Dolors Carmona, consagrada a la pedagogia
La docència ha estat fonamental en la vida de la Dolors Carmona, que va abandonar per amor el seu Reus natal per les valls andorranes. Però més enllà de la docència, la política també ha estat, és i serà sempre una part important en el seu dia a dia.
La Dolors era la petita de quatre germans, l’única noia, “era com una rateta que sempre estava pendent dels meus germans, em posava en totes les converses, ho volia saber tot!”. El magisteri no era la seva primera opció de futur, “m’havia plantejat fer medicina, però a casa m’ho van treure del cap i em van convèncer dient que si feia magisteri tindria més sortides. Per fer medicina hauria hagut de marxar a Barcelona i no crec que als meus pares els hi fes gaire gràcia!”, explica. La seva gran passió és ajudar les persones “m’omple molt, em sento satisfeta quan he pogut ajudar algú… Devia ser per això que volia ser metge” afirma.
“Em sento satisfeta quan he pogut ajudar algú, m’omple molt”
Amb la carrera acabada, un bon dia coneix l’Eduard i ve a viure a Andorra per amor. Aquí desenvolupa la seva tasca com a ensenyant, però també entra en política: “Sempre m’ha interessat la política, em vaig afiliar al Partit Socialdemòcrata des del començament, tenia el carnet però no feia política activa”. L’any 2011 entra a formar part de la llista del PS a les eleccions comunals de la capital, amb el número tres. La dimissió de Marc Cornella fa que accedeixi al comú d’Andorra la Vella. A les últimes eleccions comunals, encapçala la llista del PS i torna a entrar a la corporació.
Com es viuen les sessions de comú des de l’oposició?
És complicat perquè no veus mai reflectida la dedicació ni l’esforç que fas. No tenim la possibilitat d’incidir en la política comunal. Per un vot, es perd la majoria, i et trobes a l’oposició. Això em genera un sentiment d’impotència de cara a un sector important de la població que ens va donar la confiança, però que no podem acontentar perquè no podem executar el nostre programa. No tenim majoria i per més que proposem, els que disposen són els altres!
No són receptius?
Amb alguna cosa, potser… però normalment tot arriba als consells de comú ja dat i beneït, encara que se’ns informa per imperatiu legal. Crec que tots volem el millor per a la parròquia, i si treballéssim junts seria millor. Les comissions són una “parafernàlia”, no serveixen per res, perquè mana la majoria. Els temes realment significatius es tracten en altres despatxos. Des de la minoria, estem allà perquè toca, no se’ns té en compte. Ens agradaria que alguna de les nostres propostes les poguéssim veure reflectides en el dia a dia, cosa que no passa i això és molt decebedor.
És favorable a canviar el sistema electoral?
Ben entès… És un sistema que propicia la governabilitat, però que no és proporcional ni representatiu dels vots dels electors. La participació democràtica no és plena. Penso que fer política és proposar, reflexionar i consensuar temes, cosa que des de la minoria no es pot fer.
“Els temes realment significatius no es tracten a les comissions sinó en altres despatxos”
Com valora la gestió del comú?
S’està treballant molt, tothom hi està implicat. El comú vol donar una bona imatge de cara a la galeria, però trobo a faltar polítiques socials i importants per a la població, cal que s’analitzin i es planifiquin les accions, en aquest sentit hi ha dèficit. Es prenen decisions precipitades, com per exemple el canvi d’imatge de l’avinguda Meritxell. S’havia de fer, però no amb aquest sobrecost faraònic. Es pagarà un 50% més del pressupost! Això no pot ser, perquè tenim la responsabilitat de gestionar com cal el diner públic. Ara és un moment de bonança, però no és una raó per llençar la casa per la finestra!
Quina hauria de ser la prioritat per a la corporació?
