Entrevista: Conxita Marsol, el tancament d’un cicle

És Laurediana, té 22 anys i, fins fa poquet, era estudiant de Creació i Producció Musical. Les seves conviccions són molt presents en cada vers de les seves cançons i, en cadascuna d’elles, Júlia Coll, sota el nom artístic Júlia Amor, coqueteja amb el synth pop i el dream pop, gèneres amb els quals vehicula poderoses lletres autobiogràfiques que busquen donar veus a altres dones. L’abril passat, va presentar el single ‘Súper extraño’ a la sala Taro de Barcelona.

Per: Josep Segura i César De Pablos · Fotos: Antonio Miralles

Per què va escollir en un moment determinat ficar-se de ple al món de la política?

Per circumstàncies de la vida, per dir-ho d’alguna manera (riu). Jo era la secretària general del Comú d’Andorra la Vella i aleshores mai no havia pensat que em dedicaria a la política, però no va ser fins un temps després que deixés el Comú -perquè em van convidar a marxar-, que em va arribar una proposta política per anar com a número dos de la llista de l’Albert Pintat, i la vaig acceptar. Sí que portava el cuquet de la política, però a vegades les coses surten inesperadament.

Precisament, aquestes circumstàncies inesperades la van obligar a interrompre momentàniament la seva carrera professional. No se’n penedeix?

Sí, una mica sí que me’n penedeixo, perquè és cert que m’agradava molt la meva carrera professional i encara m’agrada, però, per un altre costat, reconec que m’ha omplert molt el fet de ser cònsol d’Andorra la Vella. Per mi també és important fer coses que, personalment, em satisfacin.

“Reconec que m’ha omplert molt el fet de ser cònsol d’Andorra la Vella”

Què és el que més l’apassiona de la seva activitat política?

Treballar per la ciutadania. Fer coses perquè la parròquia evolucioni en positiu, que la gent hi treballi, que els nens hi tinguin parcs, que els carrers estiguin nets. M’agrada que la gent estigui contenta i que els puguem oferir molt des del Comú.

A banda de la seva carrera professional, ha hagut de renunciar a algun altre aspecte per donar continuïtat a la seva carrera política?

A banda de la part professional, no gaire. Quant als aspectes familiars i personals, més o menys he pogut compaginar-los amb la vida política.

Entenc que aquest segon mandat ha estat més complicat que el primer arran de les circumstàncies marcades per la pandèmia, pels efectes de la guerra, entre altres factors. Hi ha alguna diferència destacable entre aquest i l’anterior mandat?

La diferència més gran és que ara hi ha una coalició de tres grups (DA, SDP i Liberals) i representants independents, mentre que el primer mandat el va encapçalar un equip de DA i independents. És cert que la pandèmia ha estat un factor determinant, però he continuat amb molta intensitat i amb les mateixes ganes del primer dia.

“És cert que la pandèmia ha estat un factor determinant, però he continuat amb molta intensitat i amb les mateixes ganes del primer dia”

El fet de governar sota el format d’una coalició li ha dificultat el seu mandat?

Tot ha estat perfecte. Podríem dir que ha estat encara millor, ja que veus punts de vista diferents que a mi m’agrada escoltar. Això m’ha ajudat a prendre decisions més genèriques que abans.

La situació política està particularment efervescent i això es percep als debats dels diferents temes que afecten la ciutadania. En aquest sentit, considera que la seva relació amb l’oposició és cordial o dolenta?

Crec que tenim una relació cordial, però és veritat que hi ha moments en què els models i la manera de pensar i de fer són diferents i, a vegades, incompatibles. Però, personalment, la relació amb els membres de la minoria és cordial, malgrat les diferències polítiques.

“La relació amb els membres de la minoria és cordial, malgrat les diferències polítiques”

Com definiria el seu estil de lideratge?

Soc una persona a la qual li agrada treballar i encapçalar nous projectes. És cert que m’agrada anar endavant, perquè penso que l’exemple s’ha de donar treballant. És en aquests moments quan els equips et segueixen i et recolzen, així que penso que, en efecte, el meu estil de lideratge és el del treball.

És vostè millor política o millor gestora?

Crec que soc millor gestora, ja que penso que soc una mica ‘naïve’ en la política. Em crec moltes coses que després resulten ser tot el contrari del que havia imaginat (riu). Penso que fer política és molt difícil, molt difícil.

Quines són les característiques que la fan una gran gestora?

