Meritxell Jordana, enèrgica i determinant

No és gens fàcil que una empresa es pugui mantenir molts anys en el mercat i, molt menys, que pugui reunir a tres generacions en un projecte d’èxit contrastat. Meritxell Jordana, és la representant d’aquesta tercera generació a Immobiliària Superior i, malgrat que els seus designis apuntaven inicialment cap al dret, el capriciós destí ha fet que la seva carrera professional fes un gir i optés, finalment, per la gestió immobiliària. Ara, després de cursar estudis universitaris d’Administració i Direcció d’Empresa, es va reincorporar a aquest projecte empresarial, aportant saba nova i uns coneixements, en l’àmbit tecnològic i de màrqueting, que han de refermar el lideratge de la seva empresa en un mercat que ha controlat, durant molts anys, amb força i determinació.

Fotos: Jean-Luc Herbert

Casada des de fa molt poc temps, ara espera família, serà un nen, però no vol desvelar el seu nom. També té molt clar que aquesta circumstància no farà que deixi de banda els seus compromisos professionals i està convençuda que podrà conciliar la seva vida professional i familiar, això sí, amb el suport de la seva família.

Dona enèrgica i determinant en les seves decisions, aspira a seguir aprenent i a créixer, en un sector que cada dia aprecia molt més. No canviaria res a la seva vida, perquè li ha anat molt bé i només somia poder envellir tranquil·la i realitzada; però, sobretot, el que més desitja és agrair molt als seus pares tot el que han fet per ella.

Pare advocat i polític, i mare i àvia empresàries, un còctel explosiu, no?

(Riu). No m’esperava aquesta pregunta, però sí, totalment! Sens dubte, són un bon exemple a seguir.

Són molt exigents amb tu?

Potser, jo he estat més exigent amb mi mateixa que el que ells m’han arribat a exigir. De tota manera, sí que m’han exigit, però jo m’he exigit encara més. Sens dubte, són un exemple a seguir, però arribar al que han fet ells, és una tasca molt difícil d’assolir, perquè ja m’agradaria comptar amb una petita part del que ells han aconseguit. Però, he de reconèixer, que ells només s’han limitat a guiar-me i m’han acompanyat a realitzar aquest camí.

Amb qui t’entens més, amb el teu pare o amb la teva mare?

Depèn del moment. Amb el meu pare, com que soc la nena de la casa, doncs ja se sap. Ell té una especial debilitat per mi i jo també la tinc per ell. Però és veritat que amb la meva mare ens compenetrem molt bé a la feina, així que, per mi ja és un èxit poder conciliar l’àmbit familiar i professional amb tots dos. Malgrat que, tenint en compte que el meu pare és advocat, també m’ajuda amb temes professionals, però reconec que amb el meu pare tinc una especial debilitat.

Quines són les virtuts que més aprecies dels teus pares?

La millor virtut de la meva mare és la seva constància i la seva determinació per aconseguir tot allò que es proposa. El meu pare té com a gran virtut, la paciència i saber escoltar. Crec que aquest últim aspecte és molt important i li agraeixo molt. De fet, tinc una frase lapidària que repeteixo molt sovint “papa, deixa d’explicar-te i després i després em dius que no”.

I ja posats a analitzar-los, quins diries que són els seus defectes?

El seu gran defecte soc jo! Pensa que soc la gran debilitat de tots dos i aconsegueixo tot el que vull però, a banda d’això, no tenen cap més defecte.

Quina és la millor lliçó que has après dels teus pares?

La humilitat i la franquesa. Saber d’on vens, saber a on vas, saber per a on has d’anar, i no oblidar-te que no deixes de ser una persona amb tot el que comporta la vida. Pensa que un dia pots estar molt amunt i un altre pots estar sota terra. Així que és molt important ser humil i franc, a la vegada.

Malgrat que encara ets molt jove, quins són els millors records de la teva infància?

