Geòrgia Pont, lluitadora i compromesa

De bellesa serena, però impactant a primera vista, els seus ulls reflecteixen una profunditat que deixa entreveure intel·lectualitat i saviesa. Educada amb uns grans valors familiars, fonamentats en el respecte pels altres, atresora un excel·lent bagatge formatiu i professional.

Fotos: Antonio Miralles · Perruqueria: Salon Toro a Júlia Onix · Maquillatge: Fanny Garcia, de NYX Cosmetics Andorra

Va cursar estudis superiors a la Universitat Mons-Hainaut, a Bèlgica; concretament Traducció, Interpretació i Relacions Internacionals, una formació que li va permetre poder treballar per al Consell d’Europa. Parla set idiomes, un actiu que li va permetre desenvolupar la seva carrera professional en empreses tan rellevants com ara TransOcean d’explotacions petrolieres marítimes, entre altres.

Acaba d’agafar les regnes de l’UNICEF Andorra i entre els seus objectius destaca, l’impuls de la comunicació dels seus programes i projectes, així com la millora del finançament de la institució. Se sent molt segura de si mateixa i desitja aprofundir en la seva carrera professional, centrada en el món financer. Tanmateix, no descarta en un futur publicar algun llibre, una de les seves grans passions, juntament amb els viatges.

Traductora, intèrpret, coordinadora de plataformes petrolieres, creadora i impulsora d’una línia de cosmètica biològica i, en l’actualitat, directiva en una empresa de gestió de patrimonis.

Parlem una mica de la teva infància Geòrgia. Com es va desenvolupar?

Doncs, ara estàs a la casa on jo vaig créixer, la casa dels meus avis. Ells, quan van arribar a Andorra, van construir aquesta casa, una de les primeres que hi va haver en aquesta urbanització d’Andorra la Vella. Així que, no només em sento orgullosa de poder viure aquí, sinó també de la meva infància.

L’Andorra que vas conèixer a la teva infància ha canviat molt?

I tant! Jo recordo que estàvem asseguts a aquest mateix balcó i només veiem prats, ara només es veuen cases. Andorra ha evolucionat molt i encara és un país en constant evolució.

I quin país t’agrada més, el d’abans o el que tenim ara?

Valoro molt la combinació de modernitat i tradició que ofereix el nostre país. M’agrada tant l’Andorra del centre ciutat, moderna i cosmopolita com la reserva natural tan pròpia de les nostres valls.

Com valores Andorra en l’actualitat?

És una petita joia. Penso que tenim un país amb molt potencial, simplement hem de saber conservar les seves principals virtuts, que per a mi són: la seguretat, les tradicions, la proximitat de les institucions i la competitivitat fiscal, tot preservant l’entorn que ens caracteritza. He viscut a diferents països al llarg de la meva vida, per mi no hi ha millor compromís que el que ofereix Andorra.

Com era en aquella època la relació amb els teus pares?

Jo soc una persona amb molta sort. Els meus pares són un puntal, són molt importants per a mi. I, a més a més, me’ls estimo moltíssim.

Amb qui dels dos t’entens més?

Realment, m’entenc amb tots dos. Hi ha coses amb les quals tinc més afinitat amb la meva mare, i altres amb el meu pare, però m’entenc perfectament amb tots dos. No tinc cap mena de preferència. No podria escollir.

Amb dues persones tan interessants i tan rellevants per a tu, quina és la millor lliçó que has pogut aprendre d’ells?

Jo crec que el més important que m’han inculcat els meus pares són els valors. Joc soc una persona de valors, una persona de paraula, de compromís, i acostumo a valorar molt a totes les persones. Els meus pares m’han ensenyat això, a respectar tothom, sense entrar a valorar cap fet diferencial, ni estatus social.

S’ha perdut aquell respecte avui en dia?

No sé si s’ha perdut, jo no l’he perdut i molta de la gent que m’envolta tampoc no l’ha perdut. És cert que no sempre tenim el temps d’inculcar als nostres fills aquells valors. Així que em puc refermar en el fet que la presència dels pares és molt rellevant, jo en el meu cas he tingut aquesta sort.

Inculques els mateixos valors als teus fills?

Sí, per a mi és important. Jo soc una mare molt amorosa, molt propera als meus fills, però molt exigent, si cal i quan cal.

