Margot Llobera, valenta i perseverant

Margot Llobera, esportista professional i emprenedora, és coneguda per la seva valentia i determinació. Des de petita, ja tenia clar que volia dedicar-se a l’esport, on va destacar en diverses disciplines abans de centrar-se en el món del motor. Margot ha superat nombrosos obstacles per aconseguir els seus objectius, tant en el món del motor com en l’emprenedoria, on dirigeix Fabbrica Studio. En aquesta entrevista, ens comparteix la seva trajectòria, ens parla de la seva experiència al Dakar, els reptes que ha hagut d’afrontar, i els seus projectes de futur, sempre amb la mateixa passió i energia que la caracteritzen.

Entrevista: Noelia Farias / Elena Melgarejo · Fotografia: Antonio Miralles · Perruqueria: Salón Toro Centre Júlia by Elena Vahina · Maquillatge: Fanny Garcia de NYX Cosmètics · Assessoria d’imatge: Pili Farré

VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA

Quins records són els més entranyables que guardes de la teva infància?

Els moments més entranyables que guardo són l’afecte dels pares, de les germanes, dels avis, dels tiets i dels cosins. Hem crescut tots molt units i recordo moments molt macos, tots plens d’afecte.

Quan eres petita, ja pensaves que tindries aquesta vida?

Estava convençuda que seria esportista professional. De petita vaig practicar molts esports diferents i, tots els que podia, els portava a la competició, fins a trobar el que realment m’agradava.

Sou tres germanes, com és la vostra relació?

Sí, som tres nenes. Jo soc la petita, l’Alèxia és la mitjana i la Carlota, que és la gran, acaba de tenir un bebè. Amb les meves germanes tinc una relació molt propera, parlem gairebé cada dia. La Carlota està vivint aquí a Andorra, i això em permet veure-la més sovint, mentre que l’Alexia, que també està ficada en el món del motor, viu més lluny, però espero que torni per a poder estar totes aquí.

Pel que fa als pares, a què es dedicaven?

El meu pare és enginyer industrial i es dedica a fer cases de consum zero, tant noves com reformes. La meva mare és personal shopper i fa assessories d’imatge.

Eren molt intransigents amb tu o t’ho permetien tot?

Els meus pares han sigut molt exigents pel que fa als valors bàsics, com ara ser ordenada, respectuosa i estudiar. Ens han donat la llibertat de triar el nostre camí, però sempre amb aquests principis en ment.

Amb qui dels dos tenies més afinitat?

Són relacions molt diferents. La meva mare és l’energia, la creativitat i l’alegria de la casa. Mentre que el meu pare és la tranquil·litat, la reflexió i la investigació. Junts aporten l’equilibri.

Els avis han sigut una part important?

Sí, molt. Tinc dues àvies que són extraordinàries. Gràcies al meu avi, per part de Llovera, que va ser porter del Futbol Club Andorra fins als 79 anys, he jugat molts anys a futbol, vaig formar part de la primera selecció femenina del país. Els meus avis han sigut referents per a mi, cadascun amb la seva manera de ser, però molt influents en la meva vida.

Alguna lliçó que t’hagin ensenyat els teus avis?

L’àvia per part de la família Llovera, Carme Massana té una capacitat molt gran per seguir aprenent, per fer la seva, i per continuar amb les seves conviccions fermament, passant per sobre de qualsevol obstacle, i sempre seguint la direcció que vol escollir.

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

Com va ser la teva adolescència, quins són els records que conserves d’aquella època?

Vaig ser una tastaolles, provant tots els esports i aficions que em venien al cap. Sempre he seguit els meus instints i he tingut la sort que els meus pares m’han deixat fer, per exemple, si les meves germanes anaven a ballet, jo a futbol, tot i que només érem dues noies a l’equip, juntament amb la Carmina Pallàs. Quan se’m posava una activitat al cap no hi havia marxa enrere.

Quan vaig començar la carrera a Barcelona em vaig bloquejar amb l’esport, va ser aleshores quan vaig decidir anar al Dakar en moto, tot i no saber portar-ne

On va transcórrer la teva adolescència?

La meva adolescència va ser a Andorra, la carrera la vaig fer a Barcelona i vaig estar d’ERASMUS a Milà. Vaig tenir la gran sort de poder viatjar durant els estius a Londres i Boston per aprendre anglès i conèixer altres cultures i maneres de fer.

Vas ser una adolescent esbojarrada o més aviat bona nena?