Els meus pares han treballat molt, tots dos. El meu pare, perquè va ser batlle, després advocat, també polític i, com pots imaginar, tenia molt poc temps per dedicar-li a la família. Pel que fa a la meva mare, sempre ha treballat intensament. Així que, el que més recordo són els estius, que macos, que bucòlics! Era una sensació semblant a què el temps s’aturava, no com ara, que passa a mil per hora! Amb el meu pare jugava a pales a la platja, amb la meva mare nadaven al mar… Amb cadascú d’ells feia una activitat, aquests són els moments que més m’han marcat, l’estiu i els nostres dies a la borda, per Meritxell.

I de la teva època d’estudiant, que recordes amb més afecte?

Les amistats que he conservat fins al dia d’avui, és quelcom que em satisfà moltíssim. Reconec que he donat als meus pares una adolescència dura amb el tema dels estudis, però diria que se senten orgullosos de mi, a dia d’avui. El punt positiu és que, aquella gent que tenia en aquells moments al meu costat, encara segueixen avui en dia al meu costat.

Dedueixo que va ser una època molt esbojarrada per tu?

No tant com esbojarrada, però reconec que, jo i els estudis, estàvem una mica enfrontats en aquell moment. Sens dubte, el meu nivell de rebel·lia estava en la seva plenitud.

Tenint en compte que el teu pare era batlle, cap problema, no?

De fet, en aquella època, el meu pare ja no era batlle, però sempre em deia: “com agafis el cotxe a la nit, no em truquis per dir-me que t’han tancat, perquè no et vindré a treure” I pensava, oh quina decepció! Així que sempre vaig tenir cura que no em passés.

La teva mare també va ser portada de la nostra revista, com vas viure aquell moment?

Sí, recordo que vam estar mirant quin look havia de portar, els vestits, a on quedarien millor les fotos… En aquell moment, ella se sentia molt realitzada i li va agradar molt. Crec que la meva mare estava en un núvol, en un pedestal. Veritablement, tinc un record molt maco, ja que va ser un moment en el qual vam tenir moments de complicitat, escollint tot el que s’havia de posar i va ser molt maco.

Somiaves que algun dia a tu també t’arribaria el torn?

Sincerament, pensava que no m’arribaria mai, però me n’alegro molt i estic molt contenta. La meva mare també, ah! I la meva àvia també.

Sempre has tingut clar el que havies d’estudiar?

No,  jo havia pensat en fer dret però, finalment, em vaig decidir per administració i direcció d’empreses. Vaig parlar amb els meus pares i els hi vaig dir “començaré primer per ADE (Administració i Direcció d’Empresa) i després ja veuré si faig dret” Però vaig acabar ADE, em vaig estabilitzar, vaig començar la relació amb el que avui en dia és el meu marit, i les circumstàncies van fer que tornés a Andorra. Així que,  la meva passió avui dia és ser agent immobiliari. Tot va començar un estiu, quan un amic em va demanar que li lloguéssim un pis però, com la meva mare estava molt enfeinada, em va demanar que li donés un cop de mà per realitzar la gestió d’aquest lloguer, i vaig pensar, segur que llogar un pis no serà tan difícil. Però, en lloc de llogar-li, li vaig acabar venent un molt bon pis. Així que, vaig veure que tenia potencial en aquest sector i vaig continuar.

Per què vas escollir la carrera o els estudis d’Administració i Direcció d’Empresa?

Era el més habitual en aquella època, era la carrera que estudiava la gran majoria, té moltes sortides i per això la vaig escollir.

Has pensat en dedicar-te algun dia a la política, com el teu pare?

No t’ho negaré, sí que m’ho he plantejat però, crec que en el meu sector i, des del meu punt de vista, no ho considero molt convenient. M’agrada poder tractar amb tothom i que ningú no se senti condicionat per cap mena d’ideologia política.