També tens una germana. Com era la relació en aquella època amb ella?

Ens portem tres anys de diferència, que quan érem petites em semblaven un món, però que ara ens fan ser properes. Per mi, la meva germana també és una gran amiga.

---

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

El teu currículum diu que vas ser una molt bona estudiant. És així o realment t’havies d’esforçar molt?

Sempre he tingut facilitat pels estudis, però m’he hagut d’esforçar perquè l’elecció del camí que vaig escollir era complicada i dura.

Així que no t’has d’esforçar gaire per aprendre, no?

M’agrada estudiar, m’agrada cultivar-me, m’agrada estar en constant evolució i m’interessen molts àmbits. Per tant, sí, tinc certa facilitat per aprendre.

Parles set idiomes però, a banda dels nadius o habituals, crida l’atenció que també domines l’àrab. Quins d’ells et va costar més d’aprendre?

Diria que l’àrab va ser molt difícil i, malgrat que parlo cinc idiomes perfectament, l’àrab fa molts anys que no el practico, així que no el domino tan bé com els altres. Puc entendre-ho i, fins i tot, puc parlar-lo, però no tinc el nivell que he assolit amb els altres. A més a més, en qüestió d’idiomes és important mantenir vincles i poder-los parlar de manera continuada, una circumstància que no es dona amb aquest idioma. Vaig fer cinc anys d’àrab i quan vaig acabar la universitat me’n vaig anar al Marroc per practicar l’idioma. Vaig estar vivint tres mesos amb una família per tal de perfeccionar-lo. És un idioma que m’encanta. En el moment en el qual jo em vaig decidir per estudiar-lo, tothom escollia el rus, però jo volia ser diferent.

Quina relació tens amb altres cultures i amb l’àrab en concret?

M’interesso per la part històrica, etnològica, cultural dels idiomes que parlo o aprenc. En el cas de l’àrab, es tracta d’una de les civilitzacions més antigues, és molt rica en molts aspectes. Durant la pandèmia, vaig començar a aprendre xinès, que també és una cultura mil·lenària. Des de la meva perspectiva, per parlar bé un idioma, has d’aprendre i estimar la seva cultura, són dos conceptes intrínsecs.

Vas cursar estudis superiors a la Universitat Mons-Hainaut a Bèlgica. Què et va impulsar a estudiar traducció i relacions internacionals?

La veritat és que em vaig presentar a diversos concursos, un va ser de Ciències Polítiques, a París. Després ho vaig fer a tres universitats més, la primera a Montreal, després Bèlgica i una altra a Suïssa, totes tres de traducció i interpretació, amb un enfocament internacional. Per posar-te un exemple, vaig aprendre matèries de neurociència a la facultat de medicina, també econòmiques, estadística, ciències polítiques, dret privat, dret públic i història contemporània, així que es pot considerar una carrera molt àmplia culturalment. L’objectiu és tenir una cultura general rica que et permeti treballar com a traductor-intèrpret, o com a alt funcionari en institucions o multinacionals. I, finalment, vaig escollir Bèlgica, tot i que em van acceptar a totes quatre universitats i podia haver estudiat a qualsevol d’elles.

Quina connexió té la traducció amb els assumptes internacionals?

Com et deia, Mons-Hainaut, és una universitat molt oberta a nivell internacional i, com a resultat, en la seva formació hi ha un vessant global. La meva formació és transversal. Em vaig especialitzar en relacions internacionals, traducció i interpretació, i terminòtica i terminologia, unes matèries importants, ja que la meva tesi estava enfocada en aquests dos últims àmbits. El Consell d’Europa, en aquella època, oferia la possibilitat de realitzar treballs remunerats, mentre eres estudiant. Jo vaig escollir fer un diccionari trilingüe per al Consell d’Europa i, quan vaig acabar la tesi, me’l van comprar per a la seva base de dades.

Acabes de parlar de la teva tesi, precisament la vas finalitzar amb ‘cum laude’. Això vol dir que estaves totalment compromesa amb els estudis i no gaudies d’aquells moments una mica esbojarrats com acostuma a fer la majoria del jovent?

