Elena Lafuente, emprenedora i valenta

de Noelia Farías el 6 des. 2023

Cosmètica, estètica i salut integral són els pilars que defineixen la carrera d’Elena Lafuente, farmacèutica que ha desenvolupat la seva carrera professional a Andorra. Després de més de 30 anys al Principat, va arribar amb la intenció de marxar, però va formar una família i va establir la seva pròpia farmàcia, la qual ha arribat als 25 anys de trajectòria empresarial i en l’actualitat llueix una renovada ubicació. Amb una visió integradora, ofereix educació i formació als seus clients, destacant la cosmètica coreana i l’aposta per una mirada integral de la salut. La seva passió també es reflecteix en col·laboracions i articles de bellesa i benestar. Amb projectes com ara un pòdcast amb la seva filla, l’Elena mira cap al futur amb la voluntat de créixer i de continuar aportant benestar a la comunitat.

Entrevista: Noelia Farias · Fotografia: Antonio Miralles · Estilisme: Salón Toro, Hair by Inna Zharova · Maquillatge: NYX Cosmetics by Fanny i Debbie · (ICONA DE UBICACIÓ): Ski Chalet Andorra · Joies: Gaudia Joiers

VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA

Tot i que fa molts anys que viu al país, no és originària d’Andorra. Va néixer a 300 quilòmetres del Principat…

Vaig néixer a Saragossa, però fa més de 30 anys que visc a Andorra. Els meus pares són originaris d’Espanya; el meu pare és de Sòria i la meva mare d’un poble a prop de Saragossa. Quan era petita vivíem en un barri de Saragossa que es diu Les Delícies, molt a prop del centre de la ciutat. Vaig arribar al país de molt joveneta poc després d’acabar els meus estudis universitaris, amb la idea de conèixer una mica el funcionament de les farmàcies al Principat, per després marxar fora, però no va ser així, ja que després vaig tenir els meus fills a Andorra i aquí em vaig quedar.

A quina activitat es dedicaven els seus pares?

Tots dos eren persones molt treballadores. El meu pare era el propietari d’una empresa de transport i la meva mare tenia una botiga de roba d’alta costura, al centre de Saragossa.

Com era la relació amb ells?

Teníem una relació excel·lent, però amb el pas del temps s’ha enfortit encara més. El meu pare té 90 anys i la meva mare 80, crec que amb aquesta edat ells em necessiten més que mai i jo sempre intento fer-los costat. Cada dia, truco a la meva mare per informar-me de com estan i, quan no ho faig, ella mateixa em truca per assegurar-se que tot està bé. Mantenim una comunicació constant i intentem veure’ns amb regularitat.

S’assembla molt als seus pares?

El meu pare és una persona molt tranquil·la, mentre que la meva mare és una mica més nerviosa. Crec que tots els éssers humans som la suma de les nostres experiències i del que hem viscut quan érem petits. Al final, els pares són l’exemple del que acaben sent els seus fills. Per tant, crec que en el meu caràcter porto una mica de tots dos. Amb els meus fills passarà el mateix, tot i que ara no els agrada assemblar-se a la mama, quan siguin més grans tindran alguns trets de mi, sumat a les seves pròpies vivències.

Té germans o és filla única?

Sí, tinc una germana que és 14 mesos més petita que jo. Actualment, viu a Galícia amb la seva filla. Amb ella mantenim una relació molt positiva i estem molt unides.

Com era l’Elena de petita?

Era una nena molt, però molt tímida, sobretot a l’escola. Crec que tenia com dues facetes, al col·legi era tímida, no parlava amb ningú, sempre intentava amargar-me i no sortir davant les càmeres. Aquella Elena petita es posava vermella i molt nerviosa per qualsevol cosa. Però, fora de l’escola, i entrant a l’etapa adolescent, va sortir la veritable Elena. Com que sempre sortia amb el mateix cercle d’amigues, em sentia molt més segura i era una mica més rebel.

Conserva molts records de la seva infantesa vivint a Saragossa?