Podem afirmar que ho portes al teu ADN, però que tens por de les conseqüències, no?

Jo no diria por, soc conservadora i prefereixo seguir aquest camí. Soc conscient de la meva ideologia política, de la qual no m’amago, però no tinc la necessitat de manifestar-ho perquè tothom ho sàpiga.

Els teus cognoms t’han ajudat en certs moments de la vida o més aviat han estat un inconvenient per poder assolir objectius?

Hi ha hagut moments de tot. A vegades m’han ajudat, quan he tingut aquesta necessitat, però també hi ha hagut certs moments en els quals m’ha perjudicat, ja que la gent tenen molts prejudicis i pensen que ets una nena dels pares, i això no t’ajuda. Però reconec que a mi això em motiva per demostrar-los, als que pensen així, que jo soc diferent. És més aviat un punt de motivació, sobretot, quan el pes dels cognoms m’ha perjudicat, malgrat que reconec que al principi no m’agradava gens que aquest aspecte em perjudiqués.

Després dels estudis, t’has incorporat a l’empresa familiar, que té una història i un gran prestigi al país, suposo que ha estat una gran responsabilitat per a tu?

Sí, perquè vaig entrar en un moment en el qual ens estàvem recuperant encara de la crisi. Pensa que aquesta és una empresa familiar en la qual hi és la meva àvia, la meva mare, el meu oncle i, jo era la novetat, aportava saba nova i moltes ganes d’implementar coses noves, però em vaig trobar que, finalment, l’experiència té més poder. Així que sí que vaig tenir una mica de por, però el meu home em va encoratjar i em va dir: si no ho fas tu, tampoc no ho farà ningú. Així que, em vaig embravir i, de moment, encara segueixo.

T’han ajudat molt la teva àvia i la teva mare?

La meva àvia dona consells amb molta saviesa, la meva mare també té molta experiència, però t’aporta més el domini del dia a dia, del control de les circumstàncies i de pencar intensament cada dia.

Amb quina de les dues t’entens més?

Sens dubte, amb la meva àvia, és molt més fàcil, però també és cert que, quan em corregeix, m’ho prenc molt millor que si m’ho corregeix la meva mare. Perquè penso que m’està mirant amb un ull massa crític, però sé que m’ho fa pel meu bé. Malgrat tot, reconec que la meva àvia té debilitat per mi i jo per ella.

Sempre es comenta que treballar amb la família és problemàtic, subscrius aquesta apreciació?

No es tracta tant que sigui problemàtic, però sí que és difícil separar l’aspecte professional del familiar o personal. Pensa que, malgrat que ja no visc amb ells, sí que dino amb ells cada dia i sempre arrossegues la feina a casa i, quan això passa, les coses poden acabar molt malament. Però és una qüestió que hem sabut gestionar força bé.

A l’empresa familiar, la saba nova sempre és important, tu què aportes de nou a Superior?

Superior és una empresa molt consolidada i l’única cosa que podia aportar, sobretot al principi, era renovació. Podria dir que hem crescut molt més pel que fa a xarxes socials, publicitat, etc. Tot el que he pogut, ho he intentat aportar, però he de reconèixer que, quan jo vaig entrar, aquesta era una empresa amb molta prospecció i els canvis més importants espero fer-los en els pròxims anys, sobretot tecnològics, per adaptar-nos al màxim al segle XXI.

Quins aspectes han estat els més difícils d’assimilar?

Potser, la deslleialtat de la gent, perquè, moltes vegades ho dones tot per una operació i, en un tres i no res, la persona es desdiu o canvia d’opinió i perds aquella operació. Quelcom que et pot fer perdre la teva reputació, en qüestió de segons, i estem parlant de 50 anys de recorregut.

Has arribat a perdre la motivació per algun contratemps com aquest?

No, al contrari, em motiva més, ja que penso que si aquesta no ha sortit, a la següent ja sortirà bé. La veritat és que soc una mica ‘canyera’.