Els meus estudis van ser molt intensos, el primer any d’universitat érem 800 alumnes, vàrem acabar la carrera 70 i només hi va haver dos cum laude. Pensa que en aquella època no tornaves a Andorra, i jo només podia venir una o dues vegades l’any. Per tant, convivia molt amb la comunitat d’amics i la veritat és que sempre trobàvem la forma de descobrir país i de viure la vida d’estudiant com s’acostuma a entendre normalment. Avui en dia, conservo amics arreu del món.

També t’has format en temes financers, mitjançant una certificació de blanqueig de capitals, però que t’entusiasma més de tot el que has fet. Les finances, la traducció, o les relacions internacionals?

Et diria que el que més m’agrada és el que estic fent actualment. Ara estic en el món de les finances i és per això que continuo la meva formació. És quelcom que m’agrada molt. Soc una persona inquieta, per tant, sempre estic oberta a descobrir activitats diferents i nous àmbits.

Quins són els millors records que tens d’aquella època d’estudiant?

Em ve a la memòria Eurolines, que és una línia d’autobusos. Quan estalviava una mica de diners, agafava un bitllet i no mirava ni el destí. Per a mi era important descobrir Europa, fos Viena, Roma o Amsterdam. El millor record era amb les meves amigues, agafar aquest bus, malgrat que triguéssim divuit hores fins a arribar al destí, per descobrir el país i les diferents ciutats.

Sens dubte, viatjar a altres països és una de les teves grans passions, però què busques en aquests viatges, enriquir-te de les diferents cultures o és una necessitat innata?

Viatjar és el que més em fa vibrar, és la meva més gran passió. M’agrada viatjar, però no m’agrada fer-ho de forma tradicional. A mi m’agrada mimetitzar-me amb la cultura, amb la població i amb el lloc. Entendre el que pensen, el seu idioma i, si puc, compartir moments de vida amb la població local per entendre realment la seva idiosincràsia. Pels meus divuit anys, els meus pares em van regalar un bitllet d’avió a Austràlia, perquè el meu somni era anar-me’n a aquest continent. Vaig agafar un avió i, durant sis mesos, vaig viatjar per Austràlia, Nova Zelanda, i el sud-est d’Àsia. Em va encantar i, concretament, em vaig enamorar d’Austràlia. M’hi vaig voler quedar, però el govern australià no em va concedir el permís. En aquell moment necessitava una quota per poder quedar-me a viure, i malauradament no va ser possible. En cas contrari, possiblement estaria vivint allà.

Recomanes viatjar perquè la gent es pugui cultivar més intel·lectualment i per a poder fer una evolució més avançada? És recomanable que la gent surti del país i, sobretot, que pugui estudiar fora?

Crec que és molt enriquidor sortir i descobrir altres països. Però diria que, per a qui no li agrada tant viatjar, a Andorra també tenim ciutadans de moltes nacionalitats. Per tant, no cal anar fora per conèixer persones amb diferents cultures i poder enriquir-te d’elles. Per sort, aquí també es pot aconseguir. L’important és ser obert d’esperit i voler connectar amb altres persones, que no et faci por establir llaços amb els altres.

A banda d’aquest vessant aventurer, que t’ha aportat moments molt positius, recordes algun moment dolent de la teva època d’adolescent?

No, la veritat és que no. Jo soc una persona molt positiva, no recordo cap moment dolent. És cert que vaig marxar sola, que era molt jove, però sempre ho he viscut com una experiència positiva. No tinc cap record negatiu. Realment, m’agrada molt el meu recorregut, no canviaria res.

És intrínsec a la teva personalitat aquest positivisme?

Sí, em defineix veure la vida en positiu.

---

VIDA PROFESSIONAL

Fent un símil amb el teu vessant multilingüista, també es podria dir que has desenvolupat una activitat empresarial multidisciplinària. Traductora, intèrpret, coordinadora de plataformes petrolieres, creadora i impulsora d’una línia de cosmètica biològica i, en l’actualitat, directiva en una empresa de gestió de patrimonis. Amb quina d’aquestes activitats has pogut gaudir més?

Soc una persona que, cada vegada que faig alguna cosa, la faig amb passió i intensitat. Per tant, cada etapa de la meva vida on he desenvolupat diferents feines o activitats, les he fet amb passió i emoció. Quan m’he cansat, he passat a una altra cosa. Crec que la persona que soc avui és, justament, l’evolució de totes aquestes tasques de descobriment i d’implicar-me en aquests mons tan diferents. I, sens dubte, quan els vaig deixar enrere va ser en el moment més adient per deixar-los. Mai torno enrere, sempre vaig endavant. Per tant, diria que em quedo amb la més recent, la que estic desenvolupant en aquests moments.

