NOM I COGNOMS:  Meritxell Verdú Marquilló

DATA I LLOC DE NAIXEMENT: 04/03/1978, Andorra la Vella.

ESTAT CIVIL: Casada

FILLS: 2

FORMACIÓ:  Llicenciada en dret.

TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL:

• Membre de la Comissió Legislativa d’Interior
• Consellera General
• Advocada
• Membre del saig Granyó

RESPOSTES BREUS 

• Menjar preferit: pa amb tomàquet i pernil, i de postres, un pastís Taten
• Beguda: Aigua
• Un llibre: Línea de fuego, d’Arturo Pérez Reverte
• Una pel·lícula: La vida es bella
• Un actor o actriu: Tom Cruise
• Mar o muntanya: Tinc el cor partit, m’agraden tots dos
• Un viatge: Tanzània
• Un país per viure-hi: Andorra