Considero que tinc capacitat de treball, d’organització i podríem dir que de lideratge. Això ajuda al fet que puguis gestionar bé els reptes del dia a dia. Em refermo, penso que soc millor gestora que política.

És de l’opinió que les dones, malgrat que encara queda molt per recórrer, estan assolint un protagonisme més rellevant en un món com el de la política dominat pels homes?

A nivell polític, sí. Penso que cada vegada hi ha més dones en llocs importants de la política. Ara mateix hi ha una síndica general, que mai no n’havíem tingut a aquest país, però, a part d’això, el Govern i els comuns tenen moltes més dones que abans. Jo mateixa, durant els dos mandats, he fet una llista paritària però sense fer cap esforç. Tot ha sortit natural perquè ja no penses en un dilema d’homes i dones, ja que per mi som tots iguals. Jo miro les capacitats de les persones. Però, en definitiva, valoro positivament que hi hagi més dones en el món de la política.

Des de la seva perspectiva, la política andorrana és encara masclista?

Crec que la política ja no és masclista en aquest país. Andorra té quatre dones com a cònsols majors, també hi ha moltes dones conselleres. Jo, que en moltes ocasions he participat en la confecció de llistes, mai no he vist que s’aparti de la política una persona pel fet de ser dona.

Com altres cònsols i el mateix Executiu, vostè ha hagut de batallar amb una pandèmia i amb la crisi sanitària, econòmica i social que això comporta, però sembla que la situació no ha afectat gaire la seva gestió al capdavant del comú. Com ho ha pogut gestionar amb tant d’èxit?

La clau ha estat treballar molt, com t’he dit abans. Crec molt en el treball. És cert que és fonamental comptar amb bons equips. En aquell moment, quan encara érem als inicis de la pandèmia, nosaltres ens vam plantejar que havíem d’aixecar el cap i continuar treballant, que no ens podíem deixar ensorrar per la situació. Cal recordar que vam continuar treballant per donar servei al ciutadans, que és per qui treballem, i vam adjudicar obres enmig de la pandèmia. És fonamental fer projectes, crear confiança i que els privats creguin en la parròquia i el país, crear llocs de treball i generar riquesa per a tots. Si bé el primer mes va ser dur i ens va descol·locar, vam assumir que havíem de continuar, ja que som un país turístic i amb moltes necessitats que requerien una reacció ràpida. I penso que ho vam aconseguir.

“És cert que és fonamental comptar amb bons equips, però el treball és primordial”

Per prioritats, quines són les accions més rellevants que espereu implementar en aquest mandat, després de les ja realitzades?

La plaça del Poble és una de les assignatures pendents que tenim, així que ens agradaria poder renovar-la l’any vinent. Aviat tindrem la plaça del Casino i la connexió directa amb l’avinguda Meritxell. També tenim la connexió amb Casa de la Vall i, pròximament, tindrem un enllaç més directe amb el carrer Prat de la Creu, així que la nostra política comunal se centrarà en aquesta obra a la plaça del Poble. I com no, el recinte multifuncional que s’ha de construir a l’entorn de l’Estadi Comunal.

“La plaça del Poble és una de les assignatures pendents que tenim, així que ens agradaria poder renovar-la l’any vinent”

Pot avançar-nos els detalls o característiques d’aquesta reforma?

Farem un concurs d’idees que sortirà ara a la tardor. És una plaça molt gran, de molts metres de superfície, però sí que volem fer una connexió amb el Prat de la Creu més directa que la que tenim actualment. També caldrà arreglar els accessos a l’avinguda Meritxell i la plaça Rebés, pavimentar el terra de la plaça del Poble i fer que l’estètica sigui coherent amb la plaça del Casino, motiu pel qual també hem hagut d’esperar una mica més per enlairar el projecte. Crec que aquest serà un els projectes més importants a realitzar, tot i que encara ens queda una petita cosa a fer a Santa Coloma, que és culminar el passeig general fins a Andorra la Vella. Aquest projecte també m’agradaria enllestir-lo l’any vinent.

Alguna cosa més?

Coses a fer, n’hi ha moltes! Encara hi ha carrers per arreglar, però el Multifuncional és una assignatura pendent que, encara que no depengui únicament i exclusivament del Comú d’Andorra la Vella, per a mi és molt important. També volem continuar treballant en el desenvolupament d’habitatge a preu regulat. Aquests són els temes més sensibles.

Les obres a Santa Coloma són la punta de llança dels últims anys de la seva gestió. Tant és així que, en el marc de la Festa Major del poble, el mossèn la va congratular públicament per la vostra feina.