Però, què t’impulsa interiorment per a no mantenir-te per llarg temps en una feina o amb una activitat molt concreta?

No sé què dir-te. Soc molt fidel en l’amor i molt canviant en la meva vida. M’agrada canviar, m’agrada evolucionar, m’agrada aprendre i m’agrada anar cap endavant. Per tant, el meu compromís és amb la meva família, amb els meus fills i amb la persona que jo estimo. Pel que fa a la resta, vaig vivint la vida com els episodis d’un llibre i la vaig construint dia rere dia.

Repassant la teva vida professional, té una gran similitud amb la teva evolució formativa, veig que també has realitzat activitats molt diferents, com ara la coordinació de plataformes petrolieres o la cosmètica, però també en el món financer, una activitat que desenvolupes en l’actualitat. Són activitats tan diferents que costa trobar una connexió…

T’explicaria que el fil de la meva vida té un sentit. En el moment que estava treballant al Consell d’Europa, i com dominava l’àrab, vaig conèixer al directiu d’una empresa multinacional americana TransOcean, que es dedicava a l’explotació de plataformes petrolieres marines. El fet que jo parlés aquest idioma va fer que em contractessin per treballar amb ells. Així vaig començar en aquell món. Després, quan vaig decidir tornar de França cap a Andorra, i després de molt temps consolidant el meu currículum professional, la meva experiència prèvia no va encaixar. Llavors, em vaig haver d’adaptar a l’entorn d’Andorra i a les possibilitats de feina que podia desenvolupar al país, malgrat dominar diferents disciplines. Així i tot, no ho veig com quelcom negatiu, sinó més aviat positiu, perquè per a mi el fet de tenir reptes és important. En cada etapa de la meva vida hi ha hagut un nou repte al qual m’he hagut d’adaptar, formar i esforçar. Jo funciono així.

Gaudeixes al cent per cent de totes les feines o a vegades has hagut de realitzar alguna perquè no tenies més remei que fer-la?

No, en aquest sentit no. Sempre escullo el que realment m’agrada i vull fer. En el moment que no m’encaixa, busco una altra alternativa.

Actualment, treballes en una empresa de gestió de patrimonis. En què consisteix aquesta activitat?

Assessorem les famílies sobre les principals masses patrimonials (actius financers, operacions en economia real) amb una visió global del patrimoni familiar, aportant recolzament en l’establiment de l’estratègia d’inversió.

Has somniat alguna vegada dedicar-te a una altra activitat diferent de les que has fet fins al moment, com ara model o alguna professió més artística?

No, perquè sempre m’he centrat en demostrar les meves capacitats intel·lectuals. Penso que el físic i la bellesa són efímers, unes qualitats en les quals mai no he basat la meva personalitat. Per tant, aquest vessant de model no ha estat mai una de les meves fites, en canvi, m’hagués encantat fer arquitectura. En una altra vida podria ser, perquè ara, per molt que m’esforci, arribo tard. (Riu)

A banda de ser multidisciplinada, ets molt creativa?

Si la reconstrucció i la decoració és es poden considerar creativitat, llavors sí.  Tinc aptituds i sensibilitat a l’hora de reformar habitatges i donar-los el meu toc personal.

T’hauria agradat ser escriptora o pintora, per exemple?

Escriptora no ho descarto, però crec que escrius un llibre quan adquireixes una certa experiència de vida i estàs prou consolidat. Jo encara diria que no estic en aquest punt, però potser algun dia estaré preparada, per què no?

Has escrit alguna cosa que vas pensar, la deixo al calaix, però més endavant m’atreviré a acabar-la o a publicar-la?

Quan era joveneta feia escriptura automàtica i feia molta poesia. En algun moment, en una escola o en la universitat, van publicar alguna composició. Per tant, crec que ho domino força bé i estic convençuda que en un futur m’hi podria dedicar. Però ara tinc massa feina, així i tot, és quelcom que no descarto.

Què el que més t’agrada de la teva feina actual?