Podríem dir que Immobiliària Superior ja ha assolit el seu sostre o encara podeu créixer en un futur no gaire llunyà?

Espero que en un futur, no gaire llunyà, es pugui veure tota la feina que estem  fent ara per seguir creixent. No hem tocat sostre i espero que en 50 anys més, encara no el tocarem.

Has pensat en ampliar o diversificar la teva activitat o ja tens prou amb aquesta feina que desenvolupes actualment?

Diria que l’èxit rau en centrar-se en allò que hom vol assolir. No parlo d’una diversificació geogràfica, ni tampoc d’altres aspectes. Nosaltres no som una immobiliària estàndard, que només es dedica a l’activitat de compravenda d’habitatges, que també ho fem. A  banda de comercialitzar xalets i terrenys, també hem fet operacions més complexes. Podria dir que el meu objectiu és seguir creixent, al màxim, dins de territori andorrà, malgrat que mai se sap i qui sap si algun dia el mercat es fa petit i hem de sortir fora d’Andorra però, de moment, volem seguir creixent al país.

Descarteu obrir nous establiments al país?

Ho vam fer al seu moment i vam poder constatar que no funcionava. De fet, la meva àvia sempre em diu que, “el ojo del amo engorda al caballo” I, com jo no soc omnipresent, necessito estar en un sol lloc i, des d’aquest lloc, puc fer i controlar-ho tot. Puc tenir una oficina allà on sigui, però haig de ser-hi present, perquè si no, els negocis no funcionen. De fet, durant aquesta entrevista ja he rebut més de sis trucades per gestionar coses, això és perquè no soc al meu lloc.

Pel que fa al sector immobiliari, podríem dir que semblaria que la crisi sanitària no ha afectat gaire, no?

Si ho comparem amb el sector turístic, que també em toca de prop, evidentment, no hem tingut tanta afectació però, sí que és cert que, fins que no es van obrir les fronteres, no vam poder treballar amb certa normalitat. Però reconec que, a causa de la Covid, tothom sap que als països veïns hi pot haver una pujada d’impostos, a curt termini, i és per això que ara consideren Andorra com una opció per viure-hi. Actualment ens està venint un target de client mitjà-alt i no estem notant tant les conseqüències de la Covid, però també diuen que, quan més triguen a arribar més dures són, així que espero que tardin tant que no arribin mai.

Després de tot el que s’està construint, creus que encara hi ha marge de creixement?

Sí, però això depèn dels criteris urbanístics dels comuns, així que, fins que ells ho considerin oportú, se seguirà construint. Hi ha marge i encara hi ha molt de sòl per poder construir, encara que crec que s’hauria de créixer de forma sostenible.

No creus que s’està creant una bombolla com la que va acabar esclatant l’any 2008?

No, perquè en aquell moment hi havia un perfil de client que venia a invertir a Andorra per especular, però ara ens trobem que la gent que ve a comprar al país, hi vol residir, sigui com a resident actiu o passiu. Evidentment, si només valorem els números i l’estadística, podríem valorar-ho com a tal, però no és així. En definitiva, que vingui gent, que compri i que s’instal·li al país, és molt bo per a tothom i ens està donant molt bona publicitat.

Dedueixo que veus el futur del sector, de cara als pròxims anys, amb força optimisme, no?

Sí, evidentment, perquè, com he dit, la gent que està comprant al país, és per residir-hi. Volen tornar a la vida que tenien abans, tant a nivell de benestar, d’inversions, de rendibilitat, patrimoni, etc. Això és molt positiu pel país i pel sector.

La millor inversió, o la més rendible, és la immobiliària?

Segurament que la meva resposta no deixarà satisfet a tothom, però crec que hem tornat a què la preferència sigui invertir en immobles, ara la gent vol totxo, perquè tal com està el panorama avui en dia, és tot molt incert i la inversió immobiliària és la que ofereix més seguretat i una molt bona rendibilitat.