Durant els darrers dies, he rebut moltes mostres d’agraïment per l’esforç que hem fet, perquè els ciutadans constaten que hi ha hagut un treball important. Et pot agradar més o menys el resultat, però, en general, es nota el canvi positiu que ha patit Santa Coloma. Fa pocs dies, un ciutadà em deia: “la gent no se’n recorda, però quan plovia una mica intensament ens inundàvem”. Ja no és només la millora estètica sinó la funcional. Allà hi ha molta obra feta, no només la que es veu. S’hi han fet parcs, s’hi han fet zones esportives… Santa Coloma s’ho mereixia. A Andorra la Vella, també s’hi han fet molts canvis. Hem intentat fer una parròquia per a les persones, una parròquia agradable on hi hagi vida.

“Et pot agradar més o menys el resultat, però, en general, es nota el canvi positiu que ha experimentat Santa Coloma i la parròquia en general”

És cert que, a primer cop d’ull, salten a la vista els canvis morfològics que està experimentant la capital, però quins han estat els avenços més importants que heu implementat en aquest mandat?

A banda de Santa Coloma, penso que entre les obres més importants cal mencionar el canvi total de l’avinguda Meritxell, en la qual hi ha hagut una ampliació substancial en la zona de vianants. Aquest ha estat un canvi de visió i de concepte comercial que permet que els ciutadans hi passegin i no només l’utilitzin per fer encàrrecs. Sens dubte, aquest és un dels canvis més importants, però també cal destacar el carrer Callaueta, on abans hi havia entrada i sortida de cotxes, però que ara permet que els nens puguin reunir-s’hi a jugar. La transformació del Parc Central en un espai d’art també forma part d’aquesta visió de fer una parròquia per a les persones. El fet de portar la Festa Major a la plaça Guillemó, quan abans estava amagada, també és un canvi considerable. El Poblet de Nadal també n’és un bon exemple, així com la construcció de nous parcs infantils i la connectivitat entre Andorra la Vella i Santa Coloma. No només són importants les infraestructures sinó tota la resta d’iniciatives. En definitiva, es tractava de convertir Andorra la Vella en una ciutat moderna amb molts serveis per als ciutadans, còmoda i sostenible.

Si bé ha destacat els aspectes positius de la seva gestió, segur que també hi ha hagut problemes importants. Podria destacar-ne els més rellevants?

Si hem de fer menció del problema més significatiu i genèric, sens dubte és la pandèmia, ja que ens ha marcat a tots i hem hagut de lamentar la pèrdua de moltes persones. Però, a banda de la universalitat i generalitat de la pandèmia, l’incendi dels Serradells va afectar molt a Andorra la Vella. Aquell va ser un dia molt trist per la parròquia, pel Comú i per a mi personalment, tant pel que aleshores vam patir com pel que representava. Potser molta gent tampoc no se’n recorda, però, pocs dies després d’arribar al Comú, vam haver de desallotjar 500 persones del carrer Ciutat de Valls a causa del perill de caiguda d’unes pedres. No va ser fàcil prendre aquella decisió tan dura, però, afortunadament, vam poder assegurar la pedra i tothom va poder tornar a casa seva.

Esteu contents amb els resultats dels Serradells?

Sí, totalment.

Ens recorda el pressupost?

Cap a 4 milions d’euros. Ara comencem amb les obres de la piscina exterior, que ja estaven previstes, però es van ajornar per poder garantir el servei aquest estiu. L’any vinent tindrem enllestida aquesta obra que acabarà de constituir el Centre Esportiu dels Serradells com a un punt important de la parròquia.

No parlem de problemes tan greus, però sí d’entrebancs. Com està el tema del telecabina al Pic del Carroi? El projecte està aparcat definitivament o és una oportunitat de futur?

Crec que és una oportunitat de futur. Aquell sí que era el millor moment. Aleshores nosaltres ens vam animar molt per voler construir l’estructura a peu de pista i poder arribar a Pal, però crec que aquest va ser el nostre error. És per això que et deia abans que potser no era tan bona com a política (riu). Si nosaltres ens haguéssim centrat en la idea inicial d’anar a Carroi i, en una segona fase, plantejar-nos anar a Pal, segurament el telecabina s’hi estaria construint. El Comú de La Massana estava obert a la proposta i teníem l’oportunitat de ser a peu de pista. No  podíem deixar passar l’oportunitat. Ens la vam jugar i no ens va sortir bé del tot. Hi crec fermament, però penso que ara no és el millor moment de fer-ho, perquè els costos han augmentat a causa de la guerra i altres variables, però penso que, en un futur, aquest podria ser un gran atractiu per a la parròquia d’Andorra la Vella i s’ha de mantenir conjuntament amb la reserva o parc natural que hi ha d’haver al voltant d’aquest projecte.