Els ciutadans que fem vida a la parròquia. En canvi, sovint es fan accions i activitats per als de fora. Hi ha una part de ciutadans que no es consideren com mereixen, hi ha categories en funció d’on viuen. Tots contribuïm a les arques públiques i ens mereixem la mateixa atenció arran de la neteja, serveis públics, zones verdes i higiene. Tinc la socialdemocràcia al meu ADN i considero que tothom ha de tenir els mateixos serveis independentment de la seva condició.
Com veu el pacte entre liberals i socialdemòcrates per a les properes eleccions?
No és un pacte… Com que la llei electoral ens porta a aquesta situació, és una alternativa, una estratègia perquè el vot del ciutadà tingui el pes que es mereix. Com que el marc jurídic no respon als plantejaments democràtics, s’ha optat per aquesta opció. Els ciutadans han de trobar reflectit al Consell General allò que han triat.
Què opina dels sondejos que donen més progressió al PS?
És interessant conèixer els sondejos, però el més important és que el ciutadà participi a les eleccions i que vegi l’impacte que té el fet de donar suport a un programa o un altre. No és qüestió d’interessos, sinó de maduresa política.
“El canvi d’imatge de l’avinguda Meritxell s’havia de fer, però no amb aquest sobrecost faraònic”
També us agradaria modificar la llei de nacionalitat?
Sí, és clar. Hi ha molts residents que quan tenen accés als drets polítics, ja han perdut l’interès, ha passat massa temps.
Sou favorable a permetre als residents el vot a les comunals?
Sí, i tant, perquè el comú és l’administració que gestiona els serveis i el dia a dia dels ciutadans. Ells han de contribuir a les arques públiques, però no tenen poder de decisió. Això no pot ser!
El fet de dirigir l’Escola Andorrana de Batxillerat i estar afiliada al PS, ha estat un impediment en algun moment?
No m’he sentit mai condicionada per ser d’un color polític diferent del que governa. Com a tècnica no he estat mai qüestionada. He viscut l’Escola Andorrana gairebé des dels seus inicis, és un gran projecte que dona resposta educativa vàlida. Estem innovant contínuament i els resultats són excel·lents.
__________________________________________________
La Dolors és una persona molt vital, i ha començat el curs escolar amb energies renovades i ben animada, tot i que amb un deix de tristor a la mirada, perquè durant tot aquest any haurà d’aprendre a viure lluny dels seus dos fills: el Roger marxa a Boston i la Júlia a Austràlia. Tindrà més temps també per consagrar-se a la política al comú d’Andorra la Vella, on no li tremola gens ni mica la veu quan ha de defensar els seus posicionaments.
__________________________________________________
La Maria Dolors Carmona Filella neix el dia 1 de setembre de 1959, a Reus, on va a l’Escola de la Consolació. Fa el batxillerat a l’institut i Magisteri i Pedagogia terapèutica a la Universitat de Tarragona. L’any 1982 ve a viure a Andorra per amor, perquè s’enamora d’un andorrà i s’instal·len al Pas de la Casa, on el seu marit ha d’anar-hi a treballar i on s’hi queden una mica més de dos anys. Allà troba feina en una immobiliària on aprèn el francès i després entra com a interina a l’Escola Espanyola del Pas de la Casa.
Al setembre de l’any 1985 s’incorpora a l’Escola Andorrana com a mestra, a Escaldes-Engordany. Passa per diversos centres de l’escola, Santa Coloma i Sant Julià de Lòria, on n’és la directora i després passa a dirigir l’escola d’Escaldes, uns anys després, dirigeix la de Santa Coloma durant 18 anys i finalment a la Margineda, on fa set anys que n’és la directora.
És nomenada secretaria d’Estat d’Educació amb el govern de Jaume Bartumeu i comença la seva dedicació a la política activa. Forma part del comú d’Andorra la Vella, on encapçala l’oposició. Està casada amb l’Eduard Padreny i té dos fills, el Roger de 25 anys, i la Júlia de 22. Li agrada passejar, llegir, i viatjar, per conèixer i entendre noves cultures. També li encanta compartir xerrades i reflexions amb la família i els amics.