En termes esportius, sí que és veritat que vaig ser molt esbojarrada, pel que fa als objectius que em marcava. La meva vida girava entorn d’això. L’única època en la qual potser vaig sortir més de festa, i vaig viure l’etapa més adolescent, va ser durant l’ERASMUS, a Itàlia. La resta del temps estava molt enfocada en l’esport, en marcar-me objectius cada vegada més grans o, fins i tot, d’un altre àmbit.

Quina carrera vas estudiar i per què?

Vaig estudiar Enginyeria de Disseny Industrial. Des de petita sempre m’ha agradat inventar coses, de fet, li vaig inventar a l’Albert, el meu tiet, una màquina perquè es pogués posar els mitjons i les sabates amb més facilitat. Em passava el dia inventant coses, i és aquesta part, la més creativa, més de disseny i de fabricació, la que m’al·lucina.

Vas ser una bona estudiant o et feia mandra clavar els colzes?

Era bona estudiant perquè m’al·lucinava la carrera. En el batxillerat, sí que em costaven més algunes assignatures, però m’hi estava les hores que calia.

La meva primera feina va ser crear la meva marca personal com a pilot

Enyoraves Andorra i la família o vas fer moltes amistats a Barcelona?

Pujava a Andorra cada cap de setmana. Quan vaig baixar a Barcelona, em vaig bloquejar amb l’esport, vaig passar d’una vida activa, de fer maratons de muntanya, bici, trial, escalada… a no fer res, i  va ser difícil mentalment. La meva mare em va proposar que entrenés amb un entrenador personal, amb en Miguel Ángel Rodellar, i el primer que em va demanar va ser: per què ens entrenem? I jo li vaig respondre: per anar al Dakar amb moto, però jo no sabia anar en moto. En aquell moment, aquesta fita, era l’única que em motivava per tancar-me al gimnàs. Com que pujava cada cap de setmana per entrenar, no li donava molta importància a la vida social, les meves prioritats eren la carrera i el Dakar.

Per què et vas posar com a meta el Dakar amb moto?

No ho sé, sempre havia volgut viure les experiències que m’explicava l’Albert. Volia tenir un estil de vida que em permetés viure aventures increïbles, no tenir horaris ni caps de setmana, però viure experiències que em fessin sentir viva. El meu instint em va portar cap aquí.

VIDA PROFESSIONAL

Acabes els teus estudis i comences una nova etapa en l’àmbit professional. Com van ser els teus inicis?

Van ser complicats perquè compaginava dues vides. Vaig acabar la carrera i vaig haver de decidir entre embarcar-me al 100% en el projecte del Dakar o agafar oportunitats laborals d’enginyeria. Vaig decidir apostar pel Dakar perquè no tenia compromisos que em lliguessin, com ara fills o hipoteques.

Com va ser la teva primera feina?

La meva primera feina va ser crear una marca personal al voltant de la meva figura com a pilot. Em vaig encarregar de tota la comunicació, però també de la preparació de la moto, dels recanvis, de llogar un equip d’assistència, de preparar-me físicament, preparar la navegació, entrenar prèviament al desert, anar molt al psicòleg… tenia 17 anys i me’n volia anar al Dakar, em vaig preparar molt psicològicament i físicament. Paral·lelament a això, vaig obrir un estudi de disseny gràfic, Fabbrica Studio, per poder recaptar diners per fer créixer la meva marca personal. Per tant, compaginava aquestes dues feines a temps complet, no ha sigut fàcil.

Quins són els serveis que ofereixes a Fabbrica Studio?

Fabbrica Studio recull el somni que tenia quan era petita de tenir una fàbrica on inventar productes. Fem brànding, embalatge, papereria, editorial, xarxes socials, webs… Tot el que engloba una marca. Tenim professionals molt creatius que generen marques úniques.

Sens dubte, tant el disseny com l’enginyeria es basen en la creativitat. On trobes la teva font d’inspiració?

La genero, fem una feina prèvia d’investigació molt important.

Com treballes amb els teus clients per a entendre i complir amb les seves necessitats i expectatives?

És molt important l’entrevista prèvia per conèixer la persona. M’encanta captar l’essència del client i definir la marca a partir d’aquesta essència.

Has trobat barreres pel fet de ser dona en el món del motor i l’emprenedoria?

En el món del motor sí, he hagut de sentir comentaris, però mai he entès realment per què me’ls feien, ni perquè em veien diferent si al final hauríem de travessar el mateix desert.