Sí, en tinc molts. He de dir que, de petita, era una nena molt feliç perquè quan arribava el divendres o les vacances marxaven al poble de la meva mare, que està molt a prop del Moncayo, i m’ho passava super bé. Sobretot, quan eren les festes de Torrellas amb les vaquetes. Cada dia, sortia a torejar i a córrer pels carrerons del poble. Va ser una època fantàstica. Al poble dels meus avis passàvem moltes coses divertides. Una vegada es va escapar un toro i ningú el trobava. Tothom va sortir en cotxe a buscar-lo, però no apareixia, fins que en un moment donat, em vaig adonar que el tenia davant meu. Per sort, el toro va passar sense mirar i com jo estava dins d’un cotxe, no va passar res. Va ser un moment molt divertit, i també de tensió.

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

Entrem en la seva etapa adolescent. Va ser una època esbojarrada o sempre va tocar de peus a terra?

Va ser una etapa una mica esbojarrada perquè vaig fer un parell de canvis dràstics en la meva vida. Abans de sortir de Saragossa per estudiar a València, vaig viatjar amb la meva mare a Londres per comprar roba a la botiga i allà em vaig adonar que vestia d’una manera antiquada. Per això, en tornar de Londres vaig canviar per complet el meu look i vaig trencar una mica els motllos. Em vaig acolorir els cabells, com una punky, sempre portava roba negra, amb botes DR. Martens, amb la punta de metall, i els llavis SEMPRE vermells o negres. En aquella època era una Elena molt radical per a tot. TANT VA SER QUE També em vaig implicar molt en la política de la facultat de Farmàcia, però tot i que era radical, tenia íntimes amigues que eren de l’Opus Dei. Quan les anava a buscar a la residència i veien que arribava jo, tothom deia la punky, la punky!, feien broma del meu estil. Però, quan vaig tornar a Saragossa, després d’estudiar vaig deixar de costat aquella faceta punky.

Era bona estudiant o li costava clavar els colzes?

No em costava estudiar, i era conscient que no es podia ser rebel – sense sortir al carrer – i alhora ser una bona estudiant. Vaig arribar a València en l’època de la ‘Ruta del Bacalao’, per tant, el carrer em cridava molt. València estava plena de gent de tota Espanya i podies passar-te uns quants dies de festa anant de discoteca en discoteca. En el meu cas, sempre aprovava totes les matèries, era de notables, tampoc era una estudiant excel·lent.

La seva mare, des que vostè era petita tenia clar que la seva filla havia de ser farmacèutica. Així i tot, quan va escollir els estudis va valorar una altra opció que no tingués res a veure amb aquest àmbit?

Sí, la il·lusió de la meva era que fos farmacèutica, per tant, mai em vaig plantejar escollir una carrera diferent. A més a més, m’agradaven les ciències, les matemàtiques, la química i la biologia però, quan vaig aprovar la selectivitat, com jo era molt tímida, li vaig dir a la meva mare que em quedaria a Saragossa i faria Ciències Empresarials, ja que per conveni només feien farmàcia a València, això va fer que no volgués marxar de Saragossa, perquè pensava que no podria fer noves amigues, però el dia que estava fent la cua per matricular-me a la facultat de la capital aragonesa, em vaig trobar amb una cosina que, em va dir: Elena, de veritat, vols canviar la teva vocació per no sortir d’aquí? Així que vaig sortir de la cua i vaig anar a casa pensant, no pots fer una carrera que no t’agrada, només pel fet de ser tímida. En aquell moment vaig pensar, ja he anat a Londres, he vist que la gent era diferent i així que em vaig plantejar seriosament que havia de fer un canvi i trencar amb l’Elena que havia estat fins aquell moment. L’endemà, em vaig aixecar i li vaig dir a la meva mare, prepara-ho tot, que marxo a València a estudiar farmàcia. La carrera em va agradar des del primer minut i m’ho vaig passar molt bé.

Què és el que més li va cridar l’atenció del món farmacèutic?

