Gresmi Roca, organitzadora nata
Acostumada a moure’s en un món d’homes, la Gresmi pren decisions amb contundència i rapidesa. Posseeix una gran capacitat organitzativa, i això des de ben jove. Avui, sotsgerent de Pidasa Serveis, s’hi mou amb seguretat i una actitud molt propera, que aprecien tots els que l’envolten.
Si us passa pel cap buscar el nom de Gresmi al santoral, no us en sortireu. És únic, i només n’hi ha dues a Andorra: la Gresmi Roca i la seva filla. Tot té la seva explicació, “això es cosa de la meva mare, perquè la meva àvia es deia Engràcia i va decidir posar-me Gràcia Mirell, i el meu germà em va començar a dir Gresmi, i ara és el nom pel qual em coneix tothom”, revela, alhora que afegeix que la seva filla porta també aquest nom, que figura tal qual al passaport, cosa que ella no va aconseguir, tot i que no desespera sortir-se’n algun dia.
La seva vena artística la va portar a estudiar interiorisme a Llotja, a Barcelona i amb el títol a la butxaca somiava amb instal·lar-se pel seu compte. Però a casa tothom es guanyava la vida a l’empresa familiar que havia creat el seu pare i va decidir incorporar-s’hi, encara sense abandonar la dèria per la decoració i l’interiorisme, una branca que també oferia Pidasa Serveis a través del seu departament Renova.
Inicialment, el seu pare va començar com a pintor, però mica en mica l’empresa es va anar ampliant amb la col·locació de placo i després com a empresa constructora. “Treballàvem tots junts, amb el meu pare i el meu germà, cadascú tenia la seva tasca, oferíem serveis complets, claus en mà, des de la construcció fins a les cortines”,explica. Precisament, aquest any 2018 l’empresa compleix 50 anys, i aquest ha estat el motiu principal pel qual la Gresmi ha decidit fer l’entrevista.
Ara, després de la mort del seu pare, els dos germans porten l’empresa, ell com a gerent i ella com a sotsgerent. Les circumstàncies van fer que deixessin de banda el departament d’interiorisme i ara la companyia està centrada en la construcció, els treballs públics i l’obra civil. “Participem als concursos i també treballem en l’àmbit privat, ara mateix estem fent les obres de l’avinguda Meritxell”, indica.
L’esperit inquiet de la Gresmi la va portar també cap a la política comunal, entre els anys 2004 i 2008, quan va ser consellera d’Urbanisme al comú de Sant Julià de Lòria: “aquesta va ser una experiència molt enriquidora per la qual tothom hauria de passar en un moment o altre de la seva vida per entendre la feina que es fa arran de l’administració comunal”. Però la dificultat de compaginar l’empresa privada amb aquest càrrec polític que requeria moltes hores de dedicació va fer que no renovés l’experiència.
La seva vàlvula d’escapament és l’esport, sobretot des que va patir una malaltia greu fa uns 19 anys. Li encanten les maratons, els triatlons, la bicicleta… És una persona molt polivalent, tan aviat la veus corrent per la muntanya com organitzant festes i esdeveniments socials, “m’encanta organitzar festes, les meves amigues ho saben i sempre compten amb mi”.
“Som una família senzilla que hem construït una empresa des de zero”
Quins records té de la seva infància?
Sempre he viscut a Sant Julià, al casc antic, i desprès a fora del centre, tinc record d’una infància feliç, jugava al carrer, amb amics i amigues. El meu germà, era una gran companyia em protegia sempre. Els meus pares van venir d’Espanya, a buscar feina, el meu germà és nascut a Lleida, però jo ja vaig néixer aquí. Passava els estius a Lleida, amb les meves cosines, tant el meu pare com la meva mare tenien molta feina i com que no hi havia casals ni activitats, marxava els tres mesos.
Què volia ser de petita?
No tenia una inclinació clara, no he estat mai de lletres, he preferit els números i la part artística, recordo que quan preparava un projecte, ja el veia acabat, tenia una visió global molt clara. La meva mare volia que fos perruquera com ella, però no m’agradava gens, preferia rentar plats!!
Com porta el fet de treballar en un món d’homes?
Fa unes 30 anys que estic en el sector i al principi va ser molt dur. Això em va fer el caràcter més fort, un tret bàsic perquè en aquest món t’has de fer respectar. Encara hi ha poques dones en el món de la construcció, i no sempre som ben rebudes. Soc molt de la broma, però també molt metòdica i exigent amb la feina. Vaig començar en l’empresa des de la base, una cosa que intento inculcar a la meva filla.
“Encara hi ha poques dones en el món de la construcció, i no sempre som ben rebudes”
Quins valors li transmet?
Som una família senzilla que hem construït una empresa des de zero. A la meva filla Intento ensenyar-li el valor del treball i l’esforç que cal fer per aconseguir les coses. Esperem que algun dels nostres fills prenguin el relleu de l’empresa familiar, o els tres fills del meu germà o la meva filla, tot i que és aviat per parlar d’aquest tema… però espero que poc a poc s’impliquin o potser amplien cap un altre sector, mai se sap.
Com veu el sector de la construcció avui a Andorra?
Sembla que anem millor… Hem passat una crisi forta, no solament arran de la construcció sinó també hi ha hagut el tema financer. No vam reduir personal, vam fer un ajustament de salaris i ens en vam sortir. Ara les coses es valoren al seu preu just, cosa que abans no passava. Soc optimista de cara al futur.
__________________________________________________
La Gresmi té una mirada franca i un aire resolutiu que facilita, segur, la seva tasca del dia a dia. Valora molt l’amistat, té una gran quantitat de coneguts i uns quants bons amics. No podria viure sense el mòbil, el whats app tant li serveix per organitzar viatges familiars com per convocar reunions de feina. “Sense whats app no podria gestionar tot el que faig, sobretot per la meva feina és bàsic”. La Gresmi és una persona polivalent, perquè igual fa de cap d’obra, com de gerent, com de tècnic. “Em poso les botes, l’anorac, i vaig sobre el terreny” explica rient. “Som molt propers amb la nostra gent, tant el meu germà com jo, ens agrada ser transparents”. Una excel·lent filosofia de treball que està donant grans resultats.
__________________________________________________
La Gresmi Roca Bové neix a Sant Julià de Lòria el 9 de setembre de 1970. Va a l’Escola Espanyola d’aquesta parròquia, després al Col·legi Janer i a l’Institut d’Aixovall. Es treu el títol d’interiorista a Llotja, a Barcelona, i comença a treballar a Pidasa, l’empresa familiar, de la qual n’és avui la sotsgerent.
Està casada i té una filla de 19 anys, la Gresmi. És molt aficionada a l’esport en totes les seves vessants, després d’haver patit una malaltia molt dura fa uns 19 anys. A partir d’aquell moment fa molt esport, maratons, i triatló, entre d’altres.