Per què creu que la iniciativa no va prosperar?

Perquè els pressupostos es doblaven. Si fer el telefèric al Pic de Carroi costava uns 20 milions d’euros, fer-ho arribar a Pal incrementava el cost general fins als 40 milions d’euros. Nosaltres volíem que la totalitat de la inversió fos privada, no comunal, perquè ens havíem compromès amb això. Fins als 20 milions, el projecte era assumible per l’empresa privada, però també va coincidir que La Massana havia de sotmetre la iniciativa a referèndum. Diferents circumstàncies ho van complicar.

Quan ja encara la recta final del segon mandat, quina ha estat l’actuació de la qual està més satisfeta?

No vull destacar-ne cap, perquè n’hi ha tantes i cadascuna és important en funció de les persones. Per als nens, els parcs són fonamentals; per a la gent que s’estima més passejar, la connexió entre Andorra la Vella i Santa Coloma és important. Cada persona viu la seva experiència amb una percepció d’importància molt diferent, per tant crec que, poder fer d’aquesta una parròquia molt més habitable és el que més m’agrada. Si no em quedés més remei que triar-ne una, sens dubte seria l’avinguda Meritxell, perquè va ser la primera i va marcar el punt de sortida de tota aquesta transformació. Però Santa Coloma també hi compta.

Ja ens avançava que un dels seus objectius és acabar d’enllestir el projecte de l’Edifici del Multifuncional. Malgrat que Govern en té l’última paraula, des del Comú d’Andorra la Vella s’estan fent gestions perquè la iniciativa sigui una realitat?

Sí. Nosaltres no hem parat de fer propostes i de parlar-ne. I ara en veiem el resultat, està confirmat l’emplaçament, a l’entorn de l’Estadi Comunal.

I quin seria el millor espai per construir-hi aquest edifici?

Com deia, el millor terreny és on hi ha l’Estadi Comunal, n’estic convençuda. És cert que nosaltres el volíem davant de Govern, però, malgrat els aspectes legals que no ens ho permeten, en veure la magnitud de l’envelat del Cirque du Soleil, ens hem adonat que realment aquest no seria el lloc adequat per acollir l’Edifici Multifuncional. A vegades hem de ser capaços d’assumir la realitat i, en aquest procés, hem descobert que el terreny situat a tocar de l’Estadi Comunal pot ser un espai idoni, ja que respira més i es poden compaginar totes dues instal·lacions per configurar una millor oferta d’activitats i, fins i tot, construir-hi un aparcament subterrani. Aquell terreny serà del Comú d’Andorra la Vella més tard o més d’hora, per tant, crec que és un bon lloc per edificar-hi el funcional, especialment perquè és un espai molt cèntric i això va ser una evidència quan s’hi va fer l’Andorra Mountain Music.

Però també quedava pendent la reforma del mateix Estadi Comunal.

Tenim l’avantprojecte, de fet, però el projecte en si mateix havia quedat aturat mentre esperàvem els resultats de les converses sobre la ubicació del multifuncional. Volíem evitar que, per precipitar-nos a renovar l’Estadi Comunal, no s’hi pogués fer l’Edifici Multifuncional. El Comú d’Andorra la Vella tirarà endavant la reforma de l’Estadi Comunal tal com estava previst, però no abans d’acabar els Jocs dels Petits Estats d’Europa. Per tant, estem molt satisfets, perquè tindrem un Estadi Comunal renovat, amb pista d’atletisme, i al costat aquest recinte tan necessari que permetrà acollir esdeveniments de tot tipus i durant tot l’any. Serà un revulsiu per a la parròquia i per al país.

Ja que la situació general de l’FC Andorra està més encaminada, l’Estadi Comunal es dedicarà a l’atletisme?

Nosaltres apostem molt per l’atletisme. Aquest complex, a més de l’atletisme, també servirà per acollir el rugbi i altres clubs de la parròquia. El que sí que és clar, és que farem un estadi amb les mides reglamentàries, amb gespa híbrida, perquè s’hi puguin disputar partits oficials sense cap problema.

En el marc de l’últim Concèntric, vostè va apuntar que encara hi havia coses a fer per reactivar diferents zones comercials d’Andorra la Vella. Quines accions teniu previstes en aquesta matèria?