Quins són els moments més difícils que has viscut professionalment?

Un dels projectes més complexos va ser un de brànding on vam generar un logo i etiquetes per unes ampolles de vi, però el més difícil va ser que els tres nois que portaven el celler, eren físics quàntics. Vaig haver d’aprendre molt sobre física quàntica per poder captar l’essència del que volien transmetre. Conèixer altres mons és molt intens, però a la vegada fascinant. Va ser un repte gran però molt divertit. Pel que fa a la moto, cada Copa del Món era un repte. Vam acabar aconseguint terceres posicions a la Copa del món de Bajas, dos anys seguits. Durant aquests anys vam aconseguir diverses victòries contra les millors del món. El màgic és que no estava en el plantejament inicialment en el projecte Dakar, però el procés ens hi va portar.

Creus que la intel·ligència artificial acabarà amb la creativitat?

Jo mateixa la utilitzo per facilitar alguns processos més mecànics, i poder centrar els meus esforços en la feina creativa.

Estàs treballant en algun projecte important ara?

Sí, hem entrat en un projecte amb Grup Mercacenter. Ens han adjudicat la creació del logotip de l’empresa mare, un projecte que em fa molta il·lusió, sobretot per les amistats familiars de fa molts anys que tenim.

EXPERIÈNCIA DAKAR

Com és no saber anar amb moto i voler anar al Dakar?

Quan em plantejo anar al Dakar amb 17 anys, és cert que no sabia anar en moto, però tampoc en sabia res dels ral·lis. Ho vam planificar a 4-5 anys vista, ja que vivia a Barcelona i compaginava els estudis i els entrenaments, tenint en compte les èpoques d’exàmens i les possibles lesions. Vaig aprendre a navegar, mecànica, a gestionar la nutrició durant les etapes, a conduir la moto de manera eficient, tenint en compte que estic 12 hores sobre la moto… Fins que assoleixo tots els requisits que em demana l’organització per poder-hi anar i tenir el dorsal al 4t any.

El meu primer Dakar va ser molt bèstia, vaig viure  temperatures extremes, tant pel que fa al fred, com pel que fa a la calor     

Com va ser aprendre a anar en moto?

Vaig aprendre a anar en moto gràcies a una coincidència fantàstica en una festa major de Pal, on vaig conèixer a l’Arnau Vilanova, que acabava de deixar la seva carrera professional com a pilot d’Enduro. Em va acompanyar a comprar-me tot el material, proteccions, moto… Tenia un circuit al Pla de Sant Tirs i allà vaig aprendre a anar en moto i la disciplina que comporta.

Vas patir molt per aconseguir el suport econòmic per al Dakar?

Sí, va ser un patiment gran. Havia d’anar empresa per empresa demanant inversió, quan encara estava lluny de tancar-lo. I sempre em venia al cap, i si no me’l donen? Perquè havia de pagar la inscripció i contractar un equip d’assistència sis mesos abans del Dakar. Va ser molt complicat. Puc dir que em vaig treure un màster en màrqueting i comunicació, ja que m’estudiava les empreses abans d’anar-hi, tot depenia de mi, aconseguir contactes, presentar el projecte i oferir activacions de patrocini. Va ser una cursa contra rellotge.

Com va ser la teva primera experiència al Dakar?

Va ser molt bèstia. Aleshores, el Dakar passava pel Perú, Bolívia i Argentina, amb temperatures extremes, tant pel que fa al fred com pel que fa a la calor. Va ser màgic formar part de l’equip d’HIMOINSA, on vaig aprendre molt dels 5 pilots professionals catalans que hi havia i sobretot de la Rosa Romero, una referència per a mi. Era una esponja, absorbint lliçons cada dia. Va ser una experiència que vaig poder viure gràcies a l’Albert i li estaré eternament agraïda.

Després el 2021, vas passar a les quatre rodes amb un equip integrat exclusivament per dones, com va ser l’experiència?

Va ser molt dura però molt maca. Érem un equip complet de dones: pilot, copilot, mecàniques i la cap d’equip. Va ser la primera vegada a la història que passava i va ser molt especial, sobretot per les mecàniques, que eren molt joves i molt bones.