M’agradava i m’apassionava tot el que tenia relació amb l’àmbit de la salut. Vaig decidir especialitzar-me en l’àrea de l’ecologia, centrant-me en l’estudi de les plantes i la seva aplicació en la cura de les persones. A més a més, també vaig enfocar-me en la dermofarmàcia.

Només estudiava o també va haver de treballar?

Vaig tenir la sort que els meus pares van costejar la totalitat de la meva carrera, exceptuant el darrer any en què em va quedar una assignatura pendent. Jo no volia tornar a Saragossa i la meva mare va acceptar amb la condició que jo hauria d’assumir els costos de l’estada a València. El primer mes, vaig estar molt atabalada, perquè no sabia com em guanyaria la vida, però em vaig en sortir perquè vaig començar a donar classes particulars de matemàtiques a nens de l’Opus. Casualment, una de les nenes era néta del “Zorro del desierto”, d’Erwin Rommel, el militar alemany.

Hi ha algun record que hi hagi marcat aquella etapa?

En tinc molts, però València va marcar la meva vida per complet. En primer lloc, el seu clima és encantador; ja que al mes de març, pots gaudir de temperatures agradables i vestir de màniga curta. També per les seves falles, que són espectaculars, i a més a més, perquè té mar, té llum com deia Sorolla, i molta vida. Per a mi, València és un dels meus llocs favorits per viure quan em jubili.

VIDA PROFESSIONAL

Quan acaba els seus estudis a València, torna a Saragossa. Com recorda els seus inicis en la professió?

Vaig iniciar la meva trajectòria professional treballant a una farmàcia a Saragossa, ja que el propietari em va dir que em vendria la farmàcia i que, abans de fer la transició, havia de conèixer el seu funcionament. La farmàcia es trobava en una zona coneguda com el raval de Saragossa, on hi havia molt tràfic de droga. Allà vaig aprendre moltes coses, per exemple, els tipus d’agulles, com eren les xeringues, si eren americanes o espanyoles, entre moltes altres coses. En aquesta àrea, moltes persones utilitzaven aquestes xeringues per a consumir substàncies. Per a no quedar-me de braços plegats davant d’aquella situació, vaig decidir fer un curs d’ajuda a la als afectats per aquesta xacra, a la Fundació d’Ajuda contra la Drogaddicció, que, en aquell moment, estava presidida per la reina Sofia. Van ser quatre mesos molt intensos de feina però, quan em vaig adonar que el propietari no em vendria la farmàcia, vaig marxar i vaig tenir la sort d’anar a una altra farmàcia, on em van cuidar molt. Com m’agradava molt València, i Saragossa gens ni mica, els propietaris de la farmàcia em deixaven sortir el divendres a la tarda, per tenir lliure el cap de setmana, i poder tornar el dilluns al matí. Es van portar molt bé amb mi però, al cap d’un any, li vaig dir a la meva mare, ho sento, però marxo a València, ja que allà tenia també el meu xicot. La meva mare va insistir en el fet que no anés a València, perquè estava segura que allà em quedaria. Però, al cap de dues setmanes, em va portar un anunci que va veure a l’Heraldo de Aragón, en el qual buscaven farmacèutica a Andorra.

Així que arriba a Andorra per un anunci que la seva mare veu en un diari de Saragossa…

Sí, l’anunci deia: es necessita farmacèutica a Andorra. Quan el vaig veure, vaig obrir uns ulls molt grans i vaig dir: marxo a Andorra! Tenia ganes de conèixer el país, entendre la dinàmica de les farmàcies a Andorra i aprendre sobre els medicaments estrangers. Els meus primers passos al país van ser treballant a la farmàcia Santa Coloma, on vaig estar cinc anys.

Va arribar al país amb la intenció de quedar-se un any, però es va quedar aquí per sempre…

Sí, perquè vaig conèixer al pare dels meus fills, vam començar a sortir i ens vam casar, després va néixer la meva primera filla. Aquí vaig formar la meva família i ja no vaig tornar, ni a Saragossa ni tampoc a València, finalment em vaig establir a Andorra.