Que és molt variada, que durant el dia no faig mai el mateix. La meva feina és dinàmica, em permet viatjar i interactuar amb diferents interlocutors.

Quines eren les teves experiències prèvies en cooperació abans d’Unicef?

Amb 22 anys vaig anar a l’Índia, vaig descobrir el país, la realitat econòmica i el sistema de les castes. Crec que aquesta experiència va marcar un punt d’inflexió en la meva vida. A partir d’aquell moment he fet diverses incursions de voluntariat in situ a orfenats, aturant la meva vida professional o familiar per dedicar-li temps a aquest acte ètic, espontani, altruista i tan enriquidor. Jo crec que tots podem contribuir en millorar estructuralment la societat, per aconseguir un món més just, més solidari, equitatiu i igualitari. Només cal començar.

Acabes d’agafar les regnes d’Unicef Andorra, com a nova presidenta, substituint a Laura Álvarez. Quins sons els objectius que hauràs d’afrontar en aquesta nova etapa a curt termini?

Abans m’agradaria explicar-te que soc a Unicef des de fa vuit anys. Vaig començar donant suport als equips tècnics de treball i posteriorment vaig entrar a la junta. Per tant, aquesta etapa no és nova per a mi, és una més dins de la continuïtat de tot el que he estat fent fins al moment. Potser, en aquests moments seré la cara visible, com ho ha estat la Laura fins ara, però serà un esglaó més dins de la continuïtat. A curt i mitjà termini, la meva idea és continuar en la línia que hem portat fins al moment i aportar, justament, aquest vessant internacional que li puc oferir a la institució. El fet que sigui jove, amb noves idees, em permetrà innovar en alguns aspectes com ara el tema de la recaptació, on intentaré buscar noves vies de finançament. Pròximament, presentarem dos nous programes que implementarem enguany. Un d’ells tractarà la situació de les dones i les nenes a l’Afganistan, un fet que em toca especialment. També encetarem un programa relacionat amb el canvi climàtic, a Bangladesh, ja que amb les intenses riuades, alguns poblats han perdut les cases i no tenen les condicions necessàries per poder viure-hi. Aquests són els dos programes que obrirem aquest any, aquí a Andorra, per tal d’aportar el nostre suport.

Aquesta és una qüestió en la qual ja gaudeixes d’experiència, perquè vas estar al Bhutan, un país força complicat, especialment pels infants, explica’m?

Va ser un honor. Em van demanar d’anar al Bhutan per valorar un programa enfocat a l’aprenentatge per a nens discapacitats. La veritat és que, quan vius un programa d’Unicef in situ, tens una perspectiva molt diferent de la que perceps des d’aquí. En relació amb el que esmentava anteriorment, un dels meus objectius és apropar les històries reals als donants. Dona la impressió que Unicef està molt lluny i que aquesta situació no ens toca de prop. M’agradaria apropar les històries de les persones, fer-les més visibles, portar-les aquí al país perquè hi hagi un millor enteniment de la situació. Jo em vaig enamorar del projecte i vaig intentar defendre’l de la millor manera possible a Andorra, davant de Govern i la junta d’Unicef, que em van seguir. Fa 4 anys que Andorra està aportant fons al Bhutan i hem col·laborat a la creació de 22 escoles. La veritat és que hem canviat moltes vides. És un programa que acaba enguany i tenim previst explicar a la premsa tot el que s’ha fet i en què s’han destinat els diners.

El poble andorrà és solidari?

El poble andorrà és molt generós. Som un país tradicionalment molt compromès i solidari i des d’aquí m’agradaria agrair aquesta generositat.

Hem parlat de diferents països amb diverses complicacions. Imagino que ara uns dels problemes més greus amb els quals us trobeu és la guerra d’Ucraïna. Quina és la vostra implicació en aquest moment en tota aquesta sagnant problemàtica?

Unicef fa 25 anys que és present a Ucraïna. Per tant, amb aquesta situació d’emergència, els nostres canals per portar l’ajuda ja estaven oberts. La diferència entre la gent, que de manera generosa i espontània, agafa una camioneta i la carrega amb productes o roba i l’UNICEF, és que la nostra organització porta la necessitat al lloc d’emergència, en el mateix epicentre del conflicte. Les fronteres estan tancades i les ajudes, de farmàcia i de roba que s’estan enviant de forma altruista, no poden arribar perquè no estan canalitzades. Jo recomanaria que es faci mitjançant aquestes institucions, sigui Unicef o altres que puguin arribar a la zona del conflicte, a les persones que realment necessiten aquesta ajuda. Ajuda que pot ser hospitalària, ambulatòria, medicació, o nutrició. En el moment en el qual canalitzes, estàs garantint que arribarà amb tota seguretat.

