Meri Teruel, passió per Sant Julià

Meri Teruel, a punt de finalitzar el mandat de quatre anys com a consellera de Turisme al Comú de Sant Julià de Lòria, reconeix que no ha portat a terme tot el que volia fer al comú. Compromesa amb el seu partit i apassionada per la seva parròquia, confessa que li agradaria ser present als propers comicis.  

La Meri Teruel defensa aferrissadament l’esperit de poble que encara hi ha a Sant Julià de Lòria. “Amb la consellera de Socials, la Paqui Barbero, sovint passegem per la parròquia i constatem aquest esperit, sobretot quan els nens surten de l’escola, als bars i les terrasses de la plaça de la Germandat s’hi acostuma a reunir molta gent. Espero que aquest esperit de poble no es perdi mai! Sempre he viscut en aquesta parròquia, però reconec que quan jo era petita era molt diferent d’ara. Jugàvem tot el dia al carrer, anàvem en bicicleta, i no tornàvem a casa fins que es feia fosc. A casa vam tenir el Bar Roses durant 10 anys, era un bar mític, no solament a Sant Julià, sinó que venia gent de tot Andorra a menjar tapes” explica amb orgull, a la vegada que se li il·luminen els ulls. “En aquell moment Andorra anava molt bé, a la parròquia hi havia moltes botigues, cada dia teníem una cua impressionant de turistes que volien dinar. Nosaltres servíem fins a les 5 de la tarda, no paràvem…”. Amb nostàlgia, la Meri recorda les famoses patates braves que feia la seva mare “encara ara, quan fem dinars familiars, sempre li demanem a la mare que ens porti la salsa de les braves, les patates les posem nosaltres, però no hi ha manera que ens reveli el secret de la seva salsa, que es va fer famosa a tot el país. I no eren només les braves, sinó que la gent es tornava boja pels pinxos i pels callos. Jo era joveneta i ajudava en el que podia. Moltes tardes de diumenge, anava a ballar al Feeling amb les amigues, però si trucava a casa i hi havia feina, havia de deixar la colla i anar cap al Roses”.  Un col·lectiu que tenia el costum d’anar al Bar Roses cada diumenge eren els indis que tenien botigues a Andorra, “venien de tot arreu, del Pas de la Casa, d’Encamp, d’Escaldes, d’Andorra la Vella… Cada diumenge ens tornaven a omplir el restaurant per menjar les braves, els pinxos i pa amb tomàquet”.

“Vam tenir el Bar Roses durant 10 anys, era un bar mític, no solament a Sant Julià, sinó que venia gent de tot Andorra a menjar tapes.”

Quines són les prioritats de la seva conselleria?

Des de l’Oficina de Turisme, que també depèn del meu departament, la nostra prioritat és donar a conèixer tot el que ofereix la parròquia de Sant Julià de Lòria. La cultura, els camins, la muntanya, les activitats a l’aire lliure, el romànic, les festes… tot el que és susceptible d’interessar el turista. La prioritat és brindar-li tota la informació detallada necessària que li pugui ser útil durant la seva estada entre nosaltres. 

Quina és l’atracció turística estrella de Sant Julià de Lòria?

M’agradaria poder dir-te que és Naturlàndia, ja que atrau un nombre considerable de turistes, però he de reconèixer que no dona vida a Sant Julià. La veritat, en desconec la raó, però és una realitat que hem constatat. L’ideal seria que una instal·lació d’aquestes característiques i que fa venir tanta gent, incidís en el progrés i la prosperitat de la parròquia, però malauradament no és així. D’altra banda, un altre punt d’atracció a l’estiu són els camins de muntanya. A l’Oficina de Turisme rebem molts visitants que estan interessats en fer senderisme i els hi expliquem les diferents opcions i els camins senyalitzats, a la vegada que els aconsellem el recorregut més apropiat a les seves expectatives. N’hi ha per tots els gustos, hi ha camins per fer en família, també per a senderistes experimentats i per a professionals de les caminades.  