Quan la seva filla petita va fer un any, va decidir obrir-se camí per compte propi…

Sí, va ser una decisió que vam prendre amb el pare dels meus fills, a causa de l’entrada en vigor de la llei del medicament, que s’anava a fer efectiva en aquell moment. Vam decidir obrir la farmàcia a l’avinguda d’Enclar 32, on ell tenia el seu taller. La ubicació a una avinguda amb tres carrils va garantir una gran afluència de persones, i aviat el negoci va començar a prosperar. Va ser una elecció, en certa manera contrària als meus plans inicials, ja que tenia una filla petita i preferia que fos una mica més gran per enviar-la a la guarderia, però les circumstàncies van dictar una altra cosa.

Va ser difícil fer-se càrrec de la criança dels seus fills i tenir un negoci propi?

Va ser una època molt difícil, perquè no tenia la família a prop, la tenia a Saragossa. Treballava set dies a la setmana i la guarderia obria cinc dies i mig. Va ser una etapa molt dura, però la vaig superar i em quedo amb la part positiva.

Després de més de vint anys a l’avinguda d’Enclar 32, l’any passat, va fer un pas gegant canviant d’ubicació i establint-se en un local molt més gran. Per què va decidir fer aquest canvi? Què significa per vostè tenir, avui dia, aquest espai?

Considero que la pandèmia va portar, tant coses negatives com positives. Personalment, va despertar en mi el desig d’expandir el negoci i fer créixer la farmàcia. Vaig percebre la necessitat de proporcionar educació i formació als clients, especialment en àmbits com ara la dermocosmètica, els olis, i altres temes essencials, perquè puguin arribar en forma als 80 anys i amb la vitalitat d’un cos de 60 anys. Aquesta missió només és possible mitjançant l’educació i la prevenció. La meva aspiració era disposar d’una farmàcia més àmplia, com la que tinc actualment, per oferir un espai on realitzar tallers i proporcionar a les persones l’oportunitat d’aprendre sobre una àmplia varietat de temes.

La farmàcia ha canviat d’ubicació, però la filosofia continua sent la mateixa?

La filosofia de la nostra farmàcia no ha canviat, sempre ens hem centrat en el pacient, l’únic que ara tenim una visió de futur. No és una farmàcia com altres que busquen vendre medicaments, ens interessa educar al pacient perquè sàpiga el que és millor per a ell. Si un pacient té la informació i les eines necessàries, podrà canviar el seu present i millorar el seu benestar. Crec que el futur de les farmàcies està en l’educació i personalització de cada pacient. També he de dir que, com farmàcia, celebrem el canvi d’ubicació i també l’evolució de l’establiment i el seu concepte.

Aquesta evolució de l’establiment on es fa més evident?

Amb les noves instal·lacions, la farmàcia ha experimentat un canvi en la dinàmica, convertint-se en un espai multifuncional on els clients no només vénen a comprar, sinó també a aprendre de professionals. Aprofitarem l’espai dedicat a la formació per a diverses activitats com ara exposicions de fotos, pintures i altres manifestacions artístiques que contribueixin a crear ambient. A banda dels tallers existents, tenim la intenció d’introduir xerrades de sexologia i medicina xinesa, ja que la nostra farmàcia està concebuda com un espai obert per a tots aquells que desitgin contribuir al benestar amb les seves pròpies aportacions.

Defineix El Cedre com una farmàcia integrativa. Què vol dir amb això?

La farmàcia El Cedre no és simplement un lloc on es venen medicaments; és un espai dedicat a la salut i al benestar integral de les persones, una autèntica farmàcia integrativa. Sovint, quan algú busca pastilles per dormir a una farmàcia convencional, se li suggereixen valerianes o melatonines. A la nostra farmàcia, l’enfocament és diferent. Quan et poses en contacte amb el nostre equip, en lloc de simplement proporcionar-te pastilles per dormir, ens prendrem el temps de fer algunes preguntes per comprendre l’origen del teu problema. Això és part de la nostra missió com farmàcia integrativa: identificar l’arrel del problema i proporcionar-te les eines necessàries per millorar. Aquest enfocament està vinculat a la nostra dedicació, a la formació, als cursos, als tallers i moltes hores d’estudi que sostenen la nostra pràctica.