Unicef és molt curosa en canalitzar de forma absolutament transparent i controlada les donacions rebudes, maximitzant l’impacte in situ.

Quin és el principal problema que s’ha trobat Unicef Andorra fins al moment i quin és el que tu hauràs d’afrontar amb més energia?

Soc molt resolutiva, per tant, jo no veig problemes, sinó solucions. M’agradaria explicar als andorrans més la feina que fem des d’Unicef, també per al país. Una de les coses que ens diuen és que nosaltres estem molt presents arreu del món, amb els nostres projectes, però no tant al país. Tenim la sort de no necessitar els nostres programes al país, ja que els països que necessiten la nostra ajuda, són països que tenen problemes molt greus. Però això no vol dir que no hi hagi problemes aquí. En aquests moments, de la mà del ministeri d’Educació i d’Afers Socials de Govern, juntament amb el CRES, s’estan fent enquestes i anàlisi sobre la població,  sobre les noves tecnologies i com afecten els nostres infants i adolescents. Som presents, pràcticament, a totes les escoles i intentem sensibilitzar i formar als futurs adults amb valors filantròpics, explicant molt bé quins són els seus drets, de forma que els puguin garantir a dins de les seves famílies. Això ho estem fent, de manera espontània i natural, durant molts anys. Però no fem una difusió explícita d’aquestes accions i crec que hauríem d’insistir una mica més en aquest vessant.

Tenint en compte la tasca que realitzeu, com podem ajudar els andorrans, només econòmicament o també hi ha d’altres opcions?

Òbviament, l’ajuda econòmica és la que realment es necessita en aquestes institucions, però també hi ha altres maneres. Estem creant un equip de voluntaris joves que volem professionalitzar i institucionalitzar, perquè realment estiguin ben formats i siguin coneixedors dels protocols d’Unicef. Hem estat en diferents escoles del país buscant joves voluntaris que vulguin comprometre’s amb nosaltres, durant un o dos anys, de forma que al final d’aquesta col·laboració puguem donar una petita certificació que els serveixi, quan hagin de sortir d’Andorra, com a complement curricular per anar a les universitats. És una de les coses que estem impulsant en aquest moment.

Quina resposta heu tingut?

Molt positiva. Hi ha molts joves amb ganes de ser solidaris al país.

Hem parlat d’Unicef, però parlem també de la teva activitat professional a banda de l’UNICEF. Quins són els teus objectius com a empresària, a curt i mitjà termini?

(Riu). No ho sé, m’ho hauria de pensar. Soc una persona que viu el present, el moment. Per tant, el meu objectiu és continuar fent el que m’agrada, com ara continuar assistint a conferències vinculades al món financer. Són unes conferències específiques sobre la situació financera mundial amb interlocutors internacionals. La veritat és que m’agrada molt anar a aquest tipus de simpòsiums, perquè em torno a situar en un context similar al que em movia quan era al Consell d’Europa, ja que et donen una visió macroeconòmica molt encertada de la situació mundial. Fa uns mesos em van convidar com a conferenciant i és una cosa que potser m’agradaria desenvolupar més.

Si t’haguessis de descriure com a persona com et descriuries?

Com a una persona optimista, sensible, exigent, dinàmica i profunda.

I si haguessis de fer amb dos adjectius?

Lluitadora i compromesa.

Quines són les teves virtuts?

Aquestes que t’he dit. M’adapto fàcilment, soc molt respectuosa.

La més destacable de totes?

M’ho estàs posant difícil. (Riu). Estimo profundament als meus.

Tens algun defecte que es pugui confessar?

Soc molt perfeccionista amb un punt que a vegades paralitza.

Això és bo o dolent?

Jo crec que és dolent perquè, si et paralitza, deixa de ser bo. A vegades vols que sigui tan perfecte, que això crea insatisfacció. Per tant, en el meu cas diria que és negatiu.