Et sents a gust amb la teva feina?

Em sento molt a gust i també em sento molt realitzada, quelcom que mai m’havia plantejat, perquè, quan ets jove i et preguntes, a què em dedicaré, en quin sector o quina especialitat? Crec que mai et planteges, si et sentiràs a gust o realitzada amb aquella feina en concret. I jo, sortosament, a la meva feina em sento molt realitzada i per a mi això és el millor que em pot passar.

Fins al punt d’oblidar el dret?

(Riu) No sé, és una possibilitat que tinc pendent i que hauré d’acabar decidint, un dia o un altre.

Deixem de banda el vessant més professional i entrem en el personal. Quina diries que és la teva millor virtut?

No tinc gaires, però diria que soc molt fidel, soc molt lleial als meus, com diria Belén Esteban, “jo pels meus, mato”, però sí, soc molt lleial i quan estimo, estimo molt.

I ens pots confessar algun defecte?

Ui!, tinc molt caràcter. A vegades pot ser una virtut, però també pot ser un defecte, perquè em costa controlar-lo.

No hi ha molta gent que aposti pel matrimoni, avui en dia, però tu t’acabes de casar, ets tradicional o creus en aquesta institució?

Jo crec en el matrimoni i, malgrat que, a vegades no s’aconsegueix, tant com puguis has de procurar que aquest sigui per a tota la vida. Així que, em considero tradicional i, malgrat que hi pugui haver la gent que no hi cregui, jo sí que hi crec. Malgrat tot, cada vegada es torna a casar més gent, les noves generacions apostem pel matrimoni molt més que temps enrere.

Com és el teu marit?

Diria que és perfecte. Pensa que aguantar-me a mi té molt mèrit. És un home molt treballador, detallista, sempre arriba una mica tard, però arriba, perquè treballa moltes hores. Bé, jo diria que és perfecte!

On el vas conèixer?

Ens vam conèixer quan jo tenia 17 o 18 anys, a través d’una persona, però només érem amics, no parella, ja que ell estava emparellat, però al final va resultar que la seva parella vaig ser jo.

Qui va fer el primer pas?

Va ser molt consensuat. Primer vam cultivar una bonica amistat i no volíem perdre-la. Per tant, volíem estar molt segurs del pas que havíem de fer. Finalment, vam estar molt temps festejant però, per quedar bé, diré que va ser ell qui va fer el primer pas.

A què es dedica?

És hoteler i gestiona amb el seu pare i el seu germà quatre hotels a El Serrat.

Ja no cal que et pregunti, quin balanç fas de la teva relació, no?

Ja són set anys i el balanç és molt bo. Quan tens un ‘noviet’, i ets molt joveneta, no et planteges quants anys podrà durar la relació, però amb l’Iván em veig de velleta i tots dos agafats de la mà. De moment, segueix l’enamorament i esperem que duri molt.

Ara esperes un nadó, sabeu el sexe?

Sí, la setmana passada ens ho van comunicar, i és un nen.

Ja sabeu el nom?

Això quedarà en incògnit, de moment.

Assages per fer de mare?

No, no, aquestes coses no s’han d’assajar que acaben sortint malament. Espero tenir sort i que ho sàpiga fer bé.

Podràs conciliar bé les teves obligacions com a mare i amb la família?

És el primer que vaig pensar, però al final tinc clar que no puc estar a tot arreu, que no soc omnipresent i que necessites ajuda. Però estic segura que, amb el meu home, la meva mare, una guarderia o qualsevol altra opció, però tinc molt clar que tampoc puc parar la meva vida per ser mare i, a més a més, tinc molt clar que no ho vull fer. Sé que hi ha moltes dones que prefereixen deixar de banda la seva vida professional, però en el meu cas no és així. De fet, l’estem organitzant de tal manera que jo pugui seguir treballant i conciliar la resta de tasques.