L’eix principal (avinguda Meritxell) funciona molt bé, no tenim cap botiga tancada i cada sector ha trobat el seu espai, però sí que estem treballant per reactivar l’avinguda de Santa Coloma i l’inici de l’avinguda d’Enclar. Hem encarregat un estudi, conjuntament amb la Cambra de Comerç, i estem valorant enfocar aquella zona al comerç de productes i serveis relacionat amb el motociclisme. Hi estem treballant. Som conscients que aquesta ha esdevingut una zona magnífica per a la parròquia.

Per la part que li pertoca al comú, com es pot millorar la mobilitat a Andorra la Vella i quines són les mesures que implementaran en un futur per solucionar aquest problema?

El 2019 vam engegar la mesura de fer gairebé gratuït el servei del Bus Comunal, a un preu simbòlic de 0,10 euros. Fins i tot, per a la gent gran i els joves, aquest servei és totalment gratuït. Els resultats han estat tan favorables que, només començar aquest any, vam haver d’ampliar les línies. Aquesta és una bona mesura per treure cotxes del carrer. Recentment, també hem implementat la prova pilot de l’aparcament dissuasiu de Santa Coloma, perquè la gent que treballa al Centre d’Andorra la Vella pugui deixar allà els seus cotxes i evitar que aquests vehicles congestionin la parròquia. També vam implementar el ‘Metro Minut’ perquè tothom sabés quan es tarda en arribar caminant d’un lloc a l’altre. Al final, moltes persones ens hem adonat que estalviem més temps caminant que buscant una plaça d’aparcament i deixar allà el cotxe.

Col·laboreu amb Govern per trobar solucions relacionades amb la mobilitat?

Sí, per descomptat. Hem col·laborat amb Govern amb la posada en marxa del bus gratuït nacional, fent que les persones que agafin l’abonament nacional també tinguin accés gratuït a l’abonament comunal. També continuarem amb l’activació de més ‘Zones 30’ perquè molta més gent valori la idea de caminar o agafar el bus. Hem de continuar treballant-hi.

Com està funcionant l’aparcament dissuasiu de Santa Coloma? N’esteu satisfets?

Hem d’esperar una mica més per tenir-ne dades, ja que aquest pàrquing va entrar en funcionament no fa gaire. Després de Meritxell ha començat a haver-hi una mica més de moviment a la parròquia, així que ens hem plantejat un termini de dos mesos per obtenir-ne més informació.

Està previst ampliar encara més el nombre de places d’aparcament?

Allà mateix tenim un terreny que servirà, en cas de ser necessari, per ampliar el nombre de places. Encara s’ha de determinar.

Des de l’oposició s’ha criticat en diferents ocasions l’elevat nombre d’inversions que està realitzant el comú sota el seu mandat. El primer mandat van ser al voltant de 40 milions d’euros i, durant aquest, en podrien ser més. Creu que és sostenible en el temps la inversió que està realitzant el comú en infraestructures?

Està tot pagat! L’oposició no s’ha de preocupar. Quan vaig entrar al Comú, sí que en vaig trobar de deute. Aleshores, era de 42 milions d’euros i, després de set anys de gestió, hem rebaixat aquest import a la meitat, fins a 21 milions d’euros. No només hem fet totes aquestes inversions que ja estan pagades, sinó que, tot i que hem donat tot el nostre suport a la cultura i a l’esport,  hem rebaixat el deute que ens hem trobat al Comú. El que ens hauríem de preguntar és què passava en aquell moment per deixar un deute tan gran mentre no es feia res per la parròquia. No sé quina manera de gestionar era aquella, així que em sorprèn que l’oposició digui això, ja que nosaltres tenim tot ben quadrat i cada any amortitzem tres milions del deute que vam heretar. Cada any, sense falta, paguem aquests tres milions que es podrien destinar a fer tantes coses per la parròquia i per als ciutadans! Si hi haguéssim trobat unes finances sanejades, podríem haver destinat 21 milions d’euros més a diferents projectes. En acabar aquest mandat deixarem un balanç amb gran inversió feta i el deute reduït a la meitat.

“Quan acabi el mandat, deixarem un balanç amb gran inversió feta i el deute reduït a la meitat”

Segurament recordarà que, l’any passat, a diferents espais de la parròquia, hi van aparèixer adhesius crítics amb la seva gestió. Com s’ho va prendre?