Va ser una experiència indescriptible poder ser copilot de l’Albert Llovera, el meu tiet

Després, el 2022 i el 2023, ja passes als camions com a copilot de l’Albert Llovera…

Quan l’Albert em va oferir ser copilot, em vaig adonar que el llarg camí que havia recorregut havia donat els seus fruits. Si ho feia era perquè sabia que estava preparada, no m’ho oferia per ser família. Va ser una experiència increïble poder viure-ho amb ell. Cada nit comentàvem la sort que teníem d’estar allà. Ningú ens ha regalat res, hem seguit camins diferents, però ens hem ajudat mútuament. He treballat molt per arribar on soc i és una sort que l’Albert encara segueixi en actiu quan jo he arribat al meu punt màxim de coneixements com a copilot.

La teva última participació al Dakar va ser especial, ja que el teu pare estava amb tu…

Al meu pare li encanta el motor i, de fet, ell també feia ral·lis de carretera abans que l’Albert. Cada vegada que vaig al Dakar ens segueix en cotxe local per totes les etapes. Va ser una passada tenir-lo allà. A més a més, al final del ral·li va venir la meva mare, la meva parella i la Cristina, la filla de l’Albert. Compartir aquestes experiències amb ells ho fa encara més màgic, perquè entenen millor com és de forta l’experiència.

Quina és la diferència entre competir en moto, cotxe i camió?

La moto és la més física; el cotxe és l’entremig, més còmode i segur; i el camió és també molt físic, la cabina es mou tant que hi havia molts moments que no podia llegir el roadbook. Perquè us feu a la idea, en Jordi Zaragoza, osteòpata de KTM oficial i resident a Andorra, em va agafar dues vegades durant el Dakar per recol·locar-me l’estèrnum. Pel que fa a la navegació el camió és molt més complex. Si t’has equivocat o has de canviar de direcció no pots decidir girar on vulguis, necessites molt d’espai. Les dunes són molt més complicades d’afrontar pel perill de bolcar i l’anticipació al perill és molt més gran, ja que has de frenar 8 tones de màquina.

Quines són les principals complicacions com a pilot?

La dificultat de saber frenar quan cal. Tothom pot anar ràpid, però cal intel·ligència per saber a quina velocitat anar en cada moment. Com a copilot, també has de ser psicòleg, recordar que mengin i beguin, i en el cas dels cotxes saber de mecànica, per qualsevol problema que pugui tenir el vehicle.

Pel que expliques el Dakar és apassionant i ple d’adrenalina, però t’has trobat amb alguna situació complicada?

Al Dakar en un segon et pot canviar tota la situació. Tot pot anar bé, i de sobte tenir un accident i trobar-te bolcat sense saber que ha passat. Juguem molt amb la sort de passar un metre amunt, un metre avall, d’una pedra, per exemple, perquè no hi ha un lloc perfecte per passar. Òbviament, és molt perillós, passes por, sobretot quan no coneixes el comportament del nou vehicle i no coneixes els seus límits. Durant aquest Dakar, ens vam quedar enganxats a la sorra enmig de les dunes, completament de nit, no es veia res, i vam dependre d’altres camions per desenganxar-nos. El primer camió que ens va intentar treure es va quedar també enganxat. De lluny vaig veure un altre camió i vaig sortir corrents duna avall per avisar-lo. El tercer camió va estirar el segon i el segon ens va desenganxar a nosaltres, o sigui, va desencallar dos camions d’una estrebada. La gent diu, ostres, per què tornes al Dakar? I són aquests moments absolutament surrealistes que et queden dins i són de per vida.

Continuaràs lligada al món del motor i el Dakar?

M’agradaria apropar el món del motor als més petits, sobretot a les nenes. És un esport poc accessible i m’agradaria crear un espai segur i còmode per elles. He de meditar si tornaré a competir, però vull fomentar aquest vessant. També continuar participant en el Rally Jameel, un ral·li que organitza el Govern d’Aràbia Saudita per les dones, en el qual jo copiloto una dona local. He anat quasi cada any a Aràbia aquests últims deu anys i mai he tingut l’oportunitat de parlar amb dones locals. És molt enriquidor conèixer-les amb profunditat i entendre com és ser dona en aquest país.

M’agradaria apropar el món del motor als més petits, sobretot a les nenes

Com encoratjaries les nenes a seguir una aventura com la teva?

Els diria que de la mateixa manera que van a jugar a futbol o a tenis, que també poden provar el motor. I, si els agrada, jo mateixa els hi donaré les eines i material perquè puguin créixer.

Al principi dèiem que vas provar molts esports abans d’acabar al món del motor, i un d’ells era futbol, descartes tornar-hi?