Et penedeixes d’alguna cosa que hagis fet fins al moment?

Absolutament de res.

I, si poguessis fer marxa enrere, què faries que no hagis pogut fer fins al moment?

Res. He fet tot el que he volgut.

Creus en el destí?

Crec que cadascú construeix el seu destí i el seu camí.

I en la sort?

Crec que la sort la fabriques tu.

Alguna vegada has mirat els horòscops?

Sí, me’ls he mirat, però no m’interessen.

Això vol dir que estàs molt segura de tu mateixa?

Aquesta sí que és una de les meves virtuts.

De tota manera i malgrat que he pogut deduir que ets molt segura, molt optimista i controles molt la teva vida. Et fa por alguna cosa a la vida?

No, res.

Quin és el somni que t’agradaria complir en tot el que et resta de vida?

Tornar a fer una altra experiència de voluntariat, aquesta vegada per un període llarg, d’un any a dos anys.

A què dediques el teu temps lliure? Si és que el tens…

A viatjar o a llegir, perquè són dues coses que m’apassionen.

La lectura és la teva gran passió?

Sí que m’agrada molt, em fa viatjar encara que no em mogui d’aquí.

Quina mena de lectura fas?

De tota mena. Puc llegir Dostoievski, Gabriel Garcia Márquez, Dickens o John Steinbeck. Soc una apassionada de la lectura.

També, poesia?

Sí, també poesia que és un gènere que em permet projectar la imaginació.

Practiques algun esport?

Em captiva el submarinisme, sempre que puc el practico. També em fascina recórrer les ciutats, puc caminar 10 o 15 quilòmetres, dins d’una ciutat, sense adonar-me. A més a més, també esquio, esport que practico des de petita.

Parlem del submarinisme, on el practiques?

L’últim lloc on l’he practicat és a Zanzíbar. M’encisa el silenci, el control de la respiració, em sento molt còmoda en aquest àmbit. L’aigua em relaxa, em calma i em nodreix.

Tens algun talent innat?

Tinc l’olfacte molt desenvolupat. Per tant, una de les coses que faig és crear el meu propi perfum acordant diferents notes olfactives. També m’he endinsat en el món de l’enologia, iniciant-me a la cultura del vi, en les seves varietats, formes i sistemes d’elaboració.

Has creat algun perfum?

No! És a títol personal, compro les essències i em faig les meves barreges.

---

RESPOSTES BREUS

• Menjar preferit:  Menjar asiàtic idealment molt picant.
• Una beguda: Vi blanc Gewürztraminer.
• Un llibre: Tots.
• Una pel·lícula: La lliçó de piano, de Jane Campion.
• Mar o muntanya: El mar em nodreix i muntanya és la meva llar.
• Un viatge: el que no he fet encara.
• Un lloc per viure-hi: qualsevol que estigui al voltant del Mediterrani.
• Un somni: erradicar la fam al món.
• Personatge que t’inspiri: Nelson Mandela.

FITXA PERSONAL

• Nom i cognom: Georgia Pont García
• Data i lloc de naixement: 15/11/1975 – Andorra
• Estat civil: casada
• Fills: cinc
• Formació:
  Setembre 2021 Finançament contra el
  blanqueig de capitals i el terrorisme – Cambra
  de Comerç – Andorra
  Març 2021 Anti-Blanqueig de Capitals avançat
  2 – IEF- Institut d’Estudis Financers- Espanya
  Desembre 2019 Anti-Blanqueig de Capitals
  avançat 1 – IEF- Institut d’Estudis Financers-
  Espanya
  Nov 2018 Certificat de lluita contra el
  blanqueig de capitals i el finançament del
  terrorisme – KPMG
  Desembre de 2016 Certificació contra el
  blanqueig de capitals i el finançament de
  la lluita contra el terrorisme – Brosetta-
  Luxemburg
  1997 Màster en Interpretació i Traducció
  – Especialització en Terminologia i Terminòtica
  – 1998 Màster en Relacions Internacionals
  Graduada Cum Laude per la Universitat EII de
  Mons Hainaut – Bèlgica
• Idiomes
  Anglès, castellà, català i francès: quadrilingüe
  Portuguès, italià: nivell avançat
  Xinès: nivell HSK1 i HSK 2
  Àrab: nivell intermig