No me’n vaig assabentar en un primer moment, ja que va coincidir amb un moment en què feia vacances, i mira que en faig poques (riu), però sí que he vist alguna foto d’aquells missatges. Jo entenc que, quan ets una persona que ocupes un càrrec públic, n’hi ha altres que, sota l’anonimat, veuen molt fàcil criticar-te. Això forma part de la política.

Li va fer gràcia la situació o va ser un moment incòmode per a vostè?

No, no em va fer gràcia la situació però tampoc no em va molestar. Són coses que formen part de la feina que fas, però considero que és millor venir i parlar-ne. Soc una persona que escolto la gent i he de reconèixer que també sé rectificar quan veig que no tinc la raó. Les crítiques a les quals fas referència són més aviat folklòriques i no em preocupen. Tinc la consciència molt tranquil·la i això m’ajuda.

Alguns dels mots que els crítics li atribuïen a vostè eren una mica creatius; alguns d’aquests, per exemple, eren ‘Conxita I’ o ‘La Faraona’. Per què creu que alguns la van qualificar d’aquesta forma tan peculiar?

Penso que és una qüestió merament política. Com que aquestes persones veien que la parròquia tira endavant mentre que, quan hi eren, no veien aquests resultats, no els queda més remei que acudir a aquesta fórmula. Que tinc caràcter? Sí, però penso que cal tenir-ne per ocupar aquests llocs. Si bé tinc caràcter, soc una persona que escolto, parlo, tinc cintura i rectifico. Potser aquestes crítiques parteixen de la visió que tinc caràcter i soc dura, tot i que no me’n considero. M’agrada, això sí, assumir les responsabilitats que toquen.

La seva personalitat no li ha significat problemes durant els seus anys de mandat?

Durant les meves corporacions, mai no hem tingut cap problema amb ningú. Faig unes juntes de govern superllargues perquè ho explico tot, perquè totes les decisions es prenen per unanimitat. La gent pot venir a veure per si mateixa el que diuen les persones que treballen directament amb mi.

Hi ha especial sensibilitat quant al tema mediambiental, quines són les principals actuacions que ha realitzat en aquest sentit i quines són les previstes en mires al futur?

El Comú d’Andorra la Vella fa temps que està conscienciat sobre aquest tema i, durant els últims anys, hem invertit 500.000 euros anuals en la substitució de l’enllumenat públic per LEDs de baix consum. Això ja representa una rebaixa molt significativa en els costos de l’enllumenat públic. La millora i foment del transport també és una bona manera d’estalviar energia entre tots. Ara bé, en aquest moment conjuntural de crisi energètica que estem patint, estem prenent mesures relacionades amb l’estalvi de climatització o d’enllumenat en espais interiors. N’hem reflexionat i potser no cal tenir tots aquests sistemes encesos. A l’aparcament del Prat de la Creu, també n’hem fet una reducció perquè hem vist que no calia tenir obertes les llums tot el dia; ja hi entra llum natural durant el matí. També hem apostat, de la mà amb el Govern, per crear una xarxa de cogeneració. Els Serradells ja el tenim connectat a la cogeneració per escalfar l’aigua de la piscina, cosa que abans fèiem amb gasoil. El Centre de Congressos d’Andorra la Vella també funcionarà amb aquest sistema. Nosaltres estem treballant i apostant per aquest estalvi d’energia. Potser ens hem acostumat a anar en màniga curta, quan, amb una mica de roba d’abrigar podem estar confortables i alhora estalviar energia i diners, no només per nosaltres sinó per la sostenibilitat del planeta.

Considera que aquesta situació de precarietat energètica, agreujada per la guerra, podria ser l’avís de quelcom més greu en el context europeu?

No, no ho crec, va més enllà. Si bé la guerra a Ucraïna és un tema molt puntual que n’està relacionat, crec que, si no ens esforcem com a població, anirem a pitjor cada vegada. Penso que el canvi climàtic és cada vegada més evident, ja ho hem notat durant aquest estiu amb uns pics de temperatura importants. Crec que, amb prudència, sense haver de recórrer a la precarietat, podrem continuar fent vida normal.

En línia amb l’estalvi energètic, preveieu fer alguna reducció associada a l’enllumenat públic o del Poblet de Nadal?

Pel que fa al Poblet de Nadal, no. L’enllumenat de Nadal de la parròquia sí que el tancarem entre els dies 10 i 11 de gener, segons el que hem pactat amb Govern, i reduirem l’enllumenat de la parròquia, que concentrarem a les zones comercials. Abans el tancàvem a començament de febrer, ja que durant el mes de gener és un moment en què hi ha molt moviment de turistes. El Comú d’Andorra la Vella està compromès amb l’objectiu d’arribar a un estalvi global d’un 15% d’energia, però sense sacrificar atractius turístics com el Poblet de Nadal ni tampoc l’enllumenat públic, ja que, en aquest cas, podríem estar sotmesos a una qüestió de seguretat. Reitero, però, que hi estem compromesos i treballant-hi intensament.