A què dediques el teu temps lliure, quins són els teus hobbies?

No tinc gaire temps lliure, ja que, quan puc, pujo a l’hotel per estar amb el meu home. Ja sé que és estrany, però és la manera de poder estar junts. I, a l’estiu, els diumenges a la tarda anem a l’hort o anem al cine. Però, el meu veritable hobby és estar amb les amigues, anar a caminar, a prendre alguna cosa o a la muntanya, depèn, perquè mai repetim el mateix pla.

Fas esport?

Sí, faig pilates i entrenament personal.

T’agrada cuinar?

M’agrada cuinar però no ho faig tan bé com m’agradaria, segur que a Mastechef no em podria presentar, això ho tinc molt clar.

Però domines bé la My Cook?

La My Cook és la meva salvació molts dies, m’agrada cuinar però no tinc temps per dedicar-hi, malgrat que he de reconèixer que una truita a la francesa em queda molt bona.

Quin és el teu menjar preferit?

Les patates fregides i, ara que estic embarassada, podria menjar-ne a totes hores.

I la beguda?

Moscato d’Asti. Ho vaig descobrir a un restaurant, després li vaig ensenyar a les meves amigues i, quan anem a fer un vinet, després de treballar, sempre demanem un moscato.

Un llibre?

“Las hijas del capitán”, de María Dueñas Vinuesa.

Una pel·lícula?

“El diabló viste de Prada” o qualsevol del Jason Statham, és un gran actor.

Mar o muntanya?

Muntanya, sens dubte, però cal baixar al mar, de tant en tant.

I, si parlem de viatjar, quin és el viatge dels teus somnis?

El que faré d’aquí a poc temps, a la Polinèsia. Estic molt contenta perquè és un somni que faré realitat.

Ets supersticiosa?

No, en certa manera. És a dir, em poses sobre la taula el número 13, i m’és igual, passo per sota d’una escala, i també m’és igual; però, si em diuen: espero que el nen vingui amb salut, toco fusta!

Creus en el destí o ets més pragmàtica?

Soc molt pragmàtica  a la vida, però crec molt en el destí i estic convençuda que les coses que passen, passen per algun motiu, i és rar perquè jo soc molt pragmàtica.

Et fa por alguna cosa a la vida?

Sí, la mort dels meus, quedar-me sola. Soc filla única, tinc un pare, una mare i un marit i, el dia que em faltin, estaré sola. Això és el que em fa molta por, la mort d’ells i la meva solitud.

Creus en la sort?

No, crec que, sense èxit, no pots tenir sort. Podria ser un mix, però la sort, per si sola, no fa miracles si no treballes. A la vida tot costa i, si t’ho donen gratis, alguna cosa desagradable passarà.

Et sents orgullosa de tot el que has fet fins al moment o, si poguessis, canviaries alguna cosa?

No, crec que si canvies alguna cosa, no pot anar com t’ha anat i, si faig balanç, m’ha anat molt bé i estic molt contenta. No tiro enrere ni per agafar embranzida.

Un somni que t’agradaria complir i que encara no has pogut realitzar.

Només ho podré aconseguir quan sigui gran i consisteix en ser feliç i que tot m’hagi anat molt bé a la vida, aquest és el meu somni. Ser gran i poder dir: ho he fet bé, soc feliç, em sento realitzada, i puc envellir tranquil·la, aquest és el meu somni.

---

• Nom: Meritxell
• Cognoms:  Jordana Padilla
• Data i lloc de naixement:   14 de novembre de 1992, a Canillo
• Estat civil:   Casada
• Fills:   1 en camí
• Formació:  Graduada en Administració i direcció d’ empreses, l’ any 2015
• Feines extres durant els estudis: Mentre estudiava, va treballar a pistes, amb nens d’ entre 5 i 8 anys.
• Trajectòria professional: A Immobiliària Superior