El client valora la formació que en té l’equip?

El client no valora tant la formació, com el resultat que té cada vegada que ve a la farmàcia. Estic convençuda que la capacitat de resoldre els seus problemes, juntament amb el tracte atent i una dosi d’empatia, és el que realment valora. Considero que l’empatia és crucial, ja que, tenir molts coneixements, no té cap utilitat si no es poden transmetre adequadament.

Actualment, compta amb el suport de la seva filla i d’altres dos professionals… Entenc que l’equip ha anat creixent en funció de les necessitats…

Tenir un equip és una prioritat per a mi. Les persones que treballen a la farmàcia comparteixen la mateixa filosofia i interessos que jo. Tinc el suport de dues farmacèutiques i de la meva filla, qui s’encarrega del màrqueting, les xarxes socials de la farmàcia i l’organització dels tallers que estem realitzant. En total, som quatre professionals i, encara que podrien semblar pocs, és un nombre adequat per a l’espai actual. Espero que més endavant puguem ser encara més, per continuar creixent.

Quina valoració fa del funcionament del nou local?

El feedback ha estat molt positiu. Les noves instal·lacions han agradat molt a la gent, ja que són més àmplies i lluminoses. A més, hem ampliat el nostre equip, la qual cosa també ha estat ben rebuda. Així i tot, encara hi ha diversos aspectes pendents de posar en marxa, com ara les innovacions tecnològiques i l’automatització dels processos dins del nostre establiment, però estem avançant gradualment en aquestes àrees.

Al llarg de la seva carrera professional, imagino que ha fet milers de fórmules magistrals, hi ha alguna que hagi estat molt important per a vostè?

He desenvolupat diverses fórmules farmacèutiques com ara càpsules i cremes, però la que més em va cridar l’atenció, va ser un xarop de metadona. Aquesta fórmula va ser encarregada per la farmàcia Guerrero, i vaig trobar-la particularment interessant.

Fa un any ha creat una línia de cremes que porta el nom de la seva farmàcia…

Sí, és una línia de productes perfecta per a pells sensibles amb un pH neutre. Disposem de xampús, gels íntims, sèrums, cremes i una àmplia gamma de productes específics per a pells delicades. Cap dels nostres productes conté retinol per prevenir reaccions cutànies. En el futur, preveiem ampliar la línia amb la incorporació d’algun producte que contingui oli per a una neteja facial més completa.

Creu que hi ha molt intrusisme en el sector amb l’arribada de les xarxes socials i les influencers, que fan recomanacions sense estar especialitzades en cosmètica?

No, crec que no. La meva opinió és que el contingut que veiem a les xarxes socials reflecteix, en certa manera, la dinàmica de la nostra societat. Les influencers, en molts casos, representen el que ja existeix al nostre entorn. Actualment, tothom es converteix en un recomanador expert sense necessàriament tenir la formació adequada. La gent ofereix suggeriments sobre medicaments, cremes i altres productes basant-se simplement en les seves experiències personals. He vist com alguns influencers arriben a recomanar antibiòtics per a combatre l’acne, tot i ser conscients que això no és correcte. No veig això com intrusisme, sinó més aviat com un reflex del que és habitual en la societat. Quantes vegades entre les mateixes amigues ens recomanem medicaments o cremes? Tot i que els influencers donen consells que no haurien de donar, perquè no tenen cap mena de formació relacionada amb els productes, crec que és una qüestió social que està molt normalitzada.

Tenint en compte que al país hi ha moltes farmàcies, quin és el tret diferencial perquè l’establiment continuï donant bons resultats?