El tema de l’habitatge és un dels problemes més greus que afronta el nostre país. Malgrat que és un aspecte que pertany més a la política de govern, des del Comú us plantegeu alguna mena d’accions per intentar apaivagar aquesta situació?

El Comú d’Andorra la Vella va ser el primer, no sé si encara l’únic, que va cedir gratuïtament un terreny a Govern perquè s’hi construís pisos de lloguer regulat. Aquesta cessió, a Borda Nova, es va fer dos dies abans de la pandèmia. Aquest és un tema que ja consideràvem necessari i que estava previst en el nostre programa electoral. Ho vam tirar endavant de seguida, però, a causa de la pandèmia, Govern no va poder anar tan de pressa com hagués volgut, però actualment sembla que tot va encaminat. També tenim Jovial, que representen uns 80 pisos per als joves; tenim l’Hostal Calones, on hi ha 15 pisos per a la gent gran, mentre que ara estem estudiant la possibilitat de fer un edifici amb pisos de lloguer regulat, en un terreny de propietat comunal. Estem pendents de reunir-nos amb l’Institut Nacional de l’Habitatge per valorar si hi ha alguna manera de treballar-hi conjuntament. Sens dubte, l’habitatge és un problema que ens preocupa.

Sovint es parla dels pisos de lloguer social com a una solució a la crisi de l’habitatge, però, des de la seva opinió, considera que fomentar la construcció de pisos per a primers propietaris, protegits per un marc normatiu ben establert, podria ser una altra solució més sostenible en el temps?

No m’agrada parlar de lloguers socials sinó més aviat de pisos de lloguer reduït o assequibles, perquè entenc que, a aquest país, hi treballa tothom i les xifres d’atur són significativament baixes. Si bé el salari mínim s’ha apujat durant els últims temps, hi ha una diferència que hem d’atendre perquè la gent pugui trobar pisos als quals hi puguin accedir. Els pisos socials potser són un altre tipus de figura que es pot considerar, però penso que aquests no són la necessitat real d’Andorra; és per això que no m’agrada parlar de lloguer social. Concretament, sobre la primera propietat, n’hem parlat perquè és veritat que hi va haver una generació en què tothom tenia la possibilitat de ser propietari d’un primer pis. En l’actualitat, és cert que els nostres fills ho tenen més difícil, així que, paral·lelament al lloguer, també hem de fer alguna mesura relacionada a poder accedir als habitatges com a propietat. Crec que hi ha opcions i oportunitats.

Considera que els bancs podrien intervenir-hi?

Sí. Recordo que fa uns 20 anys, Andorra va donar la possibilitat que algunes persones poguessin accedir a un primer habitatge en qualitat de propietaris. No me’n recordo dels detalls, però em sembla que els bancs i Govern assumien els interessos de les hipoteques, que aleshores eren molt alts. Evidentment, les persones havien de complir amb diferents requisits, però penso que allò va ser una bona iniciativa. Hem de trobar alguna fórmula tant per als lloguers com per als pisos de propietat. Crec que ho aconseguirem.

Deixant de banda la política comunal, com valora la gestió del Govern d’Andorra aquesta legislatura?

Penso que ha estat positiva. No podem oblidar que aquest Govern ha patit molt, que ha afrontat una pandèmia. Recordo el discurs del cap de Govern, quan aleshores tots estàvem enganxats a la tele sense poder creure allò que ens estava passant, en què va dir que, a Andorra, només ens tenim a nosaltres mateixos. I així continua essent. Empresaris, propietaris, treballadors i Govern ens vam haver d’arremangar i, entre tots, hem aconseguit tirar endavant. Per descomptat, la situació va afectar molt les finances de Govern, que ha hagut de promoure moltes ajudes perquè els treballadors i les empreses poguessin tirar endavant. Han estat dos anys molt durs que han marcat gairebé tota la legislatura; només per això, crec que el balanç és positiu.

I amb el tema de les transferències?