La veritat és que m’al·lucina jugar-lo, veure’l no tant, però jo jugar-lo m’encanta. Estic en contacte amb les meves companyes i sé que tenen una lliga interna aquí a Andorra, no descarto començar a jugar de nou, perquè m’ho passo pipa.

ÀMBIT PERSONAL

Com et descriuries tu com a persona?

Ara m’adono que he sigut una persona molt valenta. He afrontat i tirat endavant situacions que em feien por, com baixar una duna de 300 metres amb moto sabent que no puc tocar el fre. També sóc molt perseverant, quan tinc un objectiu vaig a per ell, i sobretot, m’ho intento passar-ho bé durant el camí.

Quins trets de la teva personalitat creus que et defineixen millor?

Sempre he tingut molta curiositat, pregunto molt i aprenc dels altres. Soc molt carinyosa, m’encanta estar amb la família i els amics, ara que estic més tranquil·la, aprofito molt el temps amb ells.

Tens algun defecte que ens vulguis confessar?

El fet de no haver parlat prou amb els que estimo quan estava patint per anar al Dakar. M’he guardat moltes coses per a mi mateixa.

I els teus punts forts?

Crec que un dels meus punts forts és que quan hi veig alguna cosa factible i la tinc clara, necessito executar-la immediatament. Si no funciona, busco el pla B. Soc perfeccionista, però sé on està el límit i això em permet no estancar-me.

És fàcil conviure amb tu?

Crec que sí. Soc molt fàcil de portar, no soc gens complicada i no tinc manies especials.

INQUIETUDS I HOBBIES 

A què dediques el teu temps lliure?

El dedico a entrenar, sobretot per estar bé mentalment. Ara faig esports que em fan gaudir, com jugar a squash, kitesurf, tenis... També llegeixo molt, miro sèries, surto a passejar pel bosc i faig viatges que no són per a competicions esportives. M’encanta pescar, fer bici de trial, escalar amb amics i fer ceràmica.

L’esport ha marcat molt la teva vida, oi?

Sí, amb la selecció femenina de futbol vam jugar partits de UEFA. Ser d’aquí et permet ser internacional més ràpidament i poder viure experiències que sent dels països veïns no hagués viscut. Això, et fa créixer com a professional i persona.

Hi ha alguna decisió del passat de la qual et penedeixis?

No, els errors m’han ajudat a millorar. Tot el que ara canviaria m’ha fet ser qui soc i estar on soc.

Si poguessis fer marxa enrere, hi ha alguna cosa que canviaries?

Portaria el meu avi al Camp Nou. És l’únic que m’ha quedat pendent.

Hi ha alguna cosa que et faci por o et generi inquietud?

La mort, perquè m’ho estic passant tan bé que no vull que s’acabi. Em fa respecte, tant la meva mort com la dels meus éssers estimats. Ho estic treballant, i ara faré un viatge al Nepal per entendre com ho fan per viure-la de manera tan diferent.

Creus en el destí?

Simplement, crec que hi ha coses molt més grans que jo i el meu ego. Si passa alguna cosa que no la tenia planejada no em capfico, simplement continuo endavant.

Tens algun projecte pendent?

Ara mateix, estic centrada en mi i no tant en objectius. Estic fent molts canvis per estar més a casa: llegir, estar tranquil·la i fer viatges per plaer. M’agradaria que la meva vida anés més cap aquí. Tenir una vida “més normal” i no tenir tot l’any planificat i calculat.

RESPOSTES BREUS 

Menjar preferit: El gaspatxo de l’àvia

Beguda: Aigua amb gas

Un llibre: Resistencia, un año en el espacio. Scott Kelly

Una pel·lícula: El show de Truman

Un actor o actriu: Blake Lively

Mar o muntanya: Muntanya

Un viatge: Fuerteventura

Un país per viure-hi: Andorra

El racó preferit del país? El banquet de davant de casa meva

Un somni: Viure amb tranquil·litat

FITXA PERSONAL

NOM: Margot

COGNOMS: Llobera

DATA I LLOC DE NAIXEMENT: 18-5-96 – Andorra

ESTAT CIVIL: En parella

FILLS: No

FORMACIÓ: Enginyeria de disseny industrial

FEINES DURANT ELS ESTUDIS: Mecànica i venedora de bicis

TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL: Pilot de motos de Rally-Raid, copilot de cotxes & camions de Rally-Raid, fundadora i dissenyadora a Fabbrica Studio.