Oferim dues propostes úniques que no es troben en cap altre lloc. D’una banda, la cosmètica coreana, una passió que inicialment em feia dubtar. Amb el temps, vaig descobrir l’univers fascinant d’aquest tipus de cosmètica. Els coreans arriben als 40 anys o més amb una pell radiant i tot és per la seva rutina. A més a més, no prenen el sol. Generalment, la platja a Corea comença a omplir-se a partir de les sis de la tarda, quan ja ha baixat el sol. D’altra banda, la nostra farmàcia també destaca per ser integrativa. Formo part d’un club anomenat ALGÉMICA, que forma les farmàcies amb una perspectiva integradora.

Amb tots els avanços de la ciència, creu que més endavant ja no serà necessari recórrer a les cirurgies estètiques per ralentir l’envelliment?

Imagina que la teva pell és com un camp de terra. Quan cultives aquest camp amb cura, l’adobes i li dones l’atenció que es mereix, les flors i els fruits que produeix són magnífics: plens de color, sabor intens, i amb una textura excepcional. De manera similar, cuidem la nostra pell amb diversos productes per mantenir-la bella. Tot i això, hi ha aspectes que no es poden resoldre amb una simple crema. Les arrugues, la pèrdua d’elasticitat i altres signes d’envelliment són inevitables, sovint causats pels moviments naturals del nostre rostre. En aquest cas, la dermofarmàcia ens ajudarà a mantenir la pell en condicions, però no corregirà la flaccidesa causada per l’edat i altres preocupacions relacionades amb l’envelliment, ja m’agradaria que les cremes fessin aquests miracles.

A banda de la seva tasca a la farmàcia, cada mes, col·labora amb la nostra revista amb una secció dedicada a la bellesa i benestar. Quina resposta ha tingut dels lectors i sobretots, dels clients?

Pensava que ningú llegia els articles, però per a sorpresa meva em vaig adonar que molta gent segueix els meus articles i que després ve a la farmàcia a demanar-me algun consell o parlar sobre algun tema que ha sortit en la revista.

En els seus articles ha tocat diferents temes, passant per les rutines per a la cura de la pell, consells d’alimentació, el futur de l’oncologia, fins a la salut sexual. Què vol que la gent s’emporti, cada vegada que escriu un article?

L’objectiu de cada article és fomentar el coneixement sobre qüestions que ens afecten a tots. Mitjançant aquests articles, proporciono eines bàsiques que poden ser utilitzades fàcilment a casa. No obstant això, si els nostres clients, pacients i amics volen ampliar o aprofundir en un tema específic, estem a la disposició de tots ells a la nostra farmàcia per oferir-los assistència i orientació addicional.

Pròximament, amb la seva filla farà un pòdcast. Què ens podria avançar al respecte?

Encara no hem definit res. Tenim moltes ganes de concretar projectes que estan al calaix, però ens agradaria poder tirar endavant un pòdcast juntes. És una excel·lent manera de connectar amb la comunitat i ampliar les oportunitats per al nostre negoci. Tenim molt clar que El Cedre no només serà una farmàcia, sinó un espai obert a tot el que vulgui sumar i aportar una millora al nostre establiment i als nostres clients.

En l’àmbit professional, creu que ha aconseguit tot el que volia o encara li queden fites pendents?

Tot el que havia imaginat i pensat per a la farmàcia, gairebé tot s’ha materialitzat. No obstant això, quan finalitzo una tasca, ja estic ideant la següent, creant un bucle infinit de feina que mai sembla acabar. (Riu).

VIDA FAMILIAR

Sabem que, actualment, està sense parella. Li agradaria refer la seva vida en parella?

Sincerament, estic molt bé sola. No necessito a ningú, però si trobés alguna persona que sigui interessant, no ho descartaria. Quan dic interessant, no vol dir que tingui diners, perquè tothom em diu el mateix, sinó que aporti a la meva vida, que em faci riure, que vulgui compartir la vida amb mi, amb un camí semblant. No cal que sigui metge, ni farmacèutic, fins i tot, m’agradaria que es dediqués a un altre sector perquè jo pugui aprendre d’ell.

Té dos fills. Com és la seva relació amb ells?