Les transferències són un tema amb el qual no estic d’acord, ho he dit sempre. Això es va acordar, si no recordo malament, durant la legislatura del Toni Martí. Tant la majoria com la minoria vam tancar files amb aquest tema i vam fer arribar una carta al Consell General per manifestar el desacord del Comú d’Andorra la Vella, perquè creiem que el volum de població té un nivell de rellevància superior al de l’extensió geogràfica. Penso que, en el criteri d’assignació de transferències, haurien de tenir més pes les persones que no pas el territori. Així ho vam manifestar en el seu moment i fins i tot vam publicar una declaració a la premsa. Encara mantinc aquesta posició.

Se sent a gust amb el càrrec de cònsol major?

Molt! (Riu). M’agrada molt. Quan em vaig presentar, ho vaig fer per la vocació de servei que professo al partit, perquè jo realment no volia anar a les llistes, ja que tenia les meves perspectives professionals i personals ben clares. Era consellera general i tenia tot ben encaminat, però, al final, vaig dir que sí que em presentava i he de reconèixer que ha estat una gran experiència de la qual n’estic molt satisfeta.

També ha estat la primera dona presidenta d’un grup parlamentari al país i ministra de Presidència i portaveu. No creu que ja és hora de fer el salt i portar les regnes del país com a primera cap de Govern?

Ara li toca al Xavi Espot poder presentar-se a les eleccions en condicions normals, sense una pandèmia enmig. Soc de les que pensa que, quan et presentes com a cònsol o cap de Govern, has de fer els dos mandats. Personalment considero que el Xavi Espot és una persona molt vàlida, preparada i capacitada. Les coses són així, ara li toca al Xavi i, tal com vaig dir, li donarem tot el nostre suport i serem al seu costat. Si he d’anar a algun lloc, ja ho valoraré quan toqui, perquè encara falten dies per a les eleccions generals.

Però no té la sensació que la política comunal li queda molt curta?

Home, se m’acaba! (Riu). Només em queda un any com a cònsol i sí que ho noto, i em sap greu, però és així. Ja està bé que hi hagi idees i coses noves. Ara és un moment difícil per a mi, no et pensis que és fàcil (riu).

Ja que li queda poc temps en el seu càrrec, valora un altre pas en la seva carrera política?

Sí que ho valoro, però encara em costa. És com qui vol i dol, no es pot tenir tot en aquesta vida. Jo ja m’he marcat que, fins passat Nadal, no hi pensaré. Em vull centrar en el que em pertoca ara i el que m’agrada més, ser cònsol major de la parròquia d’Andorra la Vella.

També forma part de l’executiva del partit, això li dona més poder i veu dins de Demòcrates?

Veu i sobretot informació i coneixement, clar que sí. De totes maneres, és un partit obert en què tothom s’escolta, on tothom hi té el seu espai. En general, n’estic contenta.

No amaga que donarà el seu suport al senyor Espot de cara a les pròximes eleccions, però, a posteriori, es visualitza com a candidata a cap de Govern?

És difícil, és difícil. Pensa que jo ja tinc una edat i això s’ha de tenir present (riu). Ara mateix no miro tan lluny, sinó més aviat el que tenim a prop i a l’expectativa del que pugui passar a les eleccions generals.

Un somni per a realitzar com a cònsol major d’Andorra la Vella?

El Multifuncional és el que m’agradarà veure materialitzat aviat, com he dit, un país turístic com aquest el necessita. A part d’això, hi ha moltes coses que m’agradaria fer per Andorra la Vella. Hi ha molts carrers que encara necessiten la inversió del Comú, com les obres necessàries que acabem de finalitzar al carrer de La Llacuna o les que estem fent al carrer Esteve Dolsa. Hem de seguir treballant perquè la parròquia estigui actualitzada, sigui cada cop més còmoda, i on els ciutadans hi visquem cada vegada millor.

“El Multifuncional és un dels somnis que tinc, però, a part d’això, hi ha moltes coses que m’agradaria fer per Andorra la Vella”

I un somni per al país?

Continuar sent un país meravellós com ho som ara, un país d’acollida. La clau estarà en continuar, que no se’ns espatlli res i que puguem millorar. M’agradaria que arribem a ser un model de sostenibilitat, quelcom imprescindible en aquest moment, i equilibrar una mica el nombre d’habitants perquè tots ens hi puguem guanyar bé la vida, que tothom tingui oportunitats, mantenir aquests boscos… També desitjaria mantenir aquesta seguretat o millorar-la; que tothom pugui tenir habitatge i pagar-s’ho amb el seu salari, sense que se li hagi d’ajudar. Els meus desitjos són aquests.

“Desitjo que tothom pugui tenir habitatge i pagar-s’ho
amb el seu salari, sense que se li hagi d’ajudar”