Ara teniu una església amb nova decoració…

I tant! És fantàstica, espero que aquesta nova obra faci venir més visitants. S’ha fet un treball excepcional i tinc la confiança que el nombre de turistes que vinguin a veure l’església respongui a les expectatives generades. D’altra banda, a la parròquia tenim un patrimoni romànic d’excepció, amb esglésies repartides per totes les poblacions. 

“Naturlandia atrau un nombre considerable de turistes, però he de reconèixer que no dona vida a la parròquia.”

Quin lloc ocupa la producció de vins a la parròquia? 

És un tema en el qual hi tenim un gran interès, hi estem treballant actualment. Els hi hem donat un cop de mà per la promoció exterior. Fins ara fèiem una fira de microproductors de vins, que no satisfeia els que tenien cellers a la parròquia, i aquest mes de maig hem fet la primera Jornada de vins de muntanya, que ha funcionat molt bé, ja que ha aplegat professionals de diverses zones de muntanya dels països veïns. Volem que Andorra en general i Sant Julià de Lòria en particular, siguin coneguts també per la seva producció de vins. Ens agradaria aconseguir muntar una ruta dels cellers per captar el turisme que fa aquest tipus de visites. L’enoturisme és una bona aposta de futur. Aquest any també hem tingut a les jornades de vins de muntanya el nou celler que produeix vi a Ordino. De mica en mica i entre tots, estic segura que ho aconseguirem, estem treballant tots junts amb Andorra Turisme i les perspectives són bones.  

I el cicloturisme?

Precisament ara tenim dos hotels a Sant Julià que es dediquen al cicloturisme, han adaptat les seves instal·lacions als ciclistes. Se’ls ofereix estades d’una setmana en les millors condicions, amb un taller per reparar bicicletes i preparen menús i estades adaptades als practicants d’aquest esport. 

Quins han estat els principals reptes del seu mandat com a consellera de Turisme?

No hi ha hagut temps per implementar tot el que volia fer… Penso que els mandats haurien de durar vuit anys, els primers quatre per posar-se al dia i els altres per posar en marxa i acabar els projectes. 

És cert que aquest mandat no ha estat un camí de roses?

T’he de confessar que no hi ha hagut un bon ambient. Som dues dones a la corporació i ens han deixat de banda. Ens hem sentit al marge de totes les decisions, al principi vam lluitar molt per ser a dintre de la junta de govern.  

D’aquests quatre anys de mandat, de quina realització està més satisfeta?

Bona pregunta… Hauria estat molt satisfeta si m’haguessin deixat fer tot el que jo volia per a la parròquia. Vaig entrar amb empenta, ganes de fer coses i amb grans projectes, però no em van deixar fer res! Cada vegada tenia menys personal al departament, vaig acabar i només tenia una empleada al despatx. Com que l’equip del comú no va donar suport al meu projecte, he d’admetre que no estic massa contenta de la feina feta. Si mai puc tornar al comú intentaré portar a terme la meva idea.  

En què consisteix?

(Riu) Estem en una època preelectoral i prefereixo no desvetllar-lo. Només et diré que crec en el projecte i que estic convençuda que serà una gran cosa per al poble.  

Així que no tornaria a donar suport a una llista encapçalada per Josep Vila?

Han estat quatre anys molt desagradables, m’agradaria trobar un equip que volgués de veritat lluitar per Sant Julià. 

---

La Meritxell Teruel Riera neix el 23 de maig de 1969 a Lleida.  Va a l’Escola Francesa de Sant Julià de Lòria i després al Lycée Comte de Foix. Comença a treballar en el sector serveis i tot seguit a una floristeria familiar. Més tard la seva mare agafa l’hostal Cisco de Sans, al centre històric d’Andorra la Vella, una feina que manté durant sis anys. Fa 18 anys comença a fer política amb Segle XXI, després amb l’Andorra pel Canvi, i ara fa 3 anys i mig, amb DA, entra al comú de Sant Julià de Lòria com a consellera de Turisme. Durant 17 anys ha format part de l’associació Laika, on ha estat vicepresidenta. Està divorciada i té una filla de 25 anys, la Yanire. Li agraden molt els animals, viatjar amb amigues és la seva passió, li encanta conèixer gent, noves cultures i nous països. 

Fotos: Jean-Luc Herbert