Tinc una relació molt bona amb la meva filla, ella m’ajuda en tot el que pot a la farmàcia. Amb el meu fill el vincle és diferent. A ell no li agrada el sector farmacèutic, ni tampoc vol implicar-se en el negoci.

Es fa difícil treballar amb la seva filla a la farmàcia i no parlar de temes de feina a casa?

Sí, és molt difícil. Els temes de la farmàcia sempre acaben a casa.

Li agradaria que la seva filla es faci càrrec del negoci quan vostè es retiri?

M’encantaria que ella fos feliç, sigui gestionant la farmàcia o emprenent. El que realment desitjo és que faci allò que l’ompli i satisfaci. Si tria la ruta de l’emprenedoria, em faria especial il·lusió veure-la com una dona amb iniciativa i determinació. La seva felicitat és el meu objectiu, i estic aquí per acompanyar-la en qualsevol decisió que prengui. El més important és que siguin feliços i facin el que més els inspiri, sense cap restricció.

ÀMBIT PERSONAL

Com es descriu vostè com a persona?

Soc una dona emprenedora, forta i valenta que ha assumit la responsabilitat de sostenir la família sola, superant moments difícils. També soc una persona què, quan té una idea al cap, faig tot el possible per materialitzar-la. He pres la decisió de canviar de local, tot i els consells contraris de molta gent, demostrant-me a mi mateix que soc perseverant. He de dir que a vegades soc massa sincera, molt emocional, sensible i empàtica, tot i que també tinc coses dolentes.

Quins defectes ens pot confessar?

Tinc la tendència a procrastinar i reconec que sóc una mica desordenada, tot i que sé gestionar aquest desordre eficientment.

Es penedeix d’alguna cosa que hagi fet en la seva vida?

La veritat és que no, ja que de tots els moments, tant els bons com els dolents, sempre he après alguna cosa. Així que la persona que sóc avui és el resultat d’aquestes experiències, perquè no seria l’Elena actual sense elles.

Si pogués fer marxa enrere què faria que no hagi pogut fer fins al moment?

Hauria volgut fer moltes coses, però en aquell moment no va ser possible. Desitjava explorar més llocs, però les limitacions de temps ho van impedir.

Té por d’alguna cosa?

No tinc por, sinó més aviat temor que pugui passar alguna cosa als meus fills o als meus pares.

Creu en el destí?

Sí, crec que tot a la vida té un propòsit. Malgrat les dificultats, em considero una persona molt positiva i veig el millor en allò que se’n va.

Com es veu d’aquí a un parell d’anys?

Em jubilaré quan toqui, o millor dit, quan em cansi. També m’agradaria viatjar i fer moltes altres coses, però sense l’estrès del dia a dia a la farmàcia. Probablement, em llançaria a fer alguna activitat relacionada amb la tecnologia, però que no requereixi molt de temps.

INQUIETUDS I HOBBIES

És possible compaginar la seva feina amb el lleure?

És difícil, però no impossible. Dedico molt poc de temps a l’oci, perquè l’estona que tinc lliure l’utilitzo per fer alguna activitat. Per exemple, jugo al pàdel, a l’hivern faig una mica d’esquí i també de gimnàstica, sempre estic fent alguna cosa.

Què li agrada fer fora de la feina?

Fora de la feina, a la nit, estudio una miqueta, faig cursos o tallers, perquè m’encanta estar al corrent de tot.

Viatja molt?

No viatjo molt, però aprofito les vacances per a desconnectar de la feina, almenys una vegada a l’any.

RESPOSTES BREUS

Menjar preferit: Salmó
Beguda: cervesa
Un llibre: qualsevol que sigui de macrobiòtica o cosmètica
Una pel·lícula: Coneixes a Joe Black?
Un actor o actriu: Richard Gere
Mar o muntanya: Muntanya a l’hivern i mar a l’estiu
Un viatge: Xina i Japó
Un país per viure-hi: Andorra i un altre país que tingui sol i bon temps
Un somni: Viatjar un any